Directes al trencament social


Ahir vaig assistir a la manifestació de Barcelona. Molts amics ‘de debò’ i també els de Facebook i twitter van assistir-hi i crec que ni tan sols la vaga general va tenir un grau d’implicació tan gran. La d’ahir va ser una protesta massiva, pacífica i fins i tot festiva. No se si és el nostre caràcter, però davant d’un retall d’aquesta magnitud, a Grècia va haver-hi un clima de revolta social i aquí una festa ciutadana. Va ser maco veure a tots els sindicats, als policies, als bombers, als artistes… em vaig trobar companys de professió, esgotats i cabrejats davant una situació que ens porta al col·lapse. També hi havien els partits d’esquerres i el PSC, fent acte de presència. Els anti sistema, els anarquistes i, ei, no va passar res. Cap contenidor va patir maltractaments ahir i tots van dormir tranquils.

Les dades d’assistència són prou contundents (dades dels Sindicats):

  • Madrid i Barcelona sobre les 100.000 persones
  • Sabadell i Terrassa sobre les 10.000 persones

El govern i les institucions poden ignorar el que va passar ahir. De fet, ho fan igual que ho varen fer amb el 15M, al que tractaven com a simples terroristes. Els mitjans de la dreta cavernícola no van tenir la portada que  s’esperava i ha hagut d’inventar-ne una. La Razón, en consonància amb el deliri del seu director, presenta les protestes d’ahir com a responsables de la recessió, la pujada de la prima de risc i, si ens hi posem, també poden fer-nos responsables de la sequera al camp murcià o dels discos de Bisbal. La realitat és que fins i tot l’FMI demana que es rebaixi la pressió sobre Espanya per a acabar amb l’escalada de la prima i l’enfonsament en la recessió. L’ABC, per la seva banda, prefereix ignorar el que va passar i recrear-se en el segrest de Publio Cordón de fa 15 anys. Comparativament es presta més atenció a les manifestacions des de la premsa internacional que a la de dretes, i a ningú se li passa que la demostració d’unió contra les retallades amaga que aquest país es desespera. Som un país sense esperança en el futur.

La ciutadania avança cap a un trencament institucional, un divorci entre govern i societat equiparable al que es va viure al final de la dictadura i que pot necessitat molt de temps i esforços per a recuperar-se. El govern, els polítics de les altes esferes en general, creuen que la vida de la ciutadania és el que passa a tota velocitat des del cotxe oficial de camí a algun sopar, quan es relaxen i no van mirant papers i informes que tradueixen a la ciutadania en números retallables. Mentre a Alemanya Merkel donava la cara per a convèncer al Bundestag de la necessitat de rescatar els bancs espanyols, Rajoy desapareixia a alguna habitació fosca mentre un Montoro acabat amenaçava a la ciutadania: o accepteu les retallades o no hi ha diners per a nòmines o ens escupia a la cara que un impost per a rics és ‘demagògia fiscal‘. Cinisme en estat pur.

Creure que ahir a Barcelona o Madrid només hi havia gent d’esquerres que volen desestabilitzar el sistema demostra no entendre res. Aquest país, després de 5 anys en crisi i a les portes de l’enfonsament final, s’instal·la en la desesperació i de la desesperació al cabreig, mentre el govern es tanca en sí mateix creient que la situació es resoldrà amb retallades, mà dura i repressió. Les seves constants contradiccions amb el que fa només 7 mesos prometia en campanya electoral, fan que s’especuli ja amb que Rajoy no acabarà la legislatura. Per molta majoria absoluta que tingui el PP, Rajoy i el seu govern estan esgotats, enfonsats i sense credibilitat, encara que alguns facin cameos al cinema. La ciutadania, la mateixa que va donar-li aquesta majoria absoluta, és la que avui li està girant l’esquena. ¿Tota? Potser no, però la suficient per a entendre que la fractura entre institucions i ciutadania pot ser només qüestió de temps. La ciutadania està desesperada i necessitem respostes, no pas Presidents amagats o evitant els debats més importants de la història de la nostra democràcia.

A la manifestació, en silenci, podies escoltar la gran pregunta: la Vaga General serà d’un dia o indefinida? Aquest és, sense dubtes, el següent pas si el govern continua pel camí d’aprofundir la crisi a cop de destral.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s