L’esquerra catalana ¿Entre Syriza o Bildu?


Tot apunta a que Catalunya podria tenir en els propers mesos un pacte polític per a crear una espècie de Syriza Catalana. Deixem clar que en el cas català no es tractaria d’una simple copia de la Syriza grega, que tan coneguda es va fer arran dels seus resultats a les eleccions generals gregues. El cas català té unes peculiaritats que possibiliten tants paral·lelismes com diferències respecte al cas grec.

  • Enfonsament del centre-esquerra i enfortiment de la nova esquerra: el PSC es troba en caiguda lliure i el seu vot i discurs marxa cap a l’esquerra renovadora, en el nostre cas ICV-EUiA.
  • Hegemonia del centre-dreta total: CiU manté quasi intactes les seves expectatives electorals, sap, aquí com a Grècia, que pot governar amb el suport d’altres partits de centre-dreta o que busquen un enteniment ‘nacional’ (PP, ERC, SI i Joan Laporta ‘himself’).
  • Discurs identitari: Grècia és un estat independent, però amb un nacionalisme fortíssim. La seva pèrdua de sobirania econòmica ha produït un ressorgiment del nacionalisme anti europeu.
  • El mirall francès: l’èxit del Front Gauche és potser el referent més proper al que l’esquerra catalana vol construir, però l’exemple de Syriza és molt present. Ambdós s’han basat en la renovació de l’esquerra a partir de no buscar l’encaix dels comunistes.

La foto fixa

Primer de tot vull ensenyar-vos aquest gràfic.

Es tracta d’una gràfica on he posicionat els partits polítics d’acord amb dos coordinades: eix nacional i eix dreta-esquerra. Cada partit ocupa una posició determinat per la seva posició en el dia d’avui.

  • C’s i PP: Es reparteixen un espai electoral semblant, però amb algunes peculiaritats. El vot PP és un vot conservador i liberal a més de netament espanyolista, mentre que el vot de Ciutadans ha sabut captar part del vot d’un PSC sense rumb.
  • SI i Democràcia Catalana: Són la dreta liberal independentista, el seu programa electoral és netament liberal i ambdós flirtegen amb CiU més que no pas ERC, el seu aliat natural. Actualment són dos partits destinats, segons les enquestes a desaparèixer ja sigui absorbits per CiU, com DemCat, o per falta de vots, com SI.
  • ERC: Ocupa un espai de centre-dreta. La seva necessitat de protagonisme els està portant a suplicar un pacte amb CiU, el que els converteix en un partit neutre i sense discurs més enllà de l’estelada.
  • CiU: Situada a la dreta del centre-dreta. Ha optat per Alícia Sánchez Camacho i no pas per l’independentisme que representa ERC. No és nou, CiU prefereix els pactes de dretes amb els liberals, tot i que el seu discurs vagi sempre per una altra banda.
  • Iniciativa i EUiA: Són els únics partits, juntament amb les CUP, netament d’esquerres. ICV, en tot cas, està ocupant una part del vot de centre-esquerra que fuig del PSC i alguns d’ERC.
  • CUP: Indubtablement independentistes i d’esquerres, serà un partit a tenir molt present en els propers mesos, perquè captarà el vot descontent amb el gir a la dreta d’Esquerra.
  • I el PSC? La posició que ocupa el PSC pot portar a equivocacions. No, el PSC no està en el centre polític, al contrari: el PSC és impossible posicionar-lo perquè el PSC no pinta res a la política catalana. El seu destí, si les coses no canvien, és convertir-se en la versió catalana del PSPV.

El model de Bildu i Syriza

Actualment tenim dos projectes de Syriza depenent de l’eix a partir del que es vulgui construir. Es pot crear una Syriza en l’eix esquerra-dreta i amb el discurs social com a eix central o una Syriza independentista que tingui com a base del discurs identitari.

El projecte de Syriza Independentista existeix, però no passa de tenir un compte a twitter i un manifest ben intencionat. Tot i així, sembla que existeixen contactes entre membres d’ERC descontents amb el gir convergent del partit, membres del sector independentista d’ICV i membres de les CUP. La centralitat d’aquest partit l’ocuparia l’Assemblea Nacional de Catalunya, malauradament instal·lada en una pamema folklòrica i buida de contingut polític. El problema que hi veig és la pretensió de col·locar el seu discurs exclusivament a l’eix nacional. Una Syriza Independentista o, millor dit, una Bildu Catalana és un model que pot funcionar a Euskadi per molts factors conjunturals que a Catalunya no es donen. Aquí ho té tot a perdre, perquè a CiU són experts en embolicar-se en senyeres i fer-se seu el discurs folklòric.

Sembla que la Syriza d’esquerres que està impulsant el diputat al Congrés i Secretari General d’EUiA Josep Nuet, es mouria en l’eix esquerra-dreta. La seva pretensió seria tenir una plataforma que aglutinés l’esquerra parlamentaria i social, a més del creixent descontentament que respira la militància del PSC. Aquesta Syriza tindria com a eix central a ICV-EUiA, potser una part d’ERC i, especialment, bona part del PSC. Dit fàcilment: seria una coalició d’esquerres que portés en el centre del seu debat l’eix ideològic i l’enfrontament entre el model neoliberal i el model social.

Part de l’èxit de Syriza i el Front Gauche es troba en la seva modernització a través de la renovació del discurs d’esquerres, no oblidem que la coalició no inclou el KKE, el Partit Comunista Grec. Per això considero que els sectors del tronadíssim PSUC-Viu, del PCC o del PCE no han d’estar dintre d’aquest espai de renovació de l’esquerra. Cal renovació i modernitat a l’esquerra sense caure en ‘terceres vies’ socialdemòcrates.

Aquesta Syriza no pot oblidar la reclamació territorial. Seria un error. Aquest discurs ha d’estar integrat en aquesta gran coalició d’esquerres però, no pot ser el centre del discurs. S’ha d’apostar per una federació real, en primera instància, o si fracassa, en un procés auto determinista. Considero que només en l’eix esquerra-dreta es pot desarmar el discurs de focs artificials, senyeres i danses folklòriques amb el que tapen l’ideari neoliberal amb sacarina de CiU. Només parlant d’alternatives econòmiques a les retallades i d’aplicació de polítiques socials, el vot d’esquerres pot fer contrapès a l’hegemonia de la dreta.

Renovació!

La meva esperança és que aquesta Syriza catalana, amb les seves diferències amb la versió grega, pugui cristal·litzar en un front d’esquerres modern i centrat en l’ecologia, l’economia del bé comú, l’empresa responsable i socialment compromesa, la banca ètica i la inversió en favor del bé general de la societat. A Catalunya i des d’aquí a tot l’Estat i la Unió Europea necessitem que l’esquerra, d’una vegada per totes, vagi a una contra aquesta dreta neo liberal, neo pija i neo rància.

22 thoughts on “L’esquerra catalana ¿Entre Syriza o Bildu?

  1. Dubtes en quant al gràfic:
    1) No estic d’acord en que Ciutadans sigui més de dretes que el PP! Son molt ambigus en aquest eix, com UPyD, depèn del dia i de la persona.
    2) SI més de dretes que CIU? CIU de centre?

    M’agradaria una Syriza catalana, però sincerament, ja existeix: ICV-EUiA ocupen aquest espai. Com a molt es podria ampliar cap a CUP i Anticapitalistes (aliança que grinyolaria per tot arreu en alguns municipis, per cert). Però la resta de partits no estan per la labor.

    Una aliança ERC-ICV-EUIA tan sols tindria sentit allí on ERC encara e´s d’esquerres, és a dir, Baix Llobregat i Hospitalet, precisament on ERC és més irrisòria i marginal.

    2=

    1. 1) En alguns aspectes són més de dretes que el PP, però es reparteixen l’espai electoral. Amb UPyD passa igual.
      2) SI més de dretes que CiU? Sí. CiU de centre? L’he colocat a la dreta del centre dreta. És l’espai que ocupa, economicament estan a la dreta (¡total!) però en altres materies són semblants al centre-dreta europeu. Un amic els defineix com a ‘dreta relaxada’. Ei! Que això no vol dir que en sipatitzi el més mínim!

      El projecte que s’està creant i que intenta impulsar en Nuet no arribarà en lloc… o sí. Perque Syriza no va comptar amb l’entrada del PASOK, sinó que simplement li va ‘pendre’ bona part dels votants. Aixó ja està passant aquí amb ICV i el PSC, però crec que la intenció és fer aquest espai més gran.

      Ho haurem de seguir!

  2. És curiós com ERC ara es troba a la dreta i cap a la ideologia independentista, i fa uns mesos era massa de l’esquerra i poc independentista… Clar, que també s’ha de mirar des de la distància i veure qui ho acaba dient.

    Pel què fa a mi, ERC és un partit que no té clar quin vot ha de buscar, però si s’hi esforcen, amb l’Oriol Junqueras al capdavant poden aglutinar a molta gent.

    I no sé perquè parlo d’ERC si aquest post va d’iniciativa. Bé, ho sento. M’ha sorprès una mica el gràfic…

    Salut i independència

    1. ERC sempre ha sigut un partit molt àmpli i sí, sempre ha tingut una presència de vot conservador que circula entre CiU i ERC depenent de l’ocasió electoral. En el fons molt del vot que va perdre ERC a les darreres catalanes va anar cap a CiU i, en menor mesura, cap a SI i Reagrupament. Avui, per desgràcia, trobo a ERC massa proper a CiU, sembla que li supliqui un pacte i fins i tot prefereix desdir-se de la seva obra de govern des del tripartit. Això pot ser bo per a la seva base electoral com mostres les enquestes, però veurem si ERC acaba per fer un pacte amb CiU com va fer als 80 amb Pujol o prefereix anar per l’esquerra. Per cert: en cap moment he cregut que ERC hagi deixat de ser independentista, abans era d’esquerres i independentista ara no puc dir el mateix.

      Aquest post NO va de ICV, va de projectes de fusió de l’esquerra basats l’un en l’eix nacional i l’altre en l’eix esquerra-dreta. Jo simpatitzo amb el segón perque crec que l’eix nacional no defineix les polítiques ni l’ideologia d’un govern o partit, només defineix la relació d’un territori amb el seu entorn. Es pot ser molt independentista i ser un neo-liberal com el Laporta, el CCN o Sala Martí. Crec que a les propers eleccions, que em temo són més a prop del que pensem, veurem si aquests dos projectes arriben a alguna cosa o simplement es queden com a focs artificials i bones intencions. El que tinc clar és que tant l’independentisme de tots els colors com l’esquerra pujaran espectacularment.

  3. “Per això considero que els sectors del tronadíssim PSUC-Viu, del PCC o del PCE no han d’estar dintre d’aquest espai de renovació de l’esquerra.”

    No sé si és que vostè no s’ha enterat de com va el tema, però Nuet, Coordinador Nacional d’EUiA és també el Secretari General del PCC. És a dir, creu un dels sectors que amb més força impulsa aquesta moguda no hi hauria de ser? Podria justificar aquest raonament una mica més, o es tracta d’una falta de coneixement?

    El problema per mi, sorgeix de no entendre las particularitats del moviment comunista a Grècia, que dista molt al català en origen, evolució i concepció de les aliances.

    A

    1. Desconeixement? No. Ho he tingut present en tot moment, com tinc present que Nuet, qui no és cap paleo-comunista ni comunista de la caverna, s’ha proposat modernitzar aquesta part de l’esquerra. Personalment ho aplaudeixo.

      Estic fent una reflexió personal que vull estendre a tothom. Tant en el cas francès com grec, el partit comunista no hi és o hi és ‘en part’. Crec que el PSUC va fer un grandíssim esforç de modernització als 90 que no sembla haver fet el PCE (tot i que no el conec de primera mà). La meva opinió, perque a diferencia d’altres blogs jo no estic en posessió de la veritat absoluta, és que el comunisme o es reforma o no pot estar present en espais de renovació de l’esquerra. L’exemple d’aquest modernització seria Die Linke a Alemanya.

      Com bé indiques i marco jo a l’inici d’aquest post, no es poden traçar paral·lelismes directes entre Grècia i Catalunya, però sí crec que ens podem asimilar més al cas francès on, en el fons, ha passat quelcom similar amb el Front Gauche.

      1. A França el PCF no només està al Front de Gauche sinó que la seva militància n’és un dels principals actius socials. Òbviament no en fan bandera constantment i no pretenen fer del Front de Gauche un mer instrument del partit i han demostrat una generositat molt gran amb el Parti de Gauche, però d’aquí a jutjar que el seu èxit es deu a que el PCF no hi és hi ha un salt injustificable.

        Una salutació.

  4. El Psuc-viu es “tronadissim” però va portar al Alberto Garzón que és un referent a la esquerra espanyola. Mireu més cap a la esquerra del estat, el eix social és molt més important que el eix nacionalista.

    1. Val, d’acord. L’adjectiu ‘tronat’ no és el més adequat, però segueixo creient que el PSUC viu és antiquat. Garzón va anar com a convidat, sí, per Nuet. Tan de bo al PSUC Viu i al PCC se li encomani una mica de la modernitat que transmet el discurs de Garzón i de molta gent renovadora de l’esquerra.

  5. Jo tampoc estic d’acord en com has posat ciutadans, que posaria directament al centre, i en segons quins àmbits, al centre esquerra. ës un tema prou interessant, i que té molt recorregut, ja que el psc està en procés d’evaporació, per mi irreversble, però no hi ha un grup que rebi clarament aquests vots. I per altra banda, ciu, de les millors empreses de catalunya, s’ha de reconéixer (com a venedors de suposat producte i com a agència de col.locació de personal -amb carnet-, principalment) ha superat el postpojulisme amb nota, i no es preveu que caigui en les properes 2 legislatures…. lo dit, la syriza catalana té recorregut, i sobretot temps per davant… ara seria una PENA, que tot acabés en una sort de tripartit III el retolno… i tampoc em sorprendia… perquè, al meu parer, el tema independentista, impedirà que sigui un projecte de tota l’esquerra catalana, i com a tal, del seu potencial espectre polític…

  6. A Catalunya ja fa temps que hi ha una gran coalició d’esquerres, que és ICV-EUiA, a la qual es podrien afegir nous socis, tot i que no m’imagino quins podrien ser. No veig la CUP (que em sembla una versió modernitzada del PSAN) gaire entusiasmada per entrar-hi.

    Pel que fa al PSC, fins ara partit hegemònic de l’esquerra, tampoc no me l’imagino en una candidatura unitària amb Iniciativa (tot i que hi ha precedents en eleccions al Senat o en alguns ajuntaments). Ara està en procés de renovació que no sé com sortirà. No es preveu que hi hagi cap escisió, ni un transfuguisme generalitzat, tot i que fa molt de temps (de la transició ençà) que se senten veus perquè el PSC “catalanista” i el PSOE “espanyolista” es presentin separats a Catalunya. No cal dir d’on surten aquestes veus (a qui beneficiaria aquest supòsit), i el perill de ruptura social que es produeix quan partits ideològicament homogenis concorren separats a les eleccions per motius identitaris.

    En tot cas, si el PSC ha de continuar perdent vots prefereixo que vagin a parar a la gran coalició d’esquerres que no pas a altres opcions menys progressistes. Em penso que en això estarem d’acord.

    1. El que proposo des d’aquí és que ICV-EUiA vertebrin una coalició d’esquerres. Jo no crec que les CUP estiguin per entrar a cap coalició que no sigui independentista (per això parlava d’una Bildu Catalana). ERC està massa preocupada per dur-li les maletes als de CiU i per això prefereix desdir-se del Tripartit… i el PSC…el PSC no està en procés de renovació, està en procés d’evaporació. Les enquestes reflexen un trasvessament molt potent de vot des del PSC cap a ICV i CiU i no em sorprendria trobar-nos al PSC per sota dels 20 escons si segueix així. Seria una pena? Depen de si els seus vots marxen a CiU o a ICV.

  7. Vàries notes:
    -Alberto Garzón és militant del PCE. El PCE fou pioner en la concreció del front ampli en IU l\’any 1986.
    -La Syriza catalana d\’esquerres és impulsada per Nuet, secretari general del PCC, amb el suport del PSUC viu.
    -El problema de Syriza i del KKE no és la modernitat del projecte sinó l\’anàlisi sobre la Unió Europea.
    -El Front de Gauche està integrat per 8 partits o grups, el més important: el Partit Comunista de França.
    -Die Linke és un model a partir, entre d\’altres dels comunistes del PDS, hereus del partit de la RDA.

  8. Dennoto un cert anticomunisme injustificat. La modernització de l\’esquerra pot ser modernitzada pels comunistes sense deixar de ser comunistes, sinó prenén noves formes d\’organització i noves aliances. Per mi no és el cas de l\’evolució del PSUC al llarg dels noranta, en que desapareix i fa un canvi ideològic, sí que ho és el PSUC durant el franquisme, la transició i la creació d\’IC.

    Jo faria alguns canvis en la ubicació dels partits en el gràfic, sobretot pel que fa a Ciutadans en l\’eix esquerra-dreta, molt més proper al PSC que no pas al PP. En tot cas no està a la dreta del PP.

    1. Hi ha apunts que em marques que ja he respost a un altre comentari. Però altres coses que m’apuntes:

      · Alberto Garzón és del PCE: ¡Perfecte! Jo estic parlant de la seva postura com la que vull per a modernitzar l’esquerra! No rebutjo aquests sectors per que sí, dic que s’han de modernitzar i llavors sí, integrar en un projecte comú. I si no, doncs no.

      · Die Linke inclou el ja de per sí refundat PDS, hereu del SED, part del SPD i grups d’esquerres de l’oest Alemanya. El seu feu electoral fora de l’antiga Alemanya de l’Est és a la vall del Ruhr. Die Linke ha sabut crear un discurs d’esquerres renovador a partir del discurs comunista, el que li ha permés obtenir molts vots a l’oest, tradicionalment votants del SPD.

      · Anticomunisme injustificat: En absolut i res més lluny de la realitat. Sóc crític amb el partit comunista perque em sembla un partit amb un discurs allunyat de la cojuntura actual d’Espanya i de Catalunya. Reclamo una renovació i poso exemples de per on crec que podria anar aquesta refundació o renovació o com li vulguis dir.

  9. C’s de dretes? Crec vostè que s’equivoca, podria explicar perquè considera que és un partit de dretes i sobre quins punts del seu programa electoral/declaracions s’hi ha fixat per deliberar que és de

    1. C’s, com indico al text, tot i que el situo a la dreta del PP perque estan votant moltes coses amb el PP, té una captació de vot del PSC molt elevada. ¿Això el fa un partit d’esquerres? Crec que C’s és com UPyD, uns partits que a Dinamarca serien considerats com a Social-Liberal. És una fòrmula que es resumeix en: conservadors en allò económic i progresistes en allò que és social.

      Són difícils de situar en una gràfica, però per les seves accions al Parlament els situo a prop del PP, de la mateixa manera que ERC avui està més aprop de CiU que d’ICV.

  10. Crec que la CUP estaria més còmoda dins una “Antarsya catalana” amb RevoltaGlobal-EA, En Lluita, etc. (el que va ser “Des de baix”), que dins una “Syriza catalana” on el nucli dur estaria format pels ex-membres d’un tripartit molt criticat.
    La manera de fer política de la CUP no té res a veure amb ICV-EUiA o ERC, i sí molt a veure amb les organitzacions anticapitalistes que he anomenat abans. Si ara en Nuet cerca la CUP és perquè sap que és la “força de moda” al Principat i seguirà creixent, perquè fan les coses bé. Crec que si la CUP entra dins aquesta “Syriza catalana” crec que podem dir adeu al projecte d’Unitat Popular de l’Esquerra Independentista.
    Una “Antarsya catalana” tendria molta més força que l’Antarsya grega ja que la CUP tota sola ja té moltes opcions d’entrar al Parlament (si es presenten, que aquesta és una altra…) segons les enquestes, en aquest cas el factor nacional jugaria a favor d’aquesta coalició anticapitalista.
    Ja tenim un precedent en les municipals de 2011 a Barcelona on es va presentar la CUP amb Des de baix (RevoltaGlobal-EA, En Lluita, Corrent Roig, Lluita Internacionalista i diversos activistes independents i moviments socials) formant la coalició CUP-Alternativa per Barcelona i es varen quedar relativament a prop d’entrar, varen ser la primera força en no entrar i bastant a prop de la coalició d’ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana (Unitat per Barcelona).
    Jo si fos la CUP, i si es decideix per presentar-se, no aniria dins aquesta “Syriza catalana” possibilista i seguiria ferma en els valors que l’han portat fins aquí unint forces en una “Antarsya catalana” amb les forces rupturistes de veritat.

    1. Que si després la “Syriza catalana” i la “Antarsya catalana” s’entenen i formen un front común como el que no varen poder fer a Grècia (Syriza per una banda, Antarsya per l’altra) o a França (amb el Front de Gauche i l’NPA), per no xerrar dels partits comunistes, millor que millor. S’hauria aconseguit quelcom que ningú a aconseguit encara a Europa. Ho sé, és molt difícil. Però crec que no es pot deixar fora d’aquest debat els partits i moviments anticapitalistes i rupturistes, i si la CUP ha de triar crec que hauria de triar l'”Antarsya catalana”.

  11. […] I què passarà amb d’altres partits? Més enllà de la desaparició de SI i la succió de Democràcia Catalana, el partit de l’impresentable Laporta, per part de CDC, la campanada la podria donar les CUP, que sembla haurien accelerat el debat per a presentar-se a les eleccions. S’ha comentat que EUiA podria anar en coalició amb les CUP ¿trencant la seva unió amb ICV? Em costa creure-ho. Sembla que l’avançament ha aturat el procés d’unió d’ambdues formacions, però potser tenim sorpreses. Parlarem de Syriza catalana? […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s