¿Per on es mouen les bicicletes a Barcelona?


Durant la primavera d’aquest any l’EU Cycling va convocar una competició a través del sistema de tracking esportiu per a smartphone Endomondo. Va retar als ciclistes de Bologna, Tallin i Barcelona entre d’altres a veure qui feia més kilòmetres. Però darrera del repte esportiu que va guanyar Tallin, hi havia la intenció de compilar els recorreguts en GPS i traçar un mapa de fluxos ciclistes que haurien de servir per a millorar la infraestructura ciclista de la ciutat. El blogger i ciclista Marc Belunces Belzunces ha compilat totes les dades i ens ofereix els mapes al seu blog. Aquí podeu descarregar els mapes per a Google Earth i veure amb detall cada carrer de Barcelona i el seu trànsit ciclista.

Per on es mouen els ciclistes?

Tinguem en compte que aquest repte el vàrem seguir ciclistes i usuaris del sistema Endomondo. Molts d’ells som ciclistes experimentats que utilitzem la bicicleta diàriament. Dit d’altra manera: aquest mapa ha de servir com a mostra representativa, tot i no incloure el 100% dels usuaris de la bicicleta.

  • La majoria de ciclistes fan servir els grans eixos de la ciutat: Diagonal, Meridiana, Gran Via, Paral·lel, Tarragona i Josep Tarradellas. Exceptuant Paral·lel i Josep Tarradellas, els altres eixos de la ciutat tenen carrils bici a la vorera, en molts casos antics i mal senyalitzats.
  • Sorprèn que el volum de trànsit que concentra la Plaça de les Glòries, que no té cap carril bici sinó una vorera estreta on hi està permès circular-hi en bicicleta.
  • A l’Eixample Urgell, Marina i Sant Joan i Diputació, Consell de Cent i Provença estan consolidats com a principals vies de distribució del trànsit ciclista. El Passeig de Gràcia, Rambla Catalunya i Enric Granados són usats per molts ciclistes, ja que són l’accès a molts centres de treball de la ciutat.
  • Ciutat Vella té una gran circulació en bici de nord (Pl. Catalunya) a sud (Drassanes-Port Vell) a través de la Rambla i Via Laietana. Per dins del barri els ciclistes només troben accés a través de la peatonal Portal de l’Àngel/Catedral i pel sud a través d’Avinguda Drassanes.
  • La Ronda Sant Pere és la via d’accés ciclista des del sud de l’Eixample, allà Plaça Catalunya hi concentra un bon nombre de moviments en bici. És l’accés a 2 estacions importants de tren de la ciutat i el centre neuràlgic de la vil·la.
  • Gràcia és el barri amb més moviments en bici. La seva alta peatonalització el fa ideal per a moure’s en bicicleta. Torrent de l’Olla fa d’abocador de bicis cap a Còrcega i d’aquí a la Diagonal i el centre de la ciutat.
  • Els accessos a zones universitàries destaquen per sobre de totes les altres: Campus Nord, Campus Wellingon, Facultat de Geografia i Història de la UB, Central de la UB i Campus del 22@ de la UPF concentren taques vermelles, el que demostra un alt ús de la bicicleta entre els universitaris.
  • La sorpresa del mapa la dona el Passeig de la Zona Franca i el Passeig de Joan Carles I a més de la concentració de bicis a l’entorn de la Plaça d’Europa de l’Hospitalet. Una zona sense bicing però amb una densitat ciclista molt i molt considerable. Es tracta de treballadors que van a la Zona Franca i d’estudiants que van als múltiples instituts de la zona.

A grans trets sembla que la bici s’ha repartit per tota la ciutat a partir dels carrils bici i des d’allà cap al seu destí. Cap barri de la ciutat queda sense ús de la bici tot i que els carrils bici es concentren a l’Eixample.

A partir d’aquest mapa ¿què s’hauria de fer?

Aquesta projecció de la circulació de la bicicleta a la ciutat hauria de tenir continuïtat i desembocar en un estudi fet a consciència per l’Ajuntament on s’estudiï, com en el cas de la moto, on es concentren les bicicletes i quines necessitats hi ha. Aquest mapa em porta a fer algunes propostes:

  • El carril bici de la Diagonal ha de sortir immediatament de la vorera i baixar a la calçada. Hauria de plantejar-se com una autèntica ‘autopista’ per a bicicletes. És l’eix més usat pels ciclistes barcelonins i la seva situació actual és de col·lapse i conflicte (comprensible) amb els vianants.
  • Els carrils de Diputació i Consell de Cent haurien de ser blindats i segregats com el del Paral·lel, una obra feta als 90 amb una visió de futur impressionant i que va desaparèixer en la construcció dels següents carrils bici.
  • Prolongar el carril bici ‘interruptus’ de Provença: el volum que concentra aquest carril bici demostra que ha d’arribar fins a l’estació de Sants. Fa més de 15 anys que esperem veure’l acabat. Ja toca!
  • Crear un eix ciclista Passeig de Gràcia-Rambles (nord-sud): concentren molt del trànsit ciclista de la ciutat i cap de les dues tenen carril bici o ni tan sols pacificació i ordenació del trànsit. La Rambla en particular és caòtica.
  • Prolongar el carril bidireccional de Sáncho de Ávila fins a la Universitat de Barcelona a través de Ronda Sant Pere i Ronda Universitat.
  • Revisar els accessos en bicicleta a les estacions de Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat i millorar-ne l’aparcament en superfície i gratuït. La bici fomenta la intermodalitat amb el tren i les estacions de la ciutat no tenen aparcaments suficients per a tantes bicicletes.
  • Fer un estudi específic per a Plaça de Catalunya. El volum de bicis de concentra fa imprescindible la creació d’un carril bici de circumval·lació connectat amb la Rambla, Psg. de Gràcia, Universitat/Sant Pere, Rambla Catalunya i Fontanella.
  • Estudiar el cas particular de la Zona Franca/Gran Via d’Hospitalet urgentment. Una de les probes que la bici ha vingut per quedar-s’hi és que el volum de ciclistes que van a la Zona Franca en bicicleta és molt més elevat del que es podia pensar.
  • Nous carrils bicis i/o pacificacions del trànsit que s’haurien d’estudiar: Carrer Còrcega, Londres-Berlín-Av. de Madrid, Accés al Camp Nou, Carrer Esprocenda i voltants de la Sagrera, Via Laietana, connexions Eixample-Gràcia… així com les entrades i sortides de Barcelona cap a l’Hospitalet i Sant Adrià més enllà de l’aspecte esportiu.

La bici ha vingut per a quedar-s’hi i la proba és aquest mapa on, lluny de veure un trànsit ciclista concentrat en zones d’oci o esbarjo de la ciutat, la bici es concentra a escoles, universitats i centres de treball. L’Ajuntament al complet, i això inclou tant al govern municipal com a l’oposició, han de treballar conjuntament per a donar a la bicicleta una infraestructura útil que ordeni el seu trànsit a la ciutat i potencií els fluxos ja existents. Espero que no es perdi més temps.

5 thoughts on “¿Per on es mouen les bicicletes a Barcelona?

  1. Sempre os oblideu o no feu esment (ho dic per als barcelonins no expressament per a tu) del nord-est de Barcelona, com Nou Barris. No es que tingui molt carril bici i es per això que caldria proposar-ho. A més, en els fluxos es veu com hi sol passar gent per l’anomenada “Ronda del mig” (Ronda Guinardó, Ramón Albó, Arnau d’Oms, Piferrer i Avinguda Rio de Janeiro).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s