Montserrat Nebrera


Un dels grans defectes del sistema polític que patim els ciutadans és que el seu nivell de putrefacció és visible al llarg i ample del país. Si bé la major part d’allò que tant critiquem als polítics es fa a porta tancada i d’esquenes als ciutadans, de tant en tant apareixen polítics que no dubten en fer girs copernicans inexplicables per tal de servir-se tan com puguin del bufet lliure en que ha degenerat l’exercici del poder. Avui vull parlar d’un cas que per descarat, resulta ofensiu.

Yo ya he dicho sin complejo (…) que Cataluña multiplica dentro de España, que sólo es grande dentro de esa gran nación que formamos todos los Españoles y que ha llenado de orgullo nuestra historia. – Montserrat Nebrera, 6 de juliol de 2008.

Montserrat Nebrera va ser rescatada de la UIC i l’Institut Cambó, d’on n’era directora d’estudis socials, i va ser catapultada a la política catalana de la mà del centrista Josep Piqué. En aquell moment, l’any 2006, molts vàrem creure que el PP de Catalunya podia modernitzar-se. Piqué i Nebrera encarnaven un tàndem liberal, moderat i català dintre d’un PP carregat de catalanofòbia. El projecte de Piqué va naufragar en mans del sector més ultra del PP i van forçar la convocatòria d’un Congrés extraordinari al juliol de 2008. Allà s’hi enfrontarien dos projectes: el de Nebrera, rupturista, i el d’una desconeguda Alícia Sánchez-Camacho, continuista. Nebrera va fer un discurs emocionat on en diverses vegades va estar a punt de trencar a plorar mentre parlava de l’orgull de ser espanyola. ¡Endavant vídeo!

Nebrera va perdre per golejada (43% a 59%), tot i així va sortir del congrés ‘a hombros, como los toreros’. Aleshores va començar un procés que molts, i jo m’hi incloc, vam seguir amb atenció i interès. Primer va intentar crear un eix de pensament dins el PP, que va fracassar. L’1 de desembre de 2009 a l’Hotel Majèstic es va celebrar un acte sota el títol ‘Catalunya, cap a una segona transició‘. Allà Montse Nebrera, sota els auspicis d’ex membres del PP i membres de la, en aquell moment, nova UPyD, així com un bon nombre de ciutadans anònims, va exhibir la seva coneguda ideologia: ultra liberal-conservadora i catalanista. A bombo i plateret , va parlar dels vicis de la política, de la falta de diàleg, de fer desaparèixer les autonomies, de subvencionar escoles privades, va prometre renovar la política i dos ous durs. Nebrera estava cridada a ser, o això ens va fer creure, la propera gran esperança política. Necessitava tres coses: idees, que les tenia, suport popular, que el tenia i diners, que en va recaudar en abundància. El seu discurs estava més a prop de la renovació que avui propugna el 15M, que del que s’havia vist fins aquell dia. Potser per això, jo, la vaig escoltar.

Però es van convocar les eleccions catalanes anticipades i a Montse Nebrera li va entrar la pressa. A tota velocitat va fundar un partit, cosa que havia assegurat al Majèstic que no faria,  i li va posar de nom ‘Alternativa de Govern‘. Un nom a joc amb les grans expectatives que sempre ha demostrat Nebrera. Es va adonar que el seu partit, el seu discurs i l’acte del Majèstic no havien servit per a res: els seus hipotètics votants votarien a CiU i PP. Insultada, va fer el que s’esperaria d’un amateur i no pas d’algú amb experiència que volia canviar la política: “El video porno de la Nebrera“. El resultat fou el merescut: 0’07% dels vots, per sobre de Familia y Vida o el POSI.

Des d’aleshores, Montserrat Nebrera s’ha passejat pels mitjans de segona fila i la seva aura renovadora s’ha difuminat. ¿Què toca ara? ¿Declarar-se independentista? Doncs Visca Catalunya Lliure! i a esperar que algú la truqui per a fusionar el seu experiment fracassat dins d’algun partit o “plataforma” a les llistes per les properes eleccions.

Potser quan plorava durant el seu discurs al Congrés del PP de Catalunya de 2008, el que brotaven dels seus ulls eren llàgrimes de cocodril i realment ja era independentista. És una possibilitat. Potser quan al Majèstic insinuava la dissolució les autonomies, ja era independentista i potser quan negava a El Mundo que Catalunya és una nació, també ho era. O potser no. Potser només mentia llavors o menteix ara, o potser només adaptava el seu discurs al moment com un camaleó que de tant canviar de color s’ha quedat a rombes escocesos. Per què potser, només potser, Nebrera ni volia ni vol canviar res a la política, simplement vol arribar al poder i servir-se’n.

Qualsevol ciutadà lliure té dret a canviar d’opinió tantes vegades com vulgui, però que ens enganyin d’una forma tan descarada no, si us plau. La política Montserrat Nebrera s’ha convertit un subproducte generat per un sistema polític viciat, que considera el poder com un bufet lliure i que creu que tot s’hi val per arribar-hi. La seva és la degradació d’una política amb talent; perduda a la recerca d’un minut de glòria televisiva; oblidada per a tots i que a base de donar girs, tombs i piruetes ideològiques, ha decebut als seus i traït a aquells que la van recolzar en l’inici de la seva prometedora trajectòria política. Montserrat Nebrera és ara una ombra del podia haver estat. Potser per això el darrer canvi de jaqueta de Montserrat Nebrera ha estat una simple anècdota per a la majoria de mitjans de comunicació. Ho té ben merescut.

7 thoughts on “Montserrat Nebrera

  1. Molt bon repàs a aquesta dona, que en un principi va seduir a força gent (i molts allunyats del seu espectre ideològic), però que s’ha revelat com algú, com tants, a qui el ego a pogut a la intel.ligència. Malaguanyada!

    1. A mi em va atraure moltíssim el seu projecte presentat al Majèstic. Sóc d’esquerres, però la falta de referents renovadors em va dur a escoltar-la amb molta atenció… però ja veus, ella no és res més que una altra oportunista que busca una butaca, no pas renovar la política. Si veus el video de 8tv que hi ha lincat dins el text, veuràs que ningú se la pren seriosament a aquestes alçades.

  2. Una Diva egòlatra, moribunda i peliculera, capaç de canviar les seves idees per un minut de Pantalla a 8tv. El seu nº2 a les llistes del Parlament ara és el delegat de PxC a Barcelona ciutat. Nivelón!

    1. Aquí vaig, benvolgut Arqueòleg! Si juntes ultra dreta + nacionalisme ¿què surt? O la colla de mamarratxes reventa-peatges de SI o Democràcia Catalana, o una colla de bàndals anomenada PxC. Nebrera, que com dic va començar molt bé, acabarà a PxC.

      Per cert, per a mi Nebrera va caure en el meu ‘museu dels horrors’ personal quan, en un debat a Btv es va dedicar tirar-li en cara a Ricard Gomà que ‘El problema és que hi ha massa tolerància amb els ciclistes, perque tots sabem que són uns anti sistema’. A partir d’allà vaig optar per enterrar-la en cal viva a la meva memòria.

  3. Doncs jo mateix no tinc gaire bon concepte dels ciclistes pero no per la seva supossada ideologia anti sistema, sino pel seu incivisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s