Espanya i Itàlia: junts de la mà, directes a l’abisme


Coneixes a Luisa Galván? Jo fins ahir al matí no sabia qui era aquesta periodista que, a jutjar per l’actitud del govern, ha decidit llençar la seva carrera periodística per la tassa del wàter publicant que el BCE ha decidit intervenir a Espanya en les properes setmanes sinó dies. Tal qual. A la veu d’aquesta periodista que molt pocs donaven credibilitat ahir al matí, s’hi ha sumat una notícia publicada al conservador ‘The Daily Telegraph‘ on s’anuncia un rescat conjunt d’Itàlia i Espanya per valor de 750.000 M€. Aquests diners es farien servir per a comprar deute sobirà. ‘The Guardian‘, per la seva banda, també publica aquest matí una notícia que confirma que Alemanya hauria donat el seu vistiplau al pla. Sembla, doncs, que anem de camí a un doble rescat. ¿Per què?

Les llums vermelles s’han anat encenent des de dilluns. Després de les eleccions gregues, les que va guanyar Nova Democràcia i que desembocaran en una gran coalició entre aquest partit i el PASOK, semblava que la situació d’incertesa a la zona euro s’havia d’acabar. Efectivament, en un primer moment la prima de risc espanyola va baixar i l’IBEX 35 va pujar. Però, de cop, la prima va patir un augment sobtat de 17 punts. Ahir dimarts va tancar en el 550 punts. Irlanda va ser rescatada quan la seva prima va superar els 520 punts. L’excusa grega ja no serveix al Govern, que culpa ara a l’Euro en general dels problemes d’Espanya. Recordem que també va responsabilitzar de la pujada de la prima a la xiulada de l’himne, Zapatero, la vaga general i la cremada de contenidors a Barcelona. Però el no és la prima de risc, el pitjor està en els tipus d’interès que paga Espanya per a vendre el seu deute.

Si el Tresor públic havia col·locat el seu deute sense problemes al març al voltant del 2.5% d’interès, ahir dimarts el va col·locar al 5,35%, un valor semblant al que ofereix la Generalitat pel seu deute, qualificat amb una nota pitjor que  Grècia. Per a entendre-ho: la venta de deute està generant encara més deute en forma d’altíssims interessos. A la següent gràfica, extreta del molt recomanable blog Zona Crítica, podem veure que Portugal (línia de color negre) està pagant un interès més baix que Espanya (línia de color verda) pel seu interès a 1 any (curt termini). És a dir Portugal, estat rescatat, genera més confiança a curt termini que Espanya, país no rescatat.

Tipus d’interés d’Espanya (verd) i Portugal (negre)

Però això no és tot

La següent llum d’alarma l’ha encès el Banc d’Espanya, sempre tan col·laborador en la tasca d’enfonsar el país. La notícia de que les auditories encarregades pel BdE no es farien públiques fins al setembre,  ha causat sorpresa en els àmbits econòmics per un motiu molt simple: són necessàries per a calcular quants diners requereix Espanya pel (no) rescat bancari. Llavors ¿per què aquest aplaçament? ¿Són pitjors les dades del que semblava en un principi? Ja vàrem parlar aquí de que si el rescat bancari superava els 120.000 milions d’Euros, el rescat total d’Espanya seria inevitable. Algunes fonts apunten, precisament, cap a aquesta possibilitat el que hauria fet entrar en pànic al nou director del Banc d’Espanya.

Els Ministres ja no amaguen que s’acaba el temps i que la fatxenderia de Rajoy negant el rescat i inventant una història que s’ha demostrat falsa sobre qui i com va exigir el rescat ens està sortint molt cara. El govern reacciona, de nou, tard i malament. Segons va informar ahir a la tarda Europa Press aquesta mateixa setmana es formalitzarà el rescat bancari i començarà la pirotècnia. Segons apunten alguns rumors, el govern podria ‘deixar caure‘, eufemisme per dir ‘liquidar’ i ‘tancar’, Bankia i Catalunya Caixa. Una de les condicions del rescat seria el tancament de les entitats no rendibles.

I Rajoy? Rajoy és un cadàver polític consumit ja per una crisi que l’ha superat i que l’ha fet aparèixer davant el món com un president mediocre i que va ‘de sobrat’. Anem directes a l’abisme del rescat? Ara hi ha pocs dubtes. La pregunta ara és ¿tornarà a fer servir el govern una col·lecció d’eufemismes o serà capaç de dir-nos la veritat? O seguirà enrocat en assegurar que no hi ha pressions de cap classe i que és ell, en tot cas, qui presiona? I l’altre pregunta ¿Tindrà Rajoy suficient vergonya com per a convocar el ‘Debat sobre l’estat de la nació‘ o seguiran dient que ‘ara no toca’? La fatxenderia i orgull del govern ens porta de la mà i a tota velocitat directes a l’abisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s