Debt makes the world go round


Qui dimonis governa el món?

Fins al 2008 creia que el poble, lliure i sobirà, elegia un Parlament amb uns polítics que estaven al servei d’aquest poble i desenvoluparien un programa de govern exposat en la campanya electoral. Avui això no hi ha qui s’ho cregui. L’auge de la mediocritat com a manera de fer ‘carrera política‘, ha substituït els polítics de raça per grisos funcionaris dogmàtics. Però això no ha passat només aquí. A tota Europa el fenomen de la mediocritat s’estén i totes les enquestes d’opinió parlen d’una desconnexió preocupant entre societat i polítics.

Els que governen ja no governen pels ciutadans, governen per aquells que emeten deute. El poder ja no és del poble, com ens van fer creure els liberals, ni del capital, com ens van fer creure els marxistes, ni dels consells del poble, com ens van fer creure els bolxevics. El poder és del deute i qui té el deute, governa perquè és capaç de doblegar la voluntat del polític més dur amb l’amenaça d’arruïnar un estat sencer amb un simple ‘click’. Van entendre molt abans que tots nosaltres que el sistema bancari es mou a velocitats de vertigen mentre la democràcia es mou a velocitat burocràtica. Durant els ‘anys de la bonança‘ ens van donar crèdit barat per a fer negoci i ara fan negoci amb la ruïna que aquell crèdit barat va portar als ciutadans.

És comprensible que en aquest context de ‘govern del deute‘, la simple idea de que un estat, digueu-li Grècia o Portugal o Belize no faci escrupolosament el que se li ordena provoqui una reacció d’amenaça que ens haurien de resultar intolerables. Pels estats endeutats la democràcia és un luxe que es paga massa cara als ‘mercats. Si a la guerra freda un estat petit no feia el que la gran potència ordenava, s’exposava a ser envaït. Avui no hi ha grans potències, hi ha grans bancs emissors de deute i qui no fa el que diuen els bancs, s’exposa a una cosa pitjor que la invasió: estrangulació econòmica, la ruïna i mort de la seva societat.

Conclusió.

Si assumim i acceptem que és el deute i no pas el capital qui governa el món, ¿de què serveix la democràcia quan un poble pot posar en perill els milionaris interessos que està generant el deute sobirà? ¿En què ens estem convertint? Les eleccions generen ‘incertesa’ i s’han de manipular amb la tàctica de la por dient que no pagar el deute significa gairebé convertir-se en un estat africà, amb penúria i gana. Ens ofeguen amb eufemismes econòmics i frases amb doble sentit perquè una manipulació directa de les eleccions seria difícil de justificar. Llavors ¿la democràcia fa pujar la prima de risc? O potser només es podran permetre el ‘luxe’ de la democràcia estats que no estiguin endeutats sempre i quan els seus ciutadans no facin res estrany?

Només en aquells estats que no viuen supeditats en el pagament del deute, el poble sembla poder exercir una democràcia plena. Espanya, Portugal, Irlanda, Itàlia i Grècia pateixen de grans ‘pactes’ per a garantir les ‘reformes’ i el ‘pagament del deute’. Això vol dir posar per davant el pagament dels interessos a bancs i inversors (els mercats), que una inversió pública que beneficiï a la societat. Els ciutadans que paguen impostos, enriqueixen a gent anònima que de per sí és multimilionària i ha entès que és el deute i no pas el capital qui mou el món. En canvi, als estats que no tenen problemes de deute o bé hi resideixen els bancs que ‘rescaten’ a d’altres països, la democràcia és plena, tot i que també hi existeix una graduació. No és el mateix el sistema democràtic suís, que l’alemany o el francès amb respecte al holandès. Tot depèn del grau d’endeutament o de facilitats bancàries.

Poc a poc vaig entenent com funcionen les coses. Els que governen ho fan pel deute i pels que emeten aquest deute, no pas per a nosaltres. Perquè és el deute i no pas el capital qui governa el món.

Debt makes the world go round!

2 thoughts on “Debt makes the world go round

  1. Sens dubte el deute es troba darrere de tota la problemàtica política actual.
    I davant això podem seguir retallant inversions com fa la dreta, incrementar ingressos com hauria de fer l’esquerra o directament regular el mercat bancari per tal d’impedir l’especulació amb el deute

    1. Suma-hi que, segons una filtració publicada per la periodista Luisa Galván a El Aguijón, estem a les portes del rescat total. La festa està a punt d’acabar-se i amb ella, la democràcia tal i com l’enteniem. Començo a estar acollonit de debó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s