No tot és culpa d’Alemanya


N’estic fart del resum simplista que tertulians, periodistes de Tercera Divisió Regional, molts bloggers i bona part de l’opinió pública sigui de dretes o d’esquerres dona per a explicar la situació en la que ens trobem. Ara toca dir que la culpa de tots els nostres mals és d’Alemanya, de la Merkel, d’aquest pretès IV Reich que vol guanyar la II Guerra Mundial a base de prendre la sobirania econòmica dels estats del sud, a qui, segons ens han convençut, som als ulls dels teutons una espècie d’Untermenschen (infra homes). No hem entès res del que està passant.

És cert, com he exposat en aquest blog, que no comparteixo la política de sortida de la crisi basada en l’austeritat. L’austeritat només pot funcionar quan, tot i la crisi, l’estat és productiu. En el cas de la crisi alemanya de 1998 a 2004, es va poder aplicar una austeritat en els comptes públics perquè Alemanya continuava produint i sent competitiva a través de l’exportació. El cas espanyol és radicalment diferent, estem en recessió i l’austeritat ens porta directes a la catàstrofe. La política alemanya no ens serveix. Però, alerta, aquí s’acaba la responsabilitat d’Alemanya amb la nostra situació.

  • Cap Merkel ni cap Schroeder ens va animar, davant la falta de petroli o d’altres recursos naturals que Espanya podia exportar, a convertir qualsevol terreny municipal en terreny urbanitzable.
  • No va ser Alemanya qui empènyer a un país que havia viscut de lloguer durant 50 anys a comprar pisos. Fou el PSOE, primer, el PP després i de nou el PSOE qui van anar reformant les lleis per a castigar economicament el lloguer d’habitatges, bonificant la compra/venta.
  • No va ser Alemanya qui ens va animar a construir durant el 1999 més habitatges que tot França, Holanda i Alemanya juntes aquell mateix any.
  • No va ser Alemanya qui va potenciar la cleptocràcia, la corrupció, el ‘pelotazo’, el diner fàcil i va fomentar la irresponsabilitat i la immoralitat com a forma d’enriquiment.
  • No va ser Alemanya qui ens va empènyer a endeutar-nos fins a hipotecar el futur dels nostres fills i nets.
  • No va ser Alemanya qui va convertir-nos el país més bancaritzat del món, però sí van ser economistes alemanys els que ens deien ja l’any 2006 que Espanya vivia en una bombolla econòmica.
  • No va ser Alemanya qui va obligar-nos a invertir en línies d’AVE anti econòmiques, aeroports sense avions en mig de camps de cereals i deserts castellans o sistemes inviables d’autopistes i autovies paral·leles.
  • No va ser Alemanya qui ha invertit més en l’Església Catòlica o el futbol que en la investigació contra el càncer, la biomedicina o amb cèl·lules mare.
  • No va ser Alemanya qui, ja en crisi, va impulsar un Plan ‘E’ dedicat a arreglar voreres i fanals i que va acabar de dinamitar el superàvit de l’Estat.
  • No va ser Alemanya qui va negava la crisi i ara nega el rescat i no ens ha permès prendre les mesures que Alemanya, amb l’esclat de la crisi creditícia al 2008, sí va prendre.
  • No va ser Alemanya qui va fomentar la mediocritat com a requisit indispensable per a desenvolupar un càrrec públic.

Quan acceptem aquest discurs estem cometent un altre error imperdonable: no ser capaços d’acceptar la nostra responsabilitat tots aquests anys i, en conseqüència, no som capaços de demanar explicacions als que ens han dut fins aquí. És a dir aquesta colla de polítics incompetents i en molts casos sense estudis ni preparació pel seu càrrec.

No defenso l’actitud economica d’Angela Merkel, criticada fins i tot per Helmut Köhl, ni els rescats, ni les imposicions del Deutsche Bundesbank a través del BCE. Sí critico amb força aquest discurs tan ibèric de presentar-nos com a víctimes i no acceptar que les coses a Espanya, Portugal i Grècia es van fer molt malament durant massa temps. Sí critico com ara hem oblidat quants diners van fluir dels estats del nord de la UE, Alemanya entre ells, cap a Espanya i en què els hem invertit. ¿Quantes piscines municipals impossibles, pavellons d’esport, teatres municipals, aeroports inútils, urbanitzacions horribles, linies d’AVE, autopistes al desert, etc es van construir amb aquells diners? És culpa d’Alemanya, doncs, que els criteris d’inversió potenciessin l’enriquiment dels amics dels que governaven i no pas la riquesa de la societat? I oi que estem on estem per culpa d’aquella bogeria que va ser única i exclusivament provocada per uns bancs borratxos de cobdícia i una classe política incapaç, analfabeta en molts casos, clientelista i estúpida?

Prou. No hi ha cap IV Reich, no hi ha cap Führer, ni som Untermenchen, ni Grècia és Dachau, ni això és la III Guerra Europea. Hem de ser capaços de dir ‘no’ a una austeritat que no porta a Europa enlloc, però també deixar de culpar a Alemanya per uns problemes que hem de jutjar i responsabilitzar nosaltres com van fer els islandesos. Hem de dir no a aquest debat simplista i nacionalista en el que ens estem submergint i que només ens portarà al trencament total d’aquest projecte anomenat Europa. Hem de culpar i responsabilitzar de la nostra crisi a aquest grup de vàndals que van governar i governen les Comunitats Autònomes, Ajuntaments, l’Estat i també els bancs.

Si en aquests moments de crisi ens perdem en debats nacionals entre bons i dolents que pretenen fer-nos creure que estem vivint una repetició de la visió monstruosa que Hitler tenia d’Europa, estem perduts o bé no hem entès -cosa que no descarto- la catàstrofe humana que va representar per a la humanitat la II Guerra Mundial. I això va per nosaltres i per a ells, els alemanys, també.

Actualizació

Os deixo un article publicat avui a Zona Crítica “Nein nein nein“.

8 thoughts on “No tot és culpa d’Alemanya

    1. Tienes razón, los bancos alemanes colaboraron decididamente en nuestra burbuja. Pero también hubo crédito barato en Alemania, Holanda o Áustria y no ha pasado lo que aquí.
      Claro que Alemania también es parte de la causa del problema y una parte considerable de la falta de soluciones. La diferencia es que en España una politica irresponsable entonces reventó por los aires el alquiler y potenció la compra obsesiva de viviendas, algo que no sucedió en ningún otro país de la UE, excepto Irlanda.

  1. No hubo crédito barato en Alemania como aquí: en todos los países del sur teníamos tipos de interés negativos por la inflación (porque Alemania quería los tipos bajos y así lo hacía el BCE) y por esto llegó este sobreendeudamiento brutal.

  2. Òbviament que l’origen de la nostre crisi que té unes circumstàncies endèmiques no es monocasual, ni molt menys, ni cal buscar culpables en llunyanes muntanyes alpines. Però una cosa es qui es el culpable de l’origen i qui ho es de no posar-hi remei. I aquí el sobiranisme fiscal merkelià hi té molt a veure. Veurem que passa avui…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s