Escanyats i ofegats pel fum


Els polítics han optat per una tàctica basada en escanyar al ciutadà cenyint els cinturons i d’ofegar-lo amb de cortines de fum irrespirables. Mentre els escàndols sobre els rescats de Bankia, Catalunya Caixa i Nova Caixa Galicia, el joc d’eufemismes per a evitar parlar de rescat i la corrupció creixen fins a fer-se monstres impossibles d’amagar, els polítics s’inventen conflictes i problemes patriòtics per a mantenir-nos entretinguts.

Rajoy i el PP sencer tiren de doctrina i repeteixen fins a la nàusea que el que vàrem viure el dissabte per la tarda no fou un rescat. Però ara la situació dona un gir més amb una doble carambola de la vergonya. Per una banda el PP veta la compareixença de Rajoy al Congrés per a parlar del rescat, no ho farà fins, com a molt d’hora, al juliol. La segona, tramitar per la via d’urgència una reforma de la llei de l’esport per a prohibir els xiulets i ofenses als símbols nacionals. Això deu ser el que preocupa als espanyols de debò. Què bé ho sap el PP.

Estats Units, el bressol dels drets individuals, reconeix que la llibertat d’expressió d’un individu està per sobre dels símbols nacionals. És a dir, un americà pot xiular el seu himne i ‘ofendre’ la bandera’, per què ¿què és una ofensa a la bandera? A Espanya es pot xiular l’himne, però és més o menys ofensiu tot depenent de qui ho faci. Si qui xiula ho fa a València durant la interpretació de l’himne espanyol després de ‘la cremà’ de Falles, és llibertat d’expressió. Si qui xiula l’himne ho fa el 12 d’octubre metre a l’escenari hi és Zapatero, tampoc passa res perquè també és llibertat d’expressió i així ho entén Esperanza Aguirre. Això sí. Si qui xiula l’himne és un català o un basc o tots dos a la vegada, llavors som davant d’un ultratge a la bandera, la nació, l’himne, el Rei i les llegendes d’herois nacionals si cal, que ha d’acabar amb l’ingrés a la presó de tots els catalans i tots els bascos que xiulen. Però alerta, si dies després qui xiula és un ciutadà anònim contra Esperanza Aguirre, la liberal de les liberals espanyoles exigirà dur-lo a la presó i allà que s’hi podreixi! Llibertat d’expressió sí, però per a que la gent expressi lliurement la doctrina i la simpatia pel PP.

Mentre el Parlament està distret entre banderetes, himnes i altres motius folklòrics de gran transcendència, el President està desaparegut o bé passejant-se per Europa repartint fatxenderia i estupidesa. La reacció del Congrés ha sigut l’esperada: cap partit recolza aquesta tonteria infinita. Si algú vol xiular l’himne ho ha de poder fer. Jo mateix el xiulo donat que l’himne espanyol és d’un dels més lletjos que existeixen i, com a amant de la música, em provoca un dolor insufrible a les orelles. Si algú vol cremar una bandera espanyola o senyera o ikurriña o una bandera olímpica, ho ha de poder fer perquè és la seva forma d’expressió. Hi podem estar més o menys d’acord, però la llibertat d’expressió ha d’estar per sobre d’interpretacions parcials i intencionades.

Aquesta no és la primera ni serà l’última. Mentre la situació segueixi encarrilada cap a una catàstrofe fruit de la incompetència d’un govern d’inútils i un president mediocre, més espesses i irrespirables seran les cortines de fum.

5 thoughts on “Escanyats i ofegats pel fum

  1. A Catalunya no tenim cotrines de fum, tenim LA cortina de fum. El Pacte Rectal, com a monotema a tots els mitjans de CIU, on Artur Más és el gran heroi de la Pàtria que lluita contra les retallades.

    1. No l’he inclòs aquí perque em quedaria molt llarg (i m’he marcat escriure entre 500 i 800 paraules com a màxim). Dedicaré un article al Pacte Rectal i la pamema que està sent. El pitjor és que TOTS els partits estan jugant a la carta de la vergonya absoluta i això m’emprenya.

      1. El problema es que quedar-se fora implica aparèixer com un espanyolista ultra de cara a la premsa convergent (és a dir, tota).

        Es un tema d’ampli debat intern a ICV, doncs no es vol aparèixer com a subordinat a CIU, però tampoc com a espanyolista i, de moment, s’aprofita per lligar-ho al pacte social i la redistribució fiscal.

        Però res! Els mitjans convergents a la seva: Fa una dies vaig estar en una roda de premsa de Laia Ortiz que anava sobre taxes universitàries i atur juvenil, davant la seu de Benestar Social. Els periodistes només li van preguntar sobre Pacte Rectal i és l’únic que va aparèixer als mitjans.

        Fa uns dies vaig estar en una roda de premsa de Laia Ortiz

  2. Per resumir la cortina de fum (ben espessa) dels xiulets a la final de copa, em sembla que l’únic legitimat per xiular en un partit de futbol és l’àrbitre, però si algú altre, en ús de la llibertat d’expressió, de manera individual o col·lectiva, vol xiular pel motiu que sigui, no em sembla una acció censurable, i menys encara punible.

    A més, això de “xiular l’himne” és una expressió ambigua. Nosaltres perquè sabem de què anava la cosa i ens ho van explicar els mitjans si no ho van veure en directe, però a algú que no estigui en el context, si li diuen que els espectadors a l’estadi van xiular un himne, potser s’imagini una cosa així:

    1. Efectivament. És una cortina de fum que el nou abisme en el que estem per culpa de la mala gestió del PP s’encarrega de dissipar. Crec que la llibertat d’expressió ha d’estar per sobre de qualsevol llei, fins i tot quan la llibertat d’expressió significa escoltar opinions que no ens agraden.

      Salut i gràcies per participar al blog!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s