No me llames ‘rescate’, llámame ‘Lola’


Quan vaig veure la compareixença de Mariano Rajoy d’ahir vaig creure que algun dels membres de “El ala oeste” de la Moncloa li havia passat el meu article d’ahir a mode de ‘guió bàsic‘. L’article, per si algú no ho havia entès, era una ironia absoluta i una caricatura d’aquesta dreta estúpida i provinciana en la que el Funcionari Rajoy s’ha instal·lat. Si va entendre el contrari ho lamento. L’insult de Rajoy als ciutadans i mandataris europeus i internacionals anomenant ‘línia de crèdit’ al rescat i considerant-lo una victòria de la seva errant política econòmica, ha causat indignació a tota la premsa internacional. Naturalment si Rajoy va sortir a dir-nos tot el que va dir sense que se li destenyís el cabell i se li caigués la cara de vergonya, imagineu què deu dir la premsa de la caverna.

Com alguns analistes polítics indicaven l’actitud de Rajoy recorda massa a la que Aznar va protagonitzar l’11M. En aquell moment la opinió pública anava per un costat i l’altaveu del govern per l’altre. El resultat el recordem tots. La premsa internacional, ara com abans, ens serveix per entendre què està passant a Espanya avui. Com l’estupidesa infinita del President ha provocat la indignació general a Europa i els Estats Units i pot haver iniciat la una nova crisi institucional a la UE. Irlanda, com Espanya, va rescatada a causa del mal estat de la seva banca. Si com afirma Rajoy les condicions d’Espanya són millors que les d’Irlanda (que té intervinguda la seva economia), Irlanda també les vol. El problema és que ningú es creu les mentides i eufemismes del Govern. Espanya té un rescat bancari en marxa i, tal i com indica el document final de l’Eurogrup del passat dissabte.

“El Eurogrupo valora que España ya haya implementado significativas medidas para el ajuste fiscal, para la reforma laboral y para fortalecer el capital de los bancos españoles. El Eurogrupo está convencido de que España va a cumplir sus compromisos sobre el excesivo déficit y con las reformas estructurales, con el fin de corregir los desequilibrios macroeconómicos en el marco del semestre europeo. El progreso en estas áreas será vigilado muy de cerca y regularmente revisado en paralelo con la asistencia financiera.

Si el govern vol fugir del ‘debat nominatiu‘, el que ha de fer és dir als ciutadans què està passant. Anomenar ‘rescat’ al ‘rescat’ i no pas préstec, suport financer a un interès molt favorable o, com caricaturitzava el setmanari americà ‘Time’, tomàquet. Si Rajoy buscava donar confiança i demostrar que està tot sota control, la reacció de la premsa internacional no deixa lloc a dubtes: Espanya, ara menys que mai, no pinta res en l’esfera econòmica mundial. En el moment més transcendental de la història de la Unió Europeu, Espanya és un convidat incòmode que exhibeix una prepotència fora de lloc i que interpreta qualsevol crítica com una mostra d’enveja per part dels altres països. Com escriu el diari The NY Times, Rajoy és un ‘flip-flopper‘, un polític que canvia constantment d’opinió i de discurs i destaca que el país es troba en el moment més delicat de la seva història des de la Transició.

Per cert ¿Va suspendre Rajoy la seva escapada al futbol donada la delicadesa del moment? No. Va dir que ell anava a veure el futbol perquè sí i que l’únic que li sabia greu era no poder anar també al tenis. Té una lògica aplastant: si tot està resolt, perquè aquí no passa res, no hi ha res del que preocupar-se i canviar l’agenda. Com alguns analistes van destacar, Rajoy s’ha possat en mans del Dèu futbol, esperant que una bona actuació de La Roja a l’Eurocopa serveixi de bàlsam a una Espanya convertida en una olla a pressió. Recorda un fet històric de l’any 38 quan Mussolini va convertir la victòria del ciclista italià Bartali en una victòria patriòtica, allunyant així el fantasma de la Guerra Civil que recorria Itàlia. Poca gent sabia, però, que durant la II Guerra Mundial Bartali va formar part de la resistència anti feixista i va salvar a milers de jueus italians.

Rajoy s’ha quedat tranquil i relaxat jugant amb els eufemismes i marxant al futbol. El President amb l’ostentació d’aquesta fatxenderia, estupidesa i cretinisme deu haver tingut la mateixa sensació de pau personal que s’obté quan, després d’una gastroenteritis aconsegueixes tirar-te pet sense que després vingui la Patum de Berga.  La roda de premsa del President ha sigut una Patum, un concurs de Focs Artificials a Blanes la nit de Sant Joan, una explosió d’incompetència, de mala comunicació i d’estupidesa perpetrada per un President que ha decidit tractar als ciutadans com si fossin ‘tontos’. Rajoy va pels passadisos de La Moncloa tot cantant ‘No me llames rescate, llámame Lola’.

No oblideu de deixar els vostres comentaris.

Actualització!

No us podeu perdre els comentaris de Ignacio Escolar al seu blog sobre les ‘Siete grandes mentiras sobre el rescate español‘.

5 thoughts on “No me llames ‘rescate’, llámame ‘Lola’

  1. El titular del tomàquet no s’ha entès gaire per aquí: Hi ha una frase feta, relativa a les diferències de pronunciació dels dialectes de l’anglès, que més o menys ve a dir “You say to-mah-to, I say to-may-to, it’s all the same”. Vol dir que ho anomenis com ho anomenis, la realitat és la que és.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s