M’empenyo en ser optimista


El desànim és general. El govern en només 6 mesos sembla haver arruinat qualsevol esperança de sortir de la crisi sense la temuda intervenció. Com he anat narrant des d’aquest blog els esdeveniments, la improvisació, l’electoralisme i una notable prepotència han conduit a l’Estat a la porta de la intervenció que, ara sí, sembla immediata. El desànim mana. Una mescla de nervis, por i el que hi ha més enllà de la indignació s’apodera dels ciutadans. Està de moda el fatalisme.

¿On queda l’optimisme? Sóc un optimista, però no un optimista antropològic com Zapatero o algú que s’enganya amb mentides sobre un futur prometedor com De Guindos. Un optimista no és algú que veu el got mig ple o mig buit, és aquell que veu el got sempre ple. M’empenyo en seguir endavant i em rebel·lo contra el desànim general i la sensació generalitzada de que som a les portes de la fi del món. No és així. Potser caurà Espanya o potser caurà Catalunya, Se segur, però, que seguirem aquí i hem de començar a dissenyar avui el que volem ser quan s’acabi la maleïda crisi. Perquè sento ser jo qui us informi: la crisi s’acabarà algun dia. Per això em rebel·lo des d’avui, quan sembla que estiguem a les mateixes portes de les calderes de ‘Pere Botero‘.

  • Em rebel·lo contra el desànim i l’apatia general.
  • Em rebel·lo contra els ‘cenizos‘.
  • Em rebel·lo contra els que no saben fer una altra cosa que queixar-se i queixar-se, però mai aporten res.
  • Em rebel·lo contra la idea de que no hi ha res a fer aquí i que s’ha d’escollir entre emigrar o estar a l’atur.
  • Em rebel·lo també contra aquells que diuen als emigrats ‘¡no tornis! ¡no tornis mai!‘.
  • Em rebel·lo contra la por a fracassar i el terror a equivocar-se.
  • Em rebel·lo contra tapar la realitat amb l’IBEX, el valor de la prima de risc o els guanys bancàris.
  • Em rebel·lo contra el conformisme i pensar que no s’hi pot fer res.
  • Em rebel·lo contra l’escassa creativitat i l’absència d’idees.
  • Em rebel·lo contra la fatalitat genètica pròpia del caràcter ibèric.
  • I em rebel·lo contra tots aquells que han decidit passar-se la crisi mortificant-se.

¿No enteneu que s’ha d’acabar amb aquesta situació? ¿No enteneu que fa 4 anys que va esclatar la crisi i que en algun moment haurem de fer alguna cosa? Parlo seriosament. Hem d’abandonar el fatalisme, l’angoixa i la por al futur. Ens hem d’aixecar d’aquest fracàs col·lectiu que va ser la bombolla immobiliaria, reinventar el present i canviar el nostre futur com a ciutadans i com a societat. Jo també he fracasat i no tinc ganes de fracasar, però si pasa (que pot pasar) serà només un punt i a part. Estic obligat i estem obligats a aixecar-nos del fracàs i seguir endavant.

¿Queda lloc per l’optimisme? SÍ i mil vegades ¡SÍ! De nosaltres dependrà sortir més forts o convertits en ves a saber què. Quan deixes de creure en el sistema, quan t’independitzes de la mediocritat imperant a les tertúlies radio-televisives i de la corrupció galopant ¿què queda? Potser el que queda, de cop, és una porta oberta al futur i a una oportunitat per a canviar. Com a societat ens sobra potencial, ara ens falten les ganes i la força i això només depèn de nosaltres mateixos. Preguntem-nos-ho ¿Volem reinventar el present per a canviar el futur  o volem conformar-nos-hi fins que siguem immunes al desànim?

I ara agafeu un got, mireu-lo. Poseu-lo cap per a baix, de costat… Digueu-me ¿com està el got? ¿Buit? ¿Mig ple? L’optimista és qui mira el got i el veu sempre ple i pensa que si és ple d’aire, l’haurà d’omplir d’aigua per a poder beure-se-la. Si és ple d’oli, el farà servir per cuinar. Si és ple de vi, el disfrutarà i si és ple de sang… doncs i és ple de sang li llençarà a algun banquer per a que se la begui i així poder netejar-lo i tornar-lo a omplir.

Us deixo amb aquest brillant programa de ‘Singulars’ amb l’emprenedor Xavier Verdaguer.

Aquest article se’l dedico al David Valenzuela, ell ja sap per què.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s