S’esperava un lider i va venir un funcionari.


De dreta a esquerra cap mitjà de comunicació amaga ja la seva indignació amb Mariano Rajoy i el govern. No és per a menys. Amb la prima de risc en zona de rescat, Bankia exigint un rescat de 23.500 Milions d’Euros a punta de pistola i notícies sobre pèrdues al 2011 de 3500 Milions d’Euros quan al principi parlaven de 35 milions d’euros (una errada la té qualsevol) i el Banc de València, CatalunyaBank i NCG anunciant un forat de 30.000 Milions d’Euros més, el President del Govern convoca una roda de premsa en la que no té millor idea que posar-se a fer malabarismes lingüístics. I el que és pitjor, tractar als ciutadans com autèntics estúpids al negar les evidències: que el rescat, sigui només dels bancs o de l’Estat sencer, és ja inevitable. Les xifres de diners ‘regalats’ als bancs des de 2010 situen a l’Estat en la bancarrota a mig termini, el que suposaria una suspensió de pagaments històrica. Sumem-hi al problam amb els bancs l’actitud de Carlos Dívar, l’estupidesa d’Esperanza Aguirreque no recorda com li agradava que es xiulés i insultés a ZP– i la sensació d’immunitat general amb els corruptes i d’altres ‘jetas’ que dormen tranquils a casa. Rajoy ha decidit donar explicacions sobre el rescat de Bankia als seus accionistes, a Brusel·les, a Merkel i al BCE, pero no als ciutadans. A l’opinió pública s’ha calat ja un incendi, els mitjans se’n fa ressò, però el fum no es veu des del despatx de Gènova, ni Ferraz ni Còrcega.

L’esquerra, crítica amb el govern des del primer dia, no escatima qualificatius. Gabilondo va dedicar un impressionant vídeo editorial a la seva pàgina de ElPaís.com on posa els punts sobre les ‘i’, i clama per a les responsabilitats en el cas Bankia. És necessari, diu, acabar amb els contes de ‘Calleja’ amb els que s’intenta despistar al ciutadà. Cal dir la veritat i ningú ho està fent. Les filtracions sobre la histèria que es viu a les esferes econòmiques espanyoles es multipliquen. La columna d’Iñaki d’avui fa un repàs a totes les mentides d’aquest desastre de govern. Però la proba de la gravetat de la situació es visualitza per la reacció de la dreta.

Veure el programa La Mirada El Mundo és veure quelcom impensable fa uns mesos. El Mundo, el mitjà que més va fer per a portar a Rajoy a la Moncloa, titllava al seu líder i President d’irresponsable, esperpèntic i patètic. Veure per a creure. El programa d’ultra dreta ‘El gato al agua’ exigia depurar responsabilitats davant el Cas Bankia i tots els altres. L’incendi social ha arribat també a la dreta i aquesta comença a demanar explicacions a crits. Les explicacions de Mariano Rajoy són de vergonya aliena, com exposa el Blog Salmón. Tan sols La Razón i l’ABC, pamflets més ‘rajoyistas‘ que el propi Mariano, mantenen la seva defensa al President i/o segueixen amb la tàctica de despistar. Ja se sap, per a La Razón i l’ABC o penses com ells o ets un crema-contenidors sospitós.

La brillant fórmula de Rajoy per a salvar Bakia, emetre més deute que es sumaria a un deute ja de per sí gegant, ha sigut rebutjada pel BCE i el govern econòmic de la UE: la porta ja és oberta pel rescat. Espanya avui és portada del Financial Times i protagonista de 4 articles demolidors al Frankfurter Allgemeine. El Financial Times parla de ‘truc’ de Mariano Rajo, perque, segons informen fonts oficials de la UE, Rajoy ja hauria demanat el rescat pero el BCE va descartar el pla. La dreta, en un narcicisme incomprensible, ha començat a dir que el diari econòmic amb més prestigi d’Europa fa ‘sensacionalisme‘ i que ‘li té mania a Espanya‘. ¡¡Tothom ens té mania!! A la dreta li puja la febre rojigualda.

Què fa el govern? Gallardón a la SER ens diu  que els ciutadans sabran la veritat sobre Bankia quan arribi el moment. ¿Què vol dir això? El ciutadà té tot el dret a saber què dimonis ha passat amb Bankia i ho ha de saber ja, donat que el cas Bankia amenaça amb ser el desencadenant final del temut rescat. Però sembla com si a ningú li interessés investigar Bankia, potser perquè l’assumpte Bankia és massa gran, massa vergonyós. A PP, PSOE i sindicats el nivell de la la merda amb el cas Bankia arriba fins a les celles. CiU i PNB mai han votat a favor de les investigacions parlamentàries, a més si s’obre una sobre Bankia ¿Per què no sobre CatalunyaCaixa o Unimm que podrien destapar un escàndol com el de la CAM?. Amb el cas Palau obert de nou i amb tots els indicis marcant una financiació il·legal de CiU a través del Palau ¿qui vol un altre escàndol?

El ministre d’hisenda està desaparegut. El d’Economia no fa altra cosa que mentir i callar davant la manipulació de les dades econòmiques de les comunitats governades pel PP. La ministra de treball va ser engolida per l’abisme després de la vaga del 29M. El d’educació deu ser sota el llit després de la plantada dels rectors, fins i tot d’universitats privades… i quan Rajoy apareix en roda de premsa, ho fa a la seu central del PP amb el logotip del seu partit de teló de fons, com si encara estigués a l’oposició, i repetint que sap ‘lo que hay que hacer. Rajoy és un president desbordat per la realitat i amb la credibilitat sota mínims. Fa només 18 dies 18 que va assegurar que no es donarien més diners públics a la banca, perquè això desbordaria el dèficit. Rajoy no té pla, ni direcció, improvisa segons la marxa. Miguel Angel Fernández Ordoñez, MAFO, va dimitir per sorpresa i tot apunta que la causa de la dimissió ha sigut la negativa del govern a crear una comissió d’investigació i la denúncia contra la gestió de MAFO al Banc d’Espanya i la de Rato i Blesa a Bankia/Caja Madrid del pseudosindicat nazi ‘Manos Limpias’. La bola de neu va creixent.

L’economista Roberto Centeno, poc sospitós de comunista o d’anar per Espanya cremant contenidors, proclama des del seu blog a Cotizalia contra la improvisació del govern, la incapacitat de Rajoy i qualifica als ministres com a ‘banda’. La proclama final, com em feia notar un amic, podria ser perfectament un fragment del ‘España con Honra‘ del General Prim que va desencadenar la Revolución Gloriosa de 1868.

Por ello, ¡expulsemos cuanto antes a estos falsarios, a estos cobardes, a estos incompetentes y a los corruptos! Nos va en ello no solo nuestro futuro, sino algo mucho más importante: el de nuestros hijos y el de los hijos de sus hijos.

Prou. Hem de dir prou. Això s’ha d’investigar, els responsables del desastre econòmic més gran en temps de pau de la nostra història no poden dormir a casa tranquil·lament. Si volem tenir alguna cosa semblant a un futur, no podem seguir tolerant com aquesta banda de funcionaris de partit -perquè anomenar-los polítics és ser massa generós- tritura el nostre present i hipoteca el futur dels que estan per venir. No podem acceptar la corrupció, l’engany i la distracció com a forma de govern normal. Hem de recuperar la nostra democràcia i ho hem de fer ja.

3 thoughts on “S’esperava un lider i va venir un funcionari.

  1. A mi em va encantar el Ministre d’Economia dient que la culpa era de Grècia, que després de les eleccions gregues tot es solucionaria. Com??? Es pràcticament impossible que els partits pro-rescat tinguin majoria suficient per governar i tot apunta a un executiu de Syriza, qui sap si amb el suport dels comunistes pro-soviètics, la qual cosa espero que beneficii a la classe obrera grega, però no acabo de veure com baixarà la nostre prima de risc ni tranquilitzarà els mercats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s