Guia per a no naufragar amb Eurovisión 2012


Demà! Demà és el gran dia! Demà arriba el Festival de la bijuteria, el de la caspa, el que equipara la música amb les amanides de McDonald’s. Demà es celebra l’equivalent marica de la Final de la Champions League. Demà arriba Eurovisión 2012! Aquest any es celebra a Barad Dûr capital de Mordor, vull dir, a Baku capital d’Azerbaidjan, ¡qué hermosa eres!. Un dels estats més autoritaris que ha organitzat el festival des d’Espanya al 1969. Per això us he preparat una guia per a (no) naufragar amb Eurovisión i com preparar la vostra festa perfecte per a seguir la mamarrachada europea per excel·lència.

1. Eurovisión és el kevab de la música.

El primer punt per a entendre Eurovisión és senzill. El ‘Guardian’ el va definir com ‘porqueria’. Hi van cantants i canten, ballen, fan coses estranyes… sí, però anomenar música a perversions com aquestaaquesta o aquesta em sembla, com amant de la música, insultant. El que s’hi valora és el modelet de cada cantant, la coreografia, l’extravagància… Eurovisión és una petardada infinita, una frivolitat europea, un cant de la nació marica europea que se’n riu de tot. Des de que al 1998 va guanyar la transexual israelí Dana Internacional amb ‘Diva‘, van proliferar les mamarrachas de totes classes. ¿Qui no recorda el travestí ucraïnès que cantava en anglo-ucrainiano-alemany? ¿I les hostesses de vol drag queens d’Eslovènia? ¿I la guerrera ucrainiana unga-unga? ¿I els heavys disfressats d’Orko?

Aquest any podem escollir entre diversos tipus de mortadel·la i chopped musical a la carnisseria d’Eurovisión. Aquests en són alguns:

La meva favorita, que no ha passat a la final, era Euro Neuro” de Rambo Amadeus. Ara em decanto per les simpàtiques iaies technotronic de Rússia i les diabètiques accelerades irlandeses de Jedward. Pastora Soler, representant d’Espanya, no guanya ni de conya.

2. I Espanya, on va?

Espanya fa molts anys, des de 1969 diria jo, que no sap on va ni en què s’ha convertit Eurovisión. Espanya només sap fer el ridícul amb tres tipologies de cançons:

Aquest any es presenta Pastora Soler amb ‘Quédate conmigo“, un tema que estaria dintre de la 1a categoria de cançons que arrossega Espanya fins al festival i vol, descarament, repetir la posició d’Anabel Conde amb ‘Vuelve conmigo‘ de 1995, la millor al festival des de 1969. Com cada any la maquinaria euro-casposa nacional es posa en marxa i comencem a llegir titulars sobre que la cançó espanyola està entre les favorites segons les cases d’apostes o que la representant espanyola és la mes sol·licitada per la premsa… I cada any igual. Quan queda entre les 10 primeres per la cua, comença el repertori d’improperis anti europeus de José Luís Uribarri mentre encara sona la cançó guanyadora. ¿Mal perdre? No, home, no. Aquest any, però, el comentarista serà José María Íñigo, que té una mica més de bon humor.

Tot i que a Bwin la cançó de Pastora Soler va estar entre les 5 favorites, segons s’ha acostat la data de la final ha anat baixant. Les favorites del festival són Suècia, Rússia, Serbia, Rumania (que canta en castellà) i Itàlia. A la vista del nivell dels altres participants Pastora Soler quedarà entre les 10 primeres per la cua, com sempre. La seva carrera musical caurà en la incineradora d’Eurovisión d’on només en sortiran concerts d’estiu a Benidorm i Marbella i alguna actuació a ‘Noche sensacional‘, on han acabat les musculocas eurovisives D’Nash. Habitualment Espanya reb 12 punts d’Andorra, a causa de l’èxode fiscal cap al Principat, 8-12 de Portugal i d’1 a 6 punts que donen països com Romania, Bulgària, Rússia… En total Espanya sempre treu de 60 a 90 punts, en front dels 280 que pot arribar a treure el guanyador. Aquest any, però, Andorra no participa, segurament perque TV3 ja no pot incinerar diner públic per a que el català soni a Eurovisión, amb el que pronostico entre 60 i 120 punts. Un altre ‘èxit’ com el de l’any passat.

3. Els ‘Eurofans‘, els ultrasur d’Eurovisión.

Alerta amb els Eurofans, o com se’ls coneix popularment “Eurotalifanes“. Donat que Eurovisión és l’equivalent marica d’un Barça-Madrid o de la Final de la Champions, els Eurofans serien els boixos-nois o els utrasur. Coneixen tot el repertori de cançons que ha guanyat o participat des de 1984, encara creuen que a Eurovisión hi ha lloc per a cantants com Celine Dion, s’entusiasmen amb qualsevol porqueria que perpetri Espanya  al festival i aplaudeixen a qualsevol mamarracha de l’est. Això sí: mai perdonaran a Chikiliquatre,  l’única vegada que Espanya ha estat a l’alçada del festival. Si us passeu pels fòrums com ForoEuroFan.Com, descobrireu del que parlo.

Si us trobeu amb un durant una final, heu de pendre algunes precaucions

  • Igual que no cridaríeu ‘Visca el Barça’ a un bar ple d’Ultrasur i presidit per una foto de Franco i Santiago Bernabeu, per molt dolenta que sigui la cançó d’Espanya, digueu que us encanta.
  • Els ‘eurotalifanes‘ veuen Eurovisión per la música ja que realment la consideren bona, no ho oblideu a l’hora d’expressar-vos.
  • No patiu per l’alcohol. La majoria d’eurofans que conec ni fumen, ni beuen, només menjen, criden i voten a la seva cançó predilecta.
  • Si no cumpliu tot això, els Eurotalifans us odiaran per la resta de la vostra vida. Ho dic per experiència.

4. La ‘Eurovision Party’ perfecta

Una festa eurovisiva i una final de la Champions no són gaire diferents. Canvien lleugerament en el glamur dels convidats, perquè els eurovisius habitualment, però no sempre, tenen més glamur. Podeu escollir entre anar a alguna Eurovision Party de les que s’organitzen a Barcelona, Madrid o el poble més inhòspit de la rodalia de Badajoz, entre d’altres festes que s’organitzen a tot el continent; o muntar-la a casa o a casa d’algú. ¿Què necessitem si munteu la festa a casa?

  • Sopar: és típic i tòpic fins al vòmit preparar el sopar d’eurovisió entre amics i assignar a cada amic el plat d’un país participant. Aquí teniu idees per a que la creativitat gay arribi a cotes inexplorades amb Eurovisión. Deixeu-vos sorprendre.
  • Alcohol: si a una final de la Champions la cervesa és la beguda reina, aquí es recomanen Gin Tònics, Whisky ‘on the rocks’, Mojito, Bloody Mary… begudes més propies de la Familia Reial Britànica que dels proletaris. Els efectes psicotròpics dels vestits, coreografies i crits dels cantants fan la resta.
  • Avalueu els modelets, la coreografia… la música és el de menys, de debò.
  • Imprimiu les ‘Superfan Eurovision scorecards’ que la BBC prepara cada any i poseu nota a les actuacions.
  • Feu el vostre rànking i, en acabar, organitzeu un debat a l’estil ‘Sálvame: Eurovisión‘ per parlar de quin és el vostre favorit.

5. …i una mica de frivolitat, si us plau

Eurovisión es frivolitat, bijuteria, glamur de El Corte Inglés en estat pur i no he pogut resistir fer una pausa entre tant article de crisi, crisi, crisi. L’Arqueoleg Glamuròs ho descriu perfectament en el seu blog i Fangoria ho ha cantat diverses vegades. De tant en tant tots necessitem fer coses superficials i vulgars. Així que ja ho sabeu:

Heteros i mariques d’Europa, ni que sigui per una estona, Visca la frivolitat! Visca Eurovisión!

5 responses to “Guia per a no naufragar amb Eurovisión 2012

  1. Tinc un amic que és del Club d’Eurofans oficial i cada any s’agafa una setmana de vacances per anar al festival! Sap de memòria totes les cançons i punutacions de cada any! Mira que m’agrada la petarderia, però aquest grau de mamarrachisme tan superlatiu al que està arribant Eurovisió ja em supera de lluny

    • Eurovisión es una mamarrachada infinita. Temps enrera me’l prenia seriosament, però des de que uns amics eurotalifans, que marxen amb la delegació de RTVE cada any (no t’ho perdis!) em van deixar de parlar per criticar la cançó d’Espanya de l’any passat (una cançó putrefacta), que veig eurovisió borratxo de frivolitat. Entre tant Euro, tant rescat, tanta puta bankia i tanta cortina de fum d’Esperanza Aguirre, alguna cosa hem de fer, oi?

  2. m’agrada molt l’article! sorprèn com els adjectius no se t’acaben a l’hora de (des)qualificar cançons i participants. molt istructiu. només tinc un però: bandido és una gran cançó!!

  3. Retroenllaç: Guia per no naufragar amb Eurovision 2013 | Al fons, a l'esquerra·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s