I si esclatés la bombolla del futbol?


Estimat lector, no t’espantis però la bombolla del futbol és a punt d’esclatar. El futbol ha estat, des de ja fa dècades, l’instrument “d’atontament” col·lectiu i, darrerament, és el tub d’escapament de les misèries i problemes derivats de la crisi. Però, per entendre què voldria dir que pugui esclatar la bombolla del futbol, és necessari mirar aquestes dades que va publicar la setmana passada El Blog Salmón i El Economista:

  • Els equips de futbol professional, de 1a i 2a divisió, deuen 750 milions d’Euros a hisenda, un deute que augmenta en un 25% cada any. Aquesta xifra és el que reparteix la UEFA pels drets televisius de la Champions League (la més alta del món) i els pressupostos de Reial Madrid i FC Barcelona junts.
  • El deute dels clubs de futbol de la 1a divisió puja a 3.530 milions d’Euros, segons un estudi de la UAB. Els ingressos van ser de 1.660 milions d’Euros.
  • Tècnicament els clubs de futbol, si fossin empreses normals i corrents, estan arruïnats. Però, alerta, perque això és la normalitat a la Lliga de Futbol Professional, no pas al futbol de la resta d’Europa.
  • La normativa del Ministeri d’Educació, Esports i Cultura els obliga a no gastar més del que disposen. Per tant, si la UE determina que els equips espanyols han de regular els seus deutes amb Hisenda (cosa obligatòria a totes les lligues d’Europa i denunciat per la Bundesliga per competència deslleial), el drama està servit.

L’origen d’aquesta més que possible explosió de la sobrevalorada Lliga de Futbol Professional la trobem, precisament, en l’esclat de la bombolla immobiliària. ¿Recordeu els macro projectes urbanístics que neixen al caliu del crèdit fàcil i la febre del ‘”totxo”? Qui no recorda ara la requalificació de Mestalla, el pelotazo urbanístic de Florentino o la venta dels terrenys del Mini Estadi del Barça? Durant els anys 2008 a 2011 van seguir mamant dels fons públics, a través de la venda dels drets televisius a la FORTA, i privats, a través de crèdits astronòmics concedits per bancs i caixes per a que els clubs es poguessin pagar jugadors mediocres a preus estratosfèrics. Tot això passava mentre es negava el crèdit a les empreses i autònoms i l’atur es disparava del 10% al 22% en 3 anys.

Arribats a aquest punt hem de recordar que a la lliga de futbol professional, sigui la de 1a (la Liga BBVA) o de 2a (Liga Adelante), gairebé no té ‘Clubs Esportius’, sinó Societats Anònimes Esportives (S.A.D.). Només són ‘clubs de futbol’ tradicionals gestionats pels seus socis, amb eleccions i una mínima democràcia interna, el Futbol Club Barcelona; el Real Madrid Club de Fútbol; el Club Atlético Osasuna i l’Athletic Club de Bilbao. Això es va fer en la primera gran reforma de la lliga, quan es va passar al 1996 de la lliga de 22 equips a 20 i es va simplificar el sistema de puntuació. La transformació dels Clubs Esportius i societats mercantils en S.A.D. havia de servir, segons la lògica Tatcheriana i privatitzadora del President Aznar, per sanejar els clubs a través del capital privat, la venda de drets, patrocinadors… ¿Va funcionar? No. L’any 1992 el deute dels clubs professionals de 1a i 2a divisió era de 172 milions d’euros. Avui és de 5.000 milions d’euros i segueix augmentant exponencialment. Per cert, durant l’era Aznar es va declarar el futbol bé d’interés nacional.

Als consells d’administració dels equips de futbol lluny de trobar gestors esportius vàrem trobar des de empresaris del sector de l’alimentació fins a magnats saudís i russos, sense oblidar com les mafies de l’est no van tenir cap problema en convertir els Clubs de Futbol en rentadores de diner negre, fet tan ben retratat a la sèrie ‘Crematorio’ de Canal+. La mescla habitual d’incompetents, amigotes del govern municipal de torn, ineptes i l’obsessió per la rendibilitat econòmica per sobre de l’esportiva ha anat enfonsant als equips petits i engreixant a les dues vaques sagrades: Madrid i Barça, Barça i Madrid. Els equips petits són incapaços de mantenir als seus bons jugadors ja que les dues vaques sagrades poden pagar milionades indecents. Així la lliga es parteix en 3, a cada qual més insubstancial:

  • La de Barça i Madrid: subcampió i campió amb fins a 25 punts per sobre del 3r classificat.
  • La dels equips que juguen per les dues places de Champions (3r i 4rt lloc a la classificació) i per la Europa Leage (5é i 6é)
  • La del descens, on els equips arruïnats lluiten per no enfonsar-se a 2a divisió i morir definitivament. L’Sporting de Gijón, equip sanejat i que no va comprar jugadors l’estiu passat ha baixat a 2a divisió on possiblement s’arruinarà, mentre altres equips hiper endeutats es mantenen a 1a. No ‘fer els deures’ i endeutar-se fins a limits insuportables està de moda a Espanya.

En conseqüència els drets televisius, principal font de sosteniment econòmic de la Lliga, es distribueixen així

  • Barça i Madrid van emportar-se 280 Milions d’Euros, el 45,2% del total de 628,2M€.
  • La resta d’equips, 18 en total, es van repartir el 54,8% restant, rebent entre 40M€ i 20M€.
  • La diferència entre el que va guanyar el Reial Madrid, campió de Lliga 2011/12, i el darrer classificat va ser de 134 Milions d’Euros.
  • La diferència de punts entre el primer classificat i el darrer és de 73 punts.

Si comparem aquestes dades amb la Premier League, veurem que el negoci és un desastre.

  • La Premier League al 2011 va generar 1.100M€ i els dos primers classificats, Chelsea i Manchester, es van emportar el 12% entre els dos.
  • La diferència entre el que va rebre el primer classificat i el darrer va ser de, només, 24,2M€
  • La diferència de punts entre el primer classificat, Manchester United, i el darrer és de 69 punts.

La Premier League, molt mes equitativa i amb unes normes de funcionament de la compra-venda de jugadors molt semblants a les de la NBA, allunyada de la manera de funcionar de la Lliga BBVA on Barça i Madrid treuen el talonari i compren el que volen. També genera molts més drets televisius (fins a 500M€/any més que la lliga espanyola). A més, la Premier no es veu a la televisió en obert, com aquí, sinó a les plataformes digitals de pagament. A Espanya, la principal plataforma d’exhibició del futbol han estat les televisions autonòmiques, que s’han gastat milions d’euros de preciós diner públic en la compra dels partits de la lliga i en el patrocini d’equips de futbol. Les autonòmiques, que estan en bancarrota com Canal9 o lluitant per sobreviure  – Com TV3 que ha rebut 900 M€ per a suportar la crisi – ja no poden afrontar els costos del partit dels dissabtes. Els operadors privats de televisió esportiva, Mediapro i Sogecable, preparen la devaluació del preu del partit dels dissabtes per poder vendre’l a Antena3 o Telecinco. Les dues grans cadenes privades de televisió no estan disposades a pagar el preu de la festa, per això exigeixen preus més baixos. Si Telecinco i/o Antena3 no accedíssin a comprar el partit dels dissabtes, tot el futbol s’emetrà a través de GolTv, Canal+Liga o el PPV de Digital+, Ono, Orange TV…

Si algú creu encara que la Lliga BBVA és la millor del món, que vagi despertant del somni dels imbècils. La Lliga Espanyola ara mateix és una traca mediàtica que, a cop “d’autobombo”, manté la il·lusió de que el Real Madrid CF i el FC Barcelona són l’elit internacional del futbol. La lliga comença a fer figa i a caure en un avorriment immens: Barça Vs. Madrid i després un altre Madrid Vs. Barça… tota l’emoció resideix en els enfrontaments entre els dos primers i, en conseqüència, els drets televisius que genera van descendent perquè només són rendibles 2 partits a l’any, malgrat l’intent d’obrir la retransmisió dels partits de la lliga a la televisió xinesa, intent que no ha funcionat. Aquest empobriment de la lliga també repercuteix en rendiment esportiu. Les dues vaques sagrades poden guanyar amb golejades cada cap de setmana als equips modestos de la Lliga BBVA, però quan els hi toca enfrontar-se a equips d’altres lligues com la Premier o la Bundesliga on la competició està molt més igualada, les vaques sagrades fan figa. En una borratxera d’orgull i auto-convenciment tothom va donar per fet que Barça i Madrid jugarien la final de la Champions, però els dos van caure derrotats contra el Bayern München i el Chelsea, que ni tan sols són líders de les seves respectives lligues.

I si explota la bombolla del futbol, què? Doncs s’obren aquestes possibles circumstàncies:

  • Els equips començaran a vendre jugadors per obtenir liquiditat, saturant el mercat de jugadors amb cachés inflats.
  • Barça i Madrid en poden comprar alguns, però no pas tots, perquè també es veuran obligats a complir els seus deures amb Hisenda i no podran finançar-se al mercat del crèdit bancari.
  • Els jugadors que es quedin sense equip, tampoc podran marxar tots a les lligues estrangeres per la seva sobrevaloració. Comença la baixada de preus.
  • Els equips que no puguin complir amb la nova llei i no puguin sanejar-se s’enfronteran a un descens administratiu de categoria (fins a 10 equips ho podrien fer) o a ser comprats per algun magnat estranger per sobreviure.
  • S’obriria la porta a la reducció d’equips de lliga dels 20 actuals a 18  equips com la Bundesliga.
  • Potser, només potser, es reformarà el mercat dels drets televisius del futbol per a repartir-los millor. El model és la Bundesliga, la Lliga Francesa o la Premier, el que suposaria la fi al partit de lliga en obert.

Així que ja ho veieu, la crisi arriba al futbol, l’altre gran bombolla que va créixer al caliu del crèdit fàcil i que s’ha convertit en un monstre que amenaça amb endur-se per davant molts llocs de feina directes, els del personal dels clubs, i indirectes, així com acabar d’arruïnar els canals de televisió. Ui! La televisió! Potser aviat hauré de parlar del proper esclat de la bombolla de la TDT, però això serà més endavant.

No oblideu de deixar els vostres comentaris.

4 thoughts on “I si esclatés la bombolla del futbol?

  1. Senzillament, espero que la lliga faci un “catacrack”. O també salvarem els clubs com si fossin bancs?😄

    1. Jo em conformo amb que es vegin obligats a pagar el que deuen a Hisenda i es faci una reforma. Ja toca que el futbol passi a la televisió privada, sigui a Antena3/T5/La Sexta o a PPV/GolTV/Canal+Liga, sinó el model no serà MAI sostenible i la lliga espanyola no interessarà a ningú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s