Espanya: rescat i fora de l’Euro al 2013?


Diversos economistes, filòsofs i sociòlegs coincideixen en l’anàlisi: la situació és pitjor del que sembla i serà pitjor en un futur proper. Krugman des del seu blog anunciava la sortida de Grècia de l’Euro, el corralito a Itàlia i Espanya i la desintegració de la moneda única. Ahir mateix Josep Piqué desqualificava les seves paraules amb la impunitat dels polítics, la mateixa que ens ha dut a rescatar bancs amb els diners de la sanitat i l’ensenyament. Des del Canal 33 Jaume Barberà dirigeix l’imprescindible ‘Singulars‘, que darrerament s’han convertit en l’altaveu dels que ‘parlen molt clar’ . Vege’m-ho.

L’Estat del Benestar està mort.

Mario Draghi, director del BCE i ex directiu de Goldman Sachs a Europa, va pronunciar en una entrevista al Wall Street Journal les següents idees:

L’estat del benestar és mort (…) i qualsevol govern que no faci les retallades que s’exigeixen per a acabar amb el contracte social europeu, que ha quedat obsolet, serà immediatament atacat pels mercats.

No està passant això a Espanya ara mateix? Els atacs especulatius a la prima de risc davant les que semblen ‘insuficients’ retallades confirmen aquestes teories. ¿És nou el que estem visquent? No. La pel·lícula que avui estem veient a Espanya no és nova. Es va veure abans a l’Àsia i  abans a Argentina i abans a Rússia… A tots aquests països es va provocar una bombolla especulativa basada en el crèdit fàcil que, de cop, s’acaba. El cas sobre el que més hem escoltat és del d’Argentina, quan es va posar fi a la paritat Dòlar-Peso i es va activar el mecanisme de control de retirades de capitals dels bancs, el que es va conèixer com a corralito. El sacrifici fou immens ja que es va desmantellar el precari estat del benestar a canvi de fons del FMI. El cas de Rússia encara fou més sagnant. L’any 1998 Rússia va entrar en col·lapse econòmic. La Duma es va rebel·lar contra les mesures d’austeritat que suposaven la destrucció del que quedava del sistema de protecció social soviètic. Bòris Ièltsin va bombardejar el parlament rus en rebel·lió, posant Rússia a un pas de la guerra civil. Aquests països són ara en el camí de la recuperació, però el cost social ha sigut indecent.

La pregunta que em faig és si aquí acabarem amb un estat del benestar precari i pensat per a que cada ciutadà es pagui la seva mútua mentre els impostos que es pagaven per a finançar la sanitat i l’ensenyament es dediquen a rescatar bancs. O si bé farem alguna cosa. La meva pregunta és ¿què fem? S’accepten idees.

El BCE rescata Espanya i Espanya rescata Catalunya

De Guindos sembla haver llençat la tovallola posant en mans d’analistes americans l’avaluació dels riscos del sistema bancari. Aquesta operació sembla haver obert la porta al rescat, ja que el BCE a través del seu director Mario Draghi ha insinuat que si ‘Espanya necessita ajuda, que la demani. És a dir que ens acostem progressivament al rescat i a posar el govern de l’Estat en mans tecnòcrates ideològicament asèptics, com un cirurgià. D’aquí a 4 mesos aproximadament sabrem si els bancs espanyols són bancs sans, que no ho sembla, o si són bancs zombis. Si es determina que aquesta segona opció és la més realista, el BCE obrirà la porta al rescat i qui sap si el ‘corralito’. A Grècia, davant la possibilitat de que passades les properes eleccions surti de l’Euro, s’ha produït en molt poc temps una retirada de capitals que posa en perill el sistema bancari.

El rescat pot dependre, però, d’una segona variable més volàtil: Europa quedarà a les mans del que decideixi Grècia. Si Grècia surt ordenadament de l’Euro, potser repercutirà en els altres estats intervinguts. Portugal, per volum de PIB i deute podria ser el següent en sortir, però no en Espanya i Itàlia. Pitjor és la segona opció, que Grècia es declari en fallida però no abandoni l’Euro, com defensa Syriza, el que provocaria un efecte de caiguda i desintegració de l’euro.

Catalunya, per la seva banda, podria ser rescatada al novembre-desembre d’aquest mateix any. El conseller independent de Catalunya Caixa Eduard Hugh dona per fet el rescat. Però ¿com és possible que la comunitat autònoma que més aporta a l’Estat (16’000 milions d’euros a l’any) estigui a apunt de ser rescatada pel seu deute? Fàcil. Aquesta no és una crisi econòmica, és una crisi que es regeix per motius ideològics. Si a aquesta ideologia del capital li sumem la paranoia patriòtica de Mariano Rajoy entendrem ràpidament que Catalunya estigui a les portes de ser intervinguda, el que pot obrir les portes a una reacció en cadena sense precedents.

Sense ‘benestar’, rescatats i… fora de l’Euro al 2013?

L’economista Jonathan Tepper va fer-se conegut al nostre país al 2009 per un informe sobre la banca espanyola. Les conclusions es podien resumir així

  • La crisi espanyola és ‘la mare de totes les crisis’
  • El crash immobiliari és pitjor del que es manté
  • Els bancs espanyols falsegen els comptes per ocultar les seves pèrdues
  • El Banc d’Espanya s’enganya a sí mateix al creure que la banda espanyola està entre les més fortes del món.

Aquestes conclusions es van publicar poc després de les famoses paraules de Zapatero sobre que la banca espanyola és de les més fortes del món. Tepper va contestar al president amb una polèmica frase “S’ha d’haver fumat crack per a creure a Zapatero”. Tenia raó. Dos anys després coneixem la veritat: la banca mentia i ocultava les seves pèrdues. Tepper considera que la gravetat de la crisi és pitjor del que imaginem i que encara pot empitjorar. La solució, en la seva opinió, passa per aquests punts:

  • Sortida de l’Euro: abandonar la moneda única creant un ‘Euro Espanyol’, estampant un segell on s’hi llegeixi ‘Banco de España’ i amb un canvi inicial de 1€ = 1€sp. Això es faria emulant altres estats que han sortit de sistemes de moneda única. Es negaria en tot moment aquesta possibilitat fins un dissabte al matí, quan es faria efectiva la mesura. El dilluns següent ens llevaríem ja fora de la moneda única.
  • Devaluació de la moneda: A partir del canvi inicial començaria la devaluació del valor que segons Tepper seria del 35% i segons Krugman de fins al 60%.
  • Contracció brutal de l’economia durant els 6 primers mesos.
  • Recuperació econòmica en 1 any i retorn al creixement.

Per exemplificar aquesta situació Tepper es remunta a l’abandonament del patró or als anys 30 després de l’esclat de Wall Street l’any 1929. El patró or regia la taxa de canvi de totes les monedes de països industrialitzats, el que de fet creava un sistema bancari mundial amb taxes úniques on eren els estats més débils els que havien de fer els ajustos més grans. Amb la crisi el patró or es va demostrar com un obstacle per a la recuperació. Successivament Japó, Alemanya, Regne Unit i els Estats Units abandonen el patró or i inicien una recuperació lenta però sostinguda. França, que no abandonaria el patró or fins al 1937 va ser la que més tard va iniciar la seva recuperació.

Tornem a l’inici

Tornem a l’inici, al 2008 quan la crisi era un ‘aterratge tranquil‘ i tothom esperava el moment de tornar a vendre pisos. En aquell moment el govern, l’oposició, les autonomies i el Banc d’Espanya van amagar el cap sota terra esperant que passés la tempesta. No van fer res per a controlar la situació i avui som a les portes de l’abisme amb una mescla perfecta de 3 crisis.

  • L’econòmica en sí: reflectida en el deute privat (empreses) desbocat i agreujada especialment per la bombolla immobiliària.
  • Del deute: la conversió del deute bancari en deute sobirà en lloc de fer que els inversors perdin diners com a resultat de les males inversions. A aquesta nova modalitat d’economia, la que privatitza guanys i socialitza pèrdues, l’hauríem d’anomenar neo-paternalisme i no pas liberalisme.
  • De l’estat i de la seva concepció en sí: no hi ha cap partit que no digui en veu més o menys alta que cal reformar l’estat, sigui re-centralitzant-lo o federalitzant-lo definitivament.

Som en mig de la tempesta perfecta i la resposta a la crisi del deute privat és el retall de l’estat públic i l’asfixia econòmica de l’economia productiva. Mentre es rescaten bancs socialitzant les seves pèrdues, s’asfixia la productivitat i als que intenten crear riquesa. Els partits són víctimes ara de les seves mentides i dels favors que li deuen a una banca que controla el sistema. Ignacio Ramonet ho descriu amb una senzillesa brutal:

Els mercats són un poder sense societat. No la necessita i fins i tot els hi molesta per a dur a terme els seus objetius.

Juan Hernández Vigueras va més enllà:

Ens governa un casino.

Jo segueixo pensant no només ‘quan ens vàrem equivocar‘ o ‘per què ens enganyaven els nostres governants i permetien que els bancs ens enganyessin anunciant beneficis i repartint-se primes milionàries‘ sinó ¿per què ho vàrem permetre?. I sobre tot ¿fins quan ho permetrem?.

8 responses to “Espanya: rescat i fora de l’Euro al 2013?

  1. Retroenllaç: España: ¿Rescate y salida del euro en 2013? (CAT)·

  2. T’han fregit a negatius a meneame! T’ho vaig dir!!!

    Una pena pq el post està molt bé i era digne d’arribar a portada! Aquest diumenge “Salvados” va del mateix tema! A veure amb que ens sorprenen!

    • Doncs sí… :’( Igualment no va malament de visites per ara (no és com el de La Razón, pero vaja).

      Recomano molt veure els ‘Singulars’ que cito a l’article, moltíssim. Per cert, acabo de veure la teva darrera entrada al blog. T’odio! Tinc un article igual per publicar :p

  3. La situació és delicada, i si ens hem de fiar de la llei de Murphy encara serà pitjor. La crisi ens ha agafat quan dotze països de la Unió Europea ja tenen una moneda unificada, però cadascun continua amb una política monetària pròpia.

    Uns diuen que l’Estat Espanyol serà intervingut per la UE, i altres que no ho serà. A qui s’ha de fer cas? I el mateix passa amb el “corralito”: n’hi haurà o no n’hi haurà? També aquí hi ha opinions per a tots els gustos.

    Análogament, uns diuen que Catalunya serà intervinguda per l’Estat (al novembre, concretament), i altres que no ho serà. Veig que els indepes trempen amb la possibilitat de la intervenció (que assimilen a una supressió de l’autonomia) i es munten la seva pel·lícula d’una insurrecció unànime del poble català. Tenen una idea molt idealitzada del poble català, però si els fa il·lusió… A més. en cas que l’Estat sigui intervingut, ja veurem com s’ho farà per intervenir les comunitats autònomes.

    També uns diuen que Grècia abandonarà l’euro aviat, i altres que no ho farà. Certament, no és fàcil sortir de l’euro i canviar de moneda, però en el moment que un Estat ho faci es pot produir un efecte dòmino a tota l’eurozona que podria ser l’ensulsiada final del projecte de moneda única europea.

    En tot cas, el que facin els grecs va en funció dels resultats de les eleccions del més que ve: sembla que aquesta vegada Syzira, partidària de mantenir-se en l’euro, té possibilitats de guanyar (i espero que ara l’Alba Daurada s’nfonsi en la negra nit).

    Però potser la situació, al capdavall, no sigui tan greu. Tal com diu en Rajoy: “Hay dinero para Rato.”

  4. Retroenllaç: S’esperava un lider i va venir un funcionari. « Al fons, a l'esquerra·

  5. Retroenllaç: M’empenyo en ser optimista « Al fons, a l'esquerra·

  6. Retroenllaç: Són 40.000.000.000 €: ¿Rescat o abordatge? | Al fons, a l'esquerra·

  7. Retroenllaç: Jugando con fuego | Al fons, a l'esquerra·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s