Del 15M al 12M ¿Què ha canviat?


Ja fa un any de l’inici inesperat del moviment dels ‘indignats’. Aquell moviment va sacsejar els ciments del sistema democràtic traient els colors dels partits polítics, va ser memorable la vinyeta de El Roto on es podia llegir ‘Y cuando los jovenes salieron a la calle, los partidos envejecieron‘. El 15M, que reb aquest nom per una manifestació convocada a través d’internet el dissabte 15 de maig de 2011 sota el lema ‘Democracia real ya’, va tenir unes circumstàncies impossibles de repetir:

  • Va ser inesperat: ningú podia imaginar el dia 14 de maig un moviment així. Res va tenir un guió pre-establert. Ni les acampades, ni l’extensió a tot el món, ni el rebombori a internet, ni que totes les places del país bullirien en assamblees multitudinàries…
  • Va néixer abans d’unes eleccions: la reclamació principal, més democràcia i més participació ciutadana, tenia molt a veure amb el fet d’estar davant d’unes eleccions municipals i autonòmiques on el PP va arrassar i que van suposar el principi del final del govern del PSOE.
  • Va ser apolític: L’éxit sense precedents d’aquest moviment va ser la seva increïble transversalitat. Tot i que s’ha presentat, molt interessadament, com un moviment d’esquerres, el 15M originari tenia una presència de la dreta i l’esquerra en pro d’un canvi en el sistema.
  • Sentiment de ‘hem dit prou’: Els joves, afectats amb un 47% d’atur en aquell moment, avui té la xifra vergonyosa de més del 50%, es sentien orfes de representació política, sindical… i reclamaven alguna cosa nova. El 15M va propiciar la caiguda del govern socialista, que el PP arrasés i la pujada dels partits petits enfront dels grans que encara avui continua.

Però entre el 15M de 2011 i el dia d’avui el moviment ha intentat resistir viu i no morir. No han sigut pocs els intents d’ofegar-lo i no han sigut pocs els que han volgut criminalitzar-lo i proclamar la seva mort. Res d’això. El 15M s’ha mantingut viu aquest any a través de les assemblees de barri i moltes han sigut les xerrades, manifestacions a petita i gran escala contra els retalls… que s’han vist per Barcelona i Madrid. Però el 15M ha evolucionat i ha tornat a aparèixer el 12M amb alguns canvis, especialment a Barcelona.

La sensació que he tingut al visitar l’Acampada BCN un any després ha sigut agredolça. Vegem-ho.

  • La base del moviment és la mateixa: El moviment segueix amb unes reclamacions molt semblants, per no dir que són pràcticament les mateixes. Més democràcia, més participació, dació en pagament, canvi dels partits polítics, procés constitucional… això encara hi és. Les propostes del 15M en són més de 17.000, segons El País.
  • 15M-Centrisme: Javi Toret, un dels liders del moviment Democracia Real Ya, va exposar a una xerrada de la que em vaig fer ressò a aquest blog del que anomena ‘La República del 99%’. El 15M té el convenciment com a moviment de representar al 99%. No és així, el 15M no és majoritari, tot i representar, segons les enquestes, al 60% dels espanyols. El moviment és urbà i té el seu centre a Madrid i Barcelona i, en menor mesura, València, Sevilla i Bilbao. Fora de l’àmbit urbà el moviment o bé no existeix o és molt minoritari. Curiosament tots els moviments que han canviat d’una manera decisiva la història d’Espanya han sigut urbans en un primer estadi.
  • Entrada de grupuscles oportunistes: És el punt que, en la meva opinió, podria fer fracassar el moviment al menys a Barcelona. L’entrada dels habituals grupuscles anarko-oportunistes al 15M s’ha fet des de les assemblees de barri. Hem pogut veure com grupuscles entràven amb força i intentaven convertir el 15M en una plataforma de promoció política. Aquests grups ténen una gran presència a l’acampada del 12M i està bastant lluny del que podies trobar fa un any, quan hi havia una mescla ideològica interesantíssima. Els primers indicis d’una certa sectarització de l’activitat assembleària són visibles en la falta d’assistència a la plaça. Si fa un any l’Acampada Barcelona era plena fins a la bandera de gent, un any després és més aviat buida. Si el 15M acaba per ser un moviment d’ultraesquerra i alineat amb el tronat anarquisme anticapitalista neuròtic, l’any que ve no serà ni l’ombra del que és aquest any. En la meva opinió hem de procurar que el moviment segueixi, com fa un any, transversal.
  • Política de la por: Es increïble llegir a El País que, segons una enquesta de Metroscopia, 6,5 de cada 10 espanyols consideren que la crisi és culpa dels ciutadans. El discurs de la por està triomfant i la ciutadania que fa un any no semblava tenir por per mostrar la seva indignacio, avui sembla rendir-se a la resignació. Terrible.
  • Punt d’inflexió: Si el 15M s’apaga com una espelma i no és capaç d’aglutinar el descontentament davant la fractura social cap a la que ens encaminem, els camins per encarrilar aquesta fractura, poden ser més semblants als grecs que a aquestes festes ciutadanes que representen les places i les manifestacions. Si pel contrari, el 15M sobreviu al desgast d’un any, podem estar realment a les portes d’un canvi real que, més tard o més aviat, trobarà el seu moment. En els propers anys viurem algun moment on el 15M, si aconsegueix sobreviure, pot provocar la tan ansiada regeneració política. Estic plenament d’acord que el 15M és la base d’una renovació constitucional, politica i social i tot i que es mou lentament, es mou i no s’atura.
  • El 15M en política? Aquesta pregunta se la fa molta gent i és ben normal. Demanar que el 15M entri en política convertint-se en un partit és lícit, però erroni. Si bé han sorgit i seguien sorgint polítics nascuts al foc del 15M. El moviment 15M ha de canviar als partits, tots sense excepció i, com he indicat, abans no es pot deixar polititzar. Hem de ser conscients que el 15M és la visualització del malestar. A França aquesta visualització la protagonitza Marine Le Pen, a Holanda l’ultra-dreta racista, a Itàlia i Rússia els neo-feixistes, a Grècia els neonazis i grups d’ultraesquerra… a Espanya aquest paper el juga un moviment festiu, transversal, renovador i obert com el 15M.

Un any després el 15M segueix, tot i els punts foscos, posant i plantant cara a la crisi. Mentre ens hem passat un any pendents de l’IBEX, la prima de risc i ofegant la realitat amb dades macroeconòmiques, el 15M posa rostre, veu i ànima a la crisi autèntica, la que pateixen els més desafavorits, els que paguen els plats trencats de la festa inmobiliaria i l’onada neoliberal que ens escombra. El 15M va ser aire fresc i un missatge positiu. Això es manté vigent: hi ha una sortida positiva i social a l’onada neoliberal que trepitja els nostres drets.

Les revolucions es produeixen quan el poble és conscient que qualsevol ciutadà és millor, més intel·ligent i més capaç que els seus governants. És llavors quan els governs i els règims cauen. Avui som davant d’un govern format per gent que amb 45 anys no ha cotitzat ni un sol dia a la seva vida, que ha enfonsat bancs i que viu de les seves rentes i no pas del treball. ¿A què esperem per cridar que ‘El Rei va despullat‘? ¿A què esperem per a acabar amb aquesta farsa?

6 thoughts on “Del 15M al 12M ¿Què ha canviat?

  1. Molt d’acord amb els teus punts de vista! A Hospitalet, on jo he participat, s’ha anat transformant molt ràpidament! Debats eterns i assemblees surrealistes, però ha valgut la pena, tot i l’oportunisme habitual

    1. El moviment VAL LA PENA i ÉS NECESSARI, que quedi clar que segueixo sent un entusiasta dels indignats, però he tingut una sensació rara al visitar l’acampada BCN i trobar-me autèntics anarko-neuròtics que veuen feixistes per totes bandes i tantes i tantes proclames anti-capitalistes. Però també és cert que el moviment anarko a BCN és molt més potent que a Madrid on, segons m’expliquen, segueix bastant fidel a l’orígen.

      Hem d’estar atents per a que no ens destrocin ‘els de sempre’ el 15M i per a estar preparats per encapçalar el canvi quan es presenti l’oportunitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s