Viure sense cotxe i en bicicleta.


M’arribava fa uns dies la notícia de que la ciutat de Copenhague ha creat la primera autopista per a bicicletes. Una via ràpida per a bicicletes que uneix centres de treball, escoles, estacions de tren i metro amb el centre de la ciutat. És la primera vegada que es crea una via d’aquestes característiques fora d’Holanda, on existeixen autopistes per a bici en paral·lel a les autopistes de cotxes. La idea és potenciar l’ús de la bicicleta per a fer-lo creixer un 30% més. Podeu veure un petit resum sobre com funcionen aquestes rutes en el següent video.

Però què passa a Barcelona? És possible aquí canviar el cotxe per la bicicleta? Jo visc sense cotxe. Alguns poden creure que sóc un ‘pijipi’ o algú que viu fora del sistema o qualsevol de les coses que es diuen a La Vanguardia, però com he escrit altres vegades sóc un emprenedor i tinc la meva propia empresa. Llavors ¿és possible viure sense cotxe a l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

La resposta és sí: comença a ser possible, però arribar fins aquí no ha sigut fàcil.

  • La ciutat de Barcelona té certes particularitats que la fan única: més del 70% de la ciutat es troba sobre terreny practicament plà. Aquest territori és el més poblat i és sobre el que estan construits la majoria de barris de la ciutat.
  • Per a qui no ho recordi o prefereixi ignorar-ho, Barcelona, com París o Berlín, va tenir un gran ús de la bicicleta fins als anys 60 amb l’arribada del Déu ‘Xapa’, el cotxe. A partir dels 70, la bici va quedar tancada a garatges o com a joguina per a nens.
  • Durant els anys 60 fins al 2000 Barcelona va patir l’obsessió desarrollista, igual que la resta d’Europa, i va transformar una ciutat pensada per anar a peu i en tramvia en una pressumpta metròpoli pel cotxe. Barcelona avui pateix uns índex de contaminació pròpies del sud-est asiàtic. A Barcelona, a més, el paper que hauria de fer la bicicleta la fa la moto.
  • La re-introducció de la bicicleta va començar amb els Jocs Olímpics del 1992. No sense dificultats va començar a donar fruits tangibles al 2008, quan la crisi es va trobar amb el Bicing i molta gent va preferir estalviar prescindint del cotxe i agafant la bici per a moure’s per la ciutat.

Parlem del món laboral, el que concentra la majoria de desplaçaments diaris dintre de la ciutat i de la ciutat cap a la rodalia.

  • Per la meva feina, treballo al ‘gremi’ de l’audiovisual, la majoria de clients s’han desplaçat els darrers anys de Sarrià al 22@, Sants, Gràcia o el propi Eixample. Per anar a les reunions, trobades de feina o trobades informals amb els meus clients la bicicleta em serveix perfectament, ja que no he de fer cap pujada forta ni tampoc baixada forta. Les pujades més fortes són inferiors a l’1%, molt semblant al que es pot trobar a Freiburg o Berlin. Sorprenentment la bici és més ràpida que el metro i molt més ràpida que el autobús si la destinació està a menys de 10 km de distància.
  • I si el client està fora de la ciutat, per exemple a L’Hospitalet? La cosa es complica, primer perque els carrils bici que haurien de comunicar la ciutat de Barcelona amb la rodalia no tenen continuitat, és a dir que quan acaba el terreny de la ciutat, el carril bici moltes vegades desapareix, i segón perque l’ordre de Barcelona moltes vegades s’evapora al sortir-ne. En aquests casos puc fer dues coses, o bé planifico la ruta abans de sortir i la porto al mòbil o bé, si la distància és massa gran, em converteixo en un ‘commuter‘: entro la bicicleta dins del metro o l’autobús. No oblidem que en tinc una de plegable! Aquesta fòrmula és vàlida també per anar als ‘barris alts’ de Barcelona. Pujar en bicicleta des de l’Eixample o el Poblenou o Barceloneta fins a Sarrià, Pedralbes o Nou Barris és un esforç considerable. Francament, a l’hivern encara es pot fer, però a l’estiu t’arrisques a donar mala imatge si arribes tot suat. És millor anar fins a la parada de metro, tramvia o bus corresponent, plegar la bici i en arribar a destinació fer el tram que queda en bicicleta.
  • I si he de marxar més lluny encara, suposem a Sabadell, Granollers, Ripollet o Terrassa? Depén. Puc fer el mateix que he explicat abans, fer de ‘commuter’ i entrar la bicicleta plegada al tren o bé la bici, si és de les grosses, tal qual a l’espai per a bicis i fer el tram que queda fins a la destinació en bicicleta. S’ha de reconeixer que en els darrers anys s’han creat moltes vies ciclistes fora de Barcelona, especialment al Vallès d’on sóc originari. Un cas és el de Ripollet, que no té parada de tren al nucli urbà. En aquest cas anava fins a Cerdanyola i des d’allà feia el tram que faltava per una ‘via pacificada’ en bicicleta. Per a tornar, i si fa bon temps, torno pel carril bici del Ripoll/Besòs fins a Barcelona. Una via desconeguda pels ciclistes urbans barcelonins i molt poc publicitada, però la millor de tipus interurbà que tenim a l’abast. Això sí, no deixa de ser un carril bici ‘esportiu’ al que li podem donar un us ‘urbà’.

Això pel que fa a la feina. Vosaltres podeu adaptar l’ús de la bicicleta als vostres horaris, distància, recorregut, ús o no d’intercanvi bici/transport públic… i sí, cal que les administracions li donin una empenta a la creació de rutes en bici urbanes que segueixin l’exemple de Copenhague o Londres, que han creat autopistes per a bicis dintre de la ciutat unint centres urbans amb escoles, llocs de feina… Però ara parlem del dia a dia, de la vida fora de la feina. ¿Què fem? ¿És possible anar a comprar en bici o dur els nens al col·legi o anar a fer ‘els encàrrecs’? Decididament sí.

  • Anar a comprar amb una bici plegable com la meva és complicat si no té unes alforjes o aquestes són massa petites. En el cas de la meva Brompton, el sistema és limitat. Abans tenia una bici Orbea de ‘poble’ amb unes alforjes ben grosses que em permetia anar al mercat, al super i tornar amb la compra de la setmana. Ara tinc la opció d’anar igual a comprar i demanar que m’ho portin a casa. Pot semblar contradictori, però anar a comprar en cotxe és molt més insostenible i car que anar-hi en bici i demanar que t’ho portin dintre del repartiment diari de comandes. A més, molts supermecats ‘de proximitat’ estan incorporant sistemes ‘no contaminants’ de repartiment de mercaderies. L’empresa Van-a-pedal proporciona bicicletes amb sistemes de gran emmagatzematge per a repartir les compres, estalviant fins a 2 tones de CO2 l’any. Altres petits supermercats o de menjars preparats fan el repartiment utilitzant bicicletes de càrrega, una opció molt popular a Holanda i que tot just comença a veure’s a Barcelona. Sempre que pogueu, haurieu d’escollir comerços responsables i que apostin per la sostenibilitat i la proximitat.
  • Qui no ha vist a un pare o una mare carregant els seus fills a una cadireta accessòria a la bici? Cada cop més, i ara que visc a prop d’una escola ho veig a diari, molts pares prefereixen portar als nens en bici a l’escola, proba de que la bicicleta comença a ser un fet normal i no pas un exotisme holandès. A més, és una manera ideal d’ensenyar hàbits saludables als nens. Hem de tenir en compte certes mesures de seguretat: el casc per al nen és obligatori, és preferible portar-lo davant que darrera… i sobre tot ser molt prudent. A Barcelona, afortunadament, la regulació de camins escolars és la més avançada d’Espanya, el que ha potenciat el ‘anar a peu’ (pràctica molt extesa a Barcelona) i en bicicleta d’una forma segura. Tot i que encara som lluny d’imatges neerlandeses de bicicletes amb dos nens i la mare o el pare, som més aprop que fa tres o quatre anys.
  • I per la resta? Agafar la bici per a sortir de nit, sopar, fer unes canyes amb els amics, anar cinema… doncs sí, feu-ho sempre que pogueu. En el meu cas, per exemple, no surto de festa amb la bici plegable sinó que faig servir el bicing, que en caps de setmana funciona tota la nit i entre setmana fins a les 2 de la matinada. Això sí, sigueu responsables a l’hora de beure tan com si portèssiu un cotxe. La taxa d’alcoholemia permesa si es condueix una bicicleta és la mateixa que si es condueix una moto o cotxe i la multa és de 300€.

D’acord i si visc a Lleida o Vic o Balaguer o Palafrugell o…? Reconeguem que en una ciutat com Barcelona la bicicleta és molt pràctica i més ràpida que el cotxe i tan ràpida com la moto, però molt més sostenible ambiental i economicament. Potser hauriem de recuperar la bicicleta com a vehicle de cada dia i de proximitat als pobles i capitals de comarca. ¿Per què no si és barat, eficaç i ràpid? Les administracions haurien de tenir suficient vista i “mà esquerra” per a crear rutes segures que rodegin les capitals de comarca amb la rodalia. Veiem el cas de Girona, on no tenint cap tradició ciclista ni res que es sembli, té un ús de la bici bastant elevat i on s’utilitzen les vies verdes per a moure’s entre els municipis veïns.

És possible viure sense cotxe? Sí. En el meu cas he viscut sense cotxe tota la vida sense ser de Barcelona, sinó de Sabadell on la bici és, encara avui, molt i molt minoritaria. És més fàcil a Barcelona, però no és impossible fora d’aquí. És qüestió d’intentar introduir la bicicleta com a mitjà de transport per a distàncies curtes i copiar el que han fet altres països europeus. La proba de que és possible deixar el cotxe, la podeu trobar a diari a Barcelona, on dia a dia molts van canviant poc a poc el cotxe o la moto per la bici demostrant que és possible viure en bici i precindir del cotxe.

6 thoughts on “Viure sense cotxe i en bicicleta.

  1. Jo visc a Hospitalet i des que tinc cotxe (i ja fa uns quants anys) he entrat només dos cops a BCN. Què vols que et digui? M’estreso moltíssim amb el trànsit, els semàfors,… i sempre acabo anant en metro o bus. La bicicleta seria una bona opció, però la veritat és que no tinc l’hàbit tot i que estaria bé fer un pensament.

  2. a Lleida, es va fer un esforç bastant important en carrils bici, fa uns anys, però va quedar a mitges, tot i que el seu ús ha augmentat indubtablement, i s’hauria de fer un esforç en augmenatr-ne les km. en pobles més petits, tipus Balaguer oo Tàrrega, res de res. Jo que ara visc en un poble, m’animaria a agafar la bici per anar a lleida, si no suposés un risc constant els 5 km de carretera que hi han. Tant de bo existís unes vies com les que comentes qu hi han a Holanda o dinamarca.

    i pel que fa al cotxe per BCN…. últimament, quan hi vaig entro per ronda litoral i el deixo a sant joan despí, o cornellà, i d’allà tramvia i metro. Em surt molt més barat, trigo menys estona, vaig més tranquil, i no em sento estafat pels abusius preus de pàrquing… i si es tracta d’anar-hi una persona sola, el tren és l’opció més raonable.

    Ara, això que veiem els ciutadans, ho veuen els que manen? NO😦

  3. Ja ho deia aquella cançó que podria ser l’himne dels ciclistes urbans:

    “Dans Paris à vélo on dépasse les autos.
    À vélo dans Paris on dépasse les taxis.”
    (A París en bicicleta s’avancen els cotxes.
    En bicicleta a París s’avancen els taxis.)

    Jo no tinc ni cotxe ni bicicleta. No m’agrada conduir per una qüestió psicosomàtica (diguem-ne fòbia). Principalment sóc usuari del transport públic, i si no, l’11 arriba a tot arreu.

    Està bé que es fomenti l’ús de vehicles lleugers i poc o gens contaminants com la bicicleta: això farà que les ciutats continuïn essent o tornin a ser habitables.
    🙂

    1. La bicicleta encarna el nou urbanisme del segle XXI. Tots els intents per a recuperar espais per als vianants no ténen éxit si no van acompanyats de la reintroducció de la bicicleta, perque la bici obliga a reduir la velocitat de tot el que l’envolta.

      Salut i esperem que sí, que la ciutat de Barcelona sigui algún dia una ciutat digerible i ordenada, i com va ser plantejada al seu moment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s