Notes a la llibreta 23.4.2012


  • La primera volta de les eleccions presidencials franceses indica que l’eix franco-germànic es trenca, per fi. Totes les enquestes indiquen que Hollande, candidat del Partit Socialista Francès, serà el proper president de la 5a República. Sarkozy queda en entredit i és la nova víctima d’una crisi que carbonitza a tots els gestors del moment, indiferentment del color polític. L’esquerra podria tornar a l’Elisi més de 10 després d’abandonar-la. ¿S’ha acabat la travesia pel desert de la socialdemocràcia Europea? De moment, no. Mentre l’esquerra no retorni a la Cancelleria alemanya, seguirem sota l’asfixia de l’austeritat germànica. Un cop més, però, es demostra que Espanya i Portugal segueixen desconnectades políticament de la resta de la UE: mentre la vella europa gira a l’esquerra, Ibèria gira a la dreta.
  • No podem treure l’ull del fenòmen Le Pen, no de Jean Marie sinó de la seva filla Marine. Amb el 18% dels vots a la primera volta ha superat els resultats que van conduir al seu pare a la segona volta de les presidencials de 2002, quan va obtenir el 17%. El Front Nacional encarna una cosa pitjor que el neoliberalisme, l’Europa del ‘no’: no a la cessió de soberania, no al projecte transnacional europeu, no a la multiculturalitat, no a l’Euro, no a Schengen… I va en augment, lenta però implacablement. Marine Le Pen és, a diferència del seu pare, una jove promesa de la política. El seu moment potser no ha arribat encara i això ens ha de preocupar a tots. Moltes dècades després dels anys 30, el populisme racista troba un espai en el que creixer i arrelar en el descontentament envers al sistema democràtic. La història es repeteix però mai de la mateixa manera.
  • Tot i així, França em va enveja. He seguit les imatges de la campanya i m’encanta la passió amb la que els candidats defensen el seu projecte. Allà els propis candidats demanen debatre públicament per a explicar el seu projecte i avantposar les seves idees a les del contrincant. El propi Sarkozy demanava ahir nit fer no un debat raquític com aquí, sinó tres. Podrien pendre nota els nostres grisos, avorrits, insubstancials i incompetents polítics que busquen el titular al més pur estil ‘Sálvame’ o, pitjor encara, no dir res. França sembla comptar amb polítics que creuen en el seu projecte i que, com a mínim, diuen el que faràn sense por. Nosaltres i el nostre endogàmic, caducat, antic i putrefacte sistema de partits contem amb simples funcionaris de partit. A la vista està la participació: 80% i considerant que un 20% d’abstenció és molt alta a França. Prenguin nota, si us plau, prenguin nota.
  • L’ultradreta és un perill que cal neutralitzar aviat. A Holanda Gert Wildeers, lider del Partit Popular Holandès i sucessor de Pim Fortuyn, ha trencat el govern liberal-demòcrata per no acceptar la severa austeritat que dicta Alemanya. Holanda, habitual seguidora dels dictats de Bonn, abans, i de Berlin, ara, es suma a les veus que demanen un gir a la política econòmica de la UE. L’austeritat està matant qualsevol possibilitat de creixement a curt o mig termini, sacrificant les economies més dèbils (i compte, que Holanda en pot ser una d’elles) per a que Alemanya pogui continuar exportant a bon preu evitant l’inflació de l’Euro. El preu a pagar és l’augment de la prima de risc, que en el cas holandès ha pujat un 15% en comparació a divendres. Els mercats no voten, es limiten a castigar o premiar als governants. ¿Això és democràcia?
  • Excel·lent reportatge de la Sexta sobre la cacera reial el passat divendres. ‘El perdón del Rey Cazado‘ va ser un repàs a la primera crisi important de la Corona en 30 anys. Personalment em quedo amb la brillant reflexió d’Iñaki Gabilondo. Ara no pasarà res, el Rei governarà fins que abdiqui, que no sembla que ho vulgui fer, o mori, que tard o aviat passarà com ens pasarà a tots. Els plats trencats d’aquest regnat els pagarà el seu fill, Felip VI, qui estàr obligat a refrendar la Corona en referèndum i, llavors arribarà la hora de la veritat. Pobre Felip. Li reconec que serà el Borbó millor preparat de la seva dinastia i possiblement podria ser un bon rei, però si aquest referèndum arriba i a la vista de les enquestes d’opinió, no podem descartar de cap de les maneres una patada republicana al Regnat Borbónic.
  • Avui és 23 d’abril, el dia en que Barcelona està més maca de tot l’any. Bon Sant Jordi!

One thought on “Notes a la llibreta 23.4.2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s