Un elefant a la Zarzuela


Té un punt de justícia poètica que la patinada reial més important del regnat de Joan Carles I, el trencament de la cadera del Rei durant una cacera d’elefants privada a Botswana, i la publicació d’unes fotos pornogràfiques on el Rei posa sonrient celebrant l’assassinat de la bellesa i la vida, es produeixi el 14 d’abril. Aques fet afegeix encara més llenya al foc que crema des de fa mesos i que, ara sí, amenaça amb carbonitzar la institució de la Corona. Ningú ha estalviat les crítiques ferotges a un Rei que, temps enrera, demanava estar a l’alçada de la crisi, ‘arrimar el hombro‘ i que deia que l’atur juvenil no el deixava dormir.

Com molt bé analitza Antoni Guitérrez a El País, el problema no és la caiguda, ni tan sols el viatge, el preu de la cacera… el problema en aquest cas és la falta de transparència que rodeja a la Casa Reial. Com hem parlat des d’aquest blog algunes vegades, les cases reials europees estan obligades per llei a informar de totes les despeses, viatges, actes… dels membres de la familia. Mentre que aquí els dos grans partits, sense oblidar l’aplaudiment de CiU, s’oposen a regular la Casa Reial amb una llei que inspeccioni les activitats dels Borbons, deixant espai per a la vida privada dels seus membres, però no ignorant com fins ara que el Rei és servidor de l’Estat, mai al revés.

Aquest viatge tindrà conseqüències segures i més tard o més aviat la cacera pasarà factura. El viatge és inoportú i poc ètic.

Inoportú donada la situació. Mentre el país es debat entre el rescat i una dolorosíssima política de retallades, el Cap de l’Estat no pot desapareixer sense informar al Govern i, encara menys, anar a caçar elefants cremant la nostra austeritat. Tinguem en compte que, a més, els Pressupostos Generals de l’Estat van retallar només un 2% el pressupost Reial, el que en la pràctica és com no haver fet cap retall; i poc ètic perque som molts els que estem en contra d’aquestes activitats i perque l’elefant africà és una espècie en perill d’extinció. No oblidem que es tracta d’un excercic de mal gust i hipocresia sense precedents, perque el Rei és el president honorífic de WWF, una ONG mundial famosa pels programes de protecció de, precisament, l’elefant africà. Tot i que el monarquico-esperèntic diari ABC justifiqui la cacera d’elefants comparant-la amb una cacera de perdius a Sòria, caçar animals en perill d’extinció per simple plar és propi de rics malaltíssos i no pas d’un Rei.

I ara què? Joan Carles I pot haver accelerat sense voler-ho la successió cap a Felip VI al haver apregut com un hipòcrita que no entén què està passant al país del que n’és cap d’estat. Tots els esforços fets per la Corona al llarg de 2011 i el que portem del 2012 s’han quedat en res, deixant veure a un Rei desconnectat de la realitat i que no enten el que està passant. José Antonio Zarzalejos publica a El Confidencial un repàs exhaustiu sobre l’esfondrament de la imatge de la Corona: Rei i Reina viuen ja separats i cadascú amb una parella diferent, els exabruptes del Rei amb la seva propia familia, la mala comunicació de la Casa Reial… i com el Rei no ha comprès que el recolçament públic dels polítics a actes com la celebració del 200 aniversari de ‘La Pepa’, o les mostres de suport donades per diaris com El Mundo o El País, no suposen un xec en blanc. La falta de sensiblitat, elegància i un excès d’arrogància en les formes, pot haver enfonsat la imatge de la Corona o, com a mínim accelerar la successió.

Avui dilluns es dona una situació inèdita. Hem passat del suport incondicional en bloc de partits i premsa, a una bronca que arriba desde alguns diaris de la dreta i una mostra del gran malestar que ha causat el viatge per part de CiU i alguns membres del PSOE. El que és induptable és que l’error tindrà conseqüències polítiques pel regnat de Joan Carles I. No podem perdre de vista, però, que avui una crisi monàrquica podria ser fatal pel país, ja es que sumaria a la crisi econòmica, creditícia i de model d’estat. No està el país per pujar a una muntanya russa política. Ara s’espera un gest del Rei, una disculpa pública com a mínim. En la meva opinió la crisi és més profunda del que sembla i, tal i com afirmava Iñaki Anasagasti al documental ‘Monarquia o República’ “En el moment que l’opinió pública vegi la realitat del Rei i no pas l’escenari de color de rosa en que se’ns presenta, la monarquia tindrà data de caducitat”. Les conseqüències poden anar des de la menor, la inclusió de la Corona a la Llei de Transparència o una reforma constitucional integral, fins a les conseqüències greus per a la propia institució: la coronació de Felip VI o la proclamació de la III República. Ho haurem de seguir atentament, però a aquest pas la propia Corona farà per la República en un any més del els republicans han fet en 30.

2 thoughts on “Un elefant a la Zarzuela

  1. Perquè en Joan Carles no hagués d’envejar res a la seva col·lega britànica, ara fins i tot tindrà el seu “annus horribilis”.

    Ai, pobre rei.

    I el pobre elefant, què? Eh, eh, eh, eh…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s