Bicis i globus sondes de colors.


Un globus sonda en política és el llençament d’una proposta, encertada o no, per part d’un polític a l’espera de veure la reacció popular. Si és acceptada o passa desapercebuda, la proposta tira endavant, si al contrari l’opinió pública i/o dels mitjans és de rebuig absolut, aquesta es tira enrera. Això és el que ha passat aquesta setmana quan el regidor de Mobilitat, Eduard Freixedes, va deixar anar la proposta de prohibir totalment la circulació de les bicicletes per les voreres, ja que les voreres són pels vianants i, a Barcelona i a la vista de com estàn les voreres, també per a aparcar-hi les motos.

La situació de ‘bicis a la vorera‘ va ser una forma temporal de donar seguretat als ciclistes mentre es construia l’ambiciòs projecte inicial de Pascual Maragall que al 1996 afirmava que en 10 anys (sí sí, 10!!) Barcelona tindria la xarxa de carrils bici més gran del sud d’Europa, comparable a la de Vienna. Però 15 anys i una simiocràcia a l’Ajuntament de Barcelona després, el panorama és aquest:

  • Els carrils bici són precaris. N’hi ha molt pocs que es puguin considerar autèntics ‘carrils bici‘ amb senyalització pròpia, semàfors diferenciats, segragació total… l’interés ha sigut únicament en afegir kilòmetres a una base mal plantejada i pitjor executada.
  • Hi ha masses ‘linies blanques paral·leles’ mal pintades a les voreres i que l’ajuntament qualifica, en un atac d’optimisme incomprensible, com carrils bici. Molts estàn o bé despintats o bé permanentment envaïts per vianants o ramats de turistes(Moll de la Fusta), usats com a aparcaments de motos (Av. Drassanes), com a terrases de bars a l’estiu…
  • La connectivitat és practicament nul·la. Els carrils bici són petits espais aïllats que el ciclista ha de connectar, precisament, fent servir la vorera perque ningú ha considerat una altra opció que no sigui la de no molestar a qui va en cotxe, o arriscant-se la vida anant per la calçada perque, simplement, ningú ha previst la connexió. Vegi’s el cas del carril bici de l’Avinguda de Vilanova que, tot i ser nou de trinca, ni connecta amb el de Ribes ni amb Passeig de Sant Joan i s’obliga al ciclista a anar per la vorera als extrems del carril.
    Molts carrils bici acaben de cop, abocant al ciclista a acabar al costat esquerra de la circulació, en un pas de vianants o en contradirecció.
  • Alguns carrils bici es van fer amb evident mala llet, sense tenir en compte res més que el criteri estètic. Van ser diners incinerats en carrils bici inútils i decoratius enlloc de crear una infraestructura útil. Dona la sensació que qui ha d’executar els nous carrils és el pitjor enemic de la bicicleta.
  • Les discussions bizantines i baralles de ‘primas donnas‘ entre districtes, ha portat a situacions que vorejen l’absurd: carrils bici sense continuitat o que en un districte són bidireccionals i senyalitzats, en passar al següent canvien de forma i/o sentit i/o s’acaben. La construcció de carrils ha quedat en mans dels capricis inexplicables dels districtes, ofegs burocràtics, i baralles d’egos i no pas en un pla general de la ciutat.
  • Falta de seguretat dels carrils bici a la calçada ja que estàn sistemàticament ocupats per cotxes, camions i furgonetes porten a molts ciclistes a sortir del carril per entrar a la vorera. Avançar per la calçada és, en molts casos, una temeritat a causa de l’alta velocitat de molts cotxes. Dels carrers sense carril bici són una autèntica selva. Convido al senyor Freixedes a agafar un bicing i entrar pel carrer València o Mallorca un dia qualsevol en hora punta complint tota la normativa i sense anar per la vorera. Res millor que l’empirisme per a demostrar fets i opinions.
  • Un repàs als accidents protagonitzats per bicicletes els darrers 3 anys ens dona una estadística demolidora: el ciclista víctima d’un atropellament és el d’un usuari del bicing, dona, d’entre 35 a 55 anys i que complia la normativa. Ha sigut la precarietat del carril el que ha contribuit a l’accident i no pas el recorrent incivisme, és més, tal és la situació que els accidents s’haguèssin evitat amb un petit incompliment de la normativa. L’Ajuntament hauria de reflexionar-hi.

Els carrils bici acumulen quasi dues dècades d’irresponsabilitats i deixadesa, i no es corresponen a la infraestructura que hauria de tenir una ciutat on el prop del 5% de la mobilitat es fa en bicicleta i que preten arribar al 15% al 2017-2020. Davant d’aquest panorama, expulsar les bicis de les voreres ara és sentenciar la bici per a que desaparegui o quedi en la situació anterior al bicing (taxa d’ús inferior al 2%) o, en el pitjor cas, que l’accidentabilitat es dispari fins a ser impossible defensar la mesura.

Vull pensar que la proposta ha sigut un simple globus sonda i que la resposta tant per part de les associacions ciclistes, com de l’opinió pública que tan bé s’expressa als comentaris de les webs de notícies, com a mínim atrassaran aquesta decisió una mica més. Des d’aquest blog només puc convidar al regidor Freixedes a traçar un autèntica agenda de la bicicleta en col·laboració entre entitats, associació d’automobilistes i usuaris per a posar ordre, ara sí, a la infraestructura ciclista:

  • Construcció de les connexions als carrils bici ja existents evitant el seu pas per les voreres.
  • Revisió dels carrils bici a la vorera i baixar-los a la calçada: és un pas absolutament necessari, però per a fer-ho s’han de dotar de totes les garanties de seguretat per a que no s’omplin de vehicles de càrrega i descàrrega o taxis.
  • Acabar els ‘carrils bici interruptus‘ de Gran Via, Provença, Sicilia (aprofitar la renovació i connectar-lo amb C/Ribes) i Girona (connectar-lo amb la Diagonal).
  • Jerarquitzar el trànsit de Barcelona: encara avui Barcelona no ha diferenciat els carrers de la ciutat en funció de la seva capacitat o us. Tots els carrers tenen la mateixa consideració de via principal o complementaria de la principal. S’hauria de considerar una xarxa principal (Aragó, Meridiana, Diagonal, Gran Via, Rondes, València i, potser, Mallorca) on la velocitat fos de 50km/h i una secundaria i tericiaria on la velocitat fos de 30km/h i 10km/h i on la bici i la moto tinguèssin la prioritat per sobre dels altres vehicles. Aquesta mesura no s’hauria de fer només per a la bicicleta, sinó també pels busos i el transport de mercaderies en general.
  • Construcció de nous accessos en bici als punts importants de la ciutat (Plaça Catalunya, Sants, Passeig de Gràcia, Centres Comercials i de concentració d’oficines, Zona Franca, Instituts i Universitats, estacions de Rodalies i FGC…) dintre un pla integral de la bici amb un full de ruta únic i que no quedi en mans dels capricis de cada Regidor de Districte de la Ciutat.
  • I el més important: no per fer-lo car el carril bici ha de ser millor. S’ha de primar el disseny correcte per sobre de tot. En aquest artícle hi trobem moltes idees probades a altres ciutats i que poden ser adaptadas a Barcelona.
Carril bici amb final inesperat.

La ciutat ha comptar amb una agenda de la bici realista, que dugui a terme la tan promesa ‘revolució ciclista‘ de l’anterior govern PSC-ICV i de l’actual govern de CiU i tingui com a objectiu final la desaparició de les bicicletes de les voreres. Vianants som tots i Barcelona és una de les ciutats que més camina, per això només és explicable la conversió de les voreres en pistes ciclistes i aparcaments per a motos (que mai són presentats com a font de conflicte tot i ser moltes més les que ocupen les voreres, al contrari que la bici) per la deixadesa, irresponsabilitat o simple incompetència dels responsables de torn. Després de veure el darrer video del dibuixant ripolletenc Aleix Salò, tinc molt clar que la situació de la bicicleta i de les voreres de Barcelona és explicable no pas per la maldat de lobbys i homes a l’ombra, sinó per l’estupidesa dels responsables de torn. ¿Ha arribat el moment de capgirar la situació o el despropòsit seguirà endavant 15 anys més?

2 thoughts on “Bicis i globus sondes de colors.

  1. Avui dia 23 de maig ja ha aparegut l’alcalde donant la bonanova; no ha trigat.
    Trobo bastant absurd pretendre el prohibiment de les bicicletes pel les voreres, quan per una banda fa dos mesos es va dir que això havia de venir acompanyat d’un estudi exhaustiu (on és? només dos mesos més tard s’anuncia la prohibició?) i per l’altra quan no es preveien fer nous carrils bici durant la legislatura.
    Si es fa això, és no saber entendre les necessitats d’aquest mode de transport, que no fa més que incrementar-se ens els darrers anys. La mobilitat motoritzada és agressiva per molts ciclistes i és evident que en carrers com els de l’eixample sense carril bici aquests no es sentin segurs per a circular per calçada. Cal fer que el cotxe reculi i permeti la còmoda cohabitació, i no pas privar a un mode de mobilitat sostenible i més fràgil a escollir entre les calçades pensades per a una velocitat més elevada o el deixar la bici a casa.
    El necessari és preparar la ciutat per a la bicicleta en funció de les tipologies de carrers i llavors conscienciar els ciclistes sobre com moure’s en cada cas: zones 30, més carrils bici segurs, i voreres quan són amples.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s