Apunts andalusos


Ahir semblava que el PSOE havia guanyat les eleccions autonòmiques Andaluses i Asturianes. Però no. Els twitteros socialistes celebraven la primera derrota del PSOE a Andalusia en 30 anys com si d’una victoria es tractès. El PP habia guanyat per primera vegada, però no habia pogut assolit el limit que el seu propi candidat, Javier Arenas, en un atac de soberbia s’havia marcat per a gobernar: la majoria absoluta. La nit començava amb una sorpresa que ningú podia creure, tot i l’enquesta de Canal Sur que donava l’absoluta segura al PP, els primers escrutinis de vot real donaven l’absoluta al PSOE. El PP quedava igual que al 2008 i, el més soprenent, IU pujava espectacularment duplicant resultats. Passada la nit va confirmar-se el que tothom temia: que el PP guanya només per 3 escons i poc més de 30’000 vots, el PSOE baixa 9 escons, però la sorpresa és que el vot del PSOE marxa a IU que passa de 6 a 12 escons.

Aquest és el resum de la nit, pero ¿què va passar ahir? ¿Com és possible que les enquestes errèssin tant? ¿És possible que la corrupció no hagi passat factura al PSOE-A? ¿Per què l’abstenció ha passat factura a un PP en alça i no pas a un PSOE-A instal·lat des de ja fa 30 anys al govern andalús? Us exposo la meva opinió.

La gestió de la corrupció a Andalusia.

El cas dels EREs fraudulents és un autèntic escàndol, però Griñán (actual President de la Junta de Andalucía i Candidat del PSOE-A) ha possat tot el seu empeny en perseguir aquest cas fent que la propia Junta es presenti com a acusació en el judici. És una actitud que, honesta o no, sembla que ha funcionat. Comparar aquesta actitud amb la del PP davant la corrupció a València, on a qui es va perseguir fou al jutge del cas Gürtel i no pas als implicats, deixa clar que la tàctica de Griñán ha donat el seu efecte. La matxaconeria mediàtica de El Mundo, ABC i La Razón ha quedat neutralitzada. Arenas, per la seva banda, va confiar més en la jutge del cas que en el seu criteri.

Pèssima campanya de Javier Arenas (PP)

El PP andalús ha comés 4 errors de calaix: emular a Rajoy i donar-se per guanyador, passejar als ministres de la reforma laboral i evitar els debats. Els dos primers van al mateix paquet. Al novembre Rajoy va veure com el PSOE-A s’enfonsava i li treia 750’000 vots d’aventatge. Totes les enquestes, especialment les dels mitjans afins van donar per assumit que el PP repetiria o com a mínim s’hi acostaria a les andaluses. Així la campanya del Partit Popular va pretendre ser un passeig triomfal fins al govern de la Junta i repetir la gesta de Rajoy: guanyar tot dormint la ‘siesta’. Arenas no ha parlat del seu programa, ha esquivat intencionadament la política i el programa electoral del PP. A més, en un atac que no se si denominar autoconfiança o soberbia, ha passejat a Fatima Báñez (Ministra de Treball) i Cristobal Montoro (Ministre d’Hisenda) amdós andalusos per tot el territori. Aquests ministres són els de la reforma laboral i els de les retallades. La jugada ha sigut desastrosa.

On Arenas s’ha enganxat del tot les mans i ha pecat de soberbi va ser quan va negar-se a debatre a Canal Sur, el debat de candidats més antic d’Espanya. De nou va repetir el model de Rajoy d’acusar als mitjans públics andalusos de parcials i partidistes i demanar que el debat es fes a RTVE. Això va xocar directament amb un PP espanyol que assenyalava a RTVE com a televisió partidista i pro-socialista, donant ales a la contradicció permanent i la recerca de justificacions a negar-se a debatre públicament. La pataleta la van fer servir PSOE-A i IU per a presentar-se al debat i exposar amb tota tranquilitat el seu programa electoral. Arenas va perdre la gran ocasió per parlar del seu canvi.

El PP espanyol s’enfronta ara a una terrible veritat: en només 100 dies ha perdut ¡400’000 vots! només a Andalusia. Potser a la tardor d’aquest mateix any o, com a molt tard, a la primavera de 2013 tindrem les eleccions vasques i gallegues. Els sondejos no són, ni de bon troç, gens optimistes pel PP ni a Euskadi, on s’enfosarien, ni a Galícia, on perilla la majoria absoluta. ¿Som davant un autèntic punt d’inflexió que posaria fi al cicle triomfal de Mariano Rajoy?

L’efecte IU i la falta del #15M

La gran guanyadora de la nit va ser la coalició IU-Los Verdes, que va recollir el càstig al PSOE. Aquí està l’autèntica sorpresa que molts ja vàrem destacar en els anàl·lisi dels resultats del 20N. El PSOE es va esfondrar però no va trasvassar vots al PP, sino a IU, UPyD, Equo… però especialment a IU que, a causa de la soberbia d’Arenas de la que parlava abans, ha pogut exposar el seu programa com si IU fos l’alternativa a Griñán i no pas com el ‘partit crossa‘ com sempre apareix a la ciutadania. IU, a més, encarna una alternativa d’esquerres i està captant el vot disconforme del PSOE. El futur del PSOE no sembla estar girant a la dreta, sinó girant a l’esquerra i a l’ecologisme.

El detall curiòs és que la sangria de vots del PSOE s’ha parat a Andalusia i Asturies, no ho oblidem, en unes eleccions on el 15M ha desaparegut. ¿Algú s’hi ha fixat? En tot cas el 15M no ha actuat amb el seu #NoLesVotes que, al final, va acabar per dessagnar al PSOE, sinó com un altaveu contra les reformes. El resultat és que el 15M no ha afectat tant al PSOE com al 20N, sinó que s’ha sumat a la pèssima campanya del PP i ha acabat per desmobilitzar el vot de dretes.

I ara què?

Julia Otero destacava al seu twitter qui seria l’encarregat de dir-li a Arenas que ha de plegar. Té tota la raó. Un Javeri Arenas, a qui se li havia donat molt poder donant per feta amb mesos d’antelació la victòria a Andalusia i que ha perdut per sisena vegada seguida, és un cadàver polític. La realitat ha sigut un jerro d’aigua molt freda, gairebé congelada. No només no han aconseguit la majoria absoluta, sinó que Andalusia de confirmar-se el pacte PSOE-IU (que sembla que s’extendria a Extremadura en els propers mesos, trencant l’actual pacte ‘oli-aigua’ PP-IU) seria ni més ni menys que la contraposició total a les polítiques neo-liberals del govern PPCiU a Madrid i CiUPP a Catalunya. Si Catalunya és el centre d’experiments de la dreta neo-conservadora, Andalusia ho serà de la socialdemocràcia post-20N. Veurem fins a on podrà arribar IU i les seves ambicioses demandes com la creació d’una banca pública o d’augment dels impostos als més rics. El partit de Diego Valderas haurà de procurar que el PSOE torni a l’esquerra.

El PSOE, però, té una difícil tasca per davant. Que ningú ho oblidi. Els càntics d’alegria d’avui han de donar pas a una reflexió produnda i en veu alta perque la recuperació del partit és encara molt i molt lluny. Han parat l’hemorràgia de vot i s’han quedat a només 30’000 vots del PP, menys d’1% de diferència. El seu votant segueix marxant cap a IU, UPyD i Equo (tot i que aquestes dues formacions no han obtingut representació). Griñan, si vol governar i ser capaç de mantenir el govern socialista 4 anys més a Andalusia, ha de renovar el partit. Potser és cert el que pretenia el PSOE al seu congrès: la renovació vindrà des d’Andalusia. Que prengui nota tot el PSOE perque potser s’ha obert ja el cicle favorable i la recuperació està més a prop del que pensàvem.

Rajoy ha descovert què dur és governar. L’inspector d’hisenda ideal, convertit en president del govern, descobreix amb tota la cruesa que les seves ultra-reformes són més impopulars del que creia i que no tothom sembla tenir tan clar com ell sobre que ‘no hi ha res més a fer‘. La marea blava, que havia de convertir al PP en la força hegemònica a Espanya, que estava cridada a governar-ho tot ha marxat pel tal de l’aigüera de Despeñaperros i Picos de Europa. La gran victòria no ha arribat i ara sonen aires de vendetta contra els malvats andalusos. Llegeixin sinó els comentaris a twitter de Pedro J. Ramírez o llegeixin entre linies les paraules de Cospedal a la seu central del PP ahir nit. La temptació de dinamitar des de Madrid a la Junta d’Andalusia hi són i, en cas de fer-ho, el PP es podria esfondrar encara més de cara a les inminents eleccions gallegues i vasques que, tot apunta, s’avançaran. I compte, no descartem que les catalanes també s’adelantin si, com alguns comentaristes apunten, CiU buscarà un xoc frontal amb el PP per a quedar-se en minoria i sense suport per aprovar els pressupostos de 2013. El pretés gir independentista podria ser aquesta excúsa pel xoc. Ho analitzarem.

4 thoughts on “Apunts andalusos

  1. Jo també he fet un post sobre les eleccions d’ahir, però m’he centrat en analitzar quines opcions té IU de pactes.

    Uns resultats sorprenents! Em quedo amb la teva confusió inicial, atorgant al PP els 55 escons inicials del PSOE!

    1. Va ser molt inesperat, ho reconec, pero tampoc m’hi vaig fixar gaire. Realment no m’ho podia ni creure, però l’esquerra ha aguantat.

      Tanmateix el PSOE ha de fer una reflexió llarga i en veu alta, perque ha perdut 9 escons. Asturies, les coses com són, és una anècdota però que té la seva importància. Curiosament en els dos casos la força més votada no governarà: PSOE-IU a Andalusia i FAC-PP a Astúries. Quines coses…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s