Cinc anys en Bicing


Quan al 2007 es van obrir les primeres 4 parades del Bicing tothom en va pronosticar el seu fracàs. Però res més lluny de la realitat. El Bicing, el sistema públic de bicicletes de Barcelona, està en forma i és el més gran servei d’aquest tipus del món, tan sols Lyon li pot fer ombra. Anteriorment només Lyon havia apostat per aquest servei, Barcelona va fer-ho en un cop d’atreviment i temeritat i la jugada va sortir molt bé.

Cinc anys, 120’000 abonats, 6000 bicis del bicing i 65000 usos diaris de mitjana després, l’Ajuntament segueix inmòbil davant la realitat de que l’ús de la bicicleta ha viscut un augment del 100% entre 2007 i 2011, el més important de tota Europa. Vegem quins són els punts forts i dèbils d’aquest servei innovador i que ja forma part de la fisonomia de la ciutat.

Punts forts

  • Per la seva velocitat i agilitat, el bicing ha substituit en molts casos una xarxa d’autobusos obsoleta. És en el decadent sistema de busos i l’obsessió d’enviar sota terra amb les rates a qui no té cotxe ni moto, on resideix part de l’èxit del Bicing i de la bicicleta en general.
  • És la bicicleta de molta gent i no només es fa servir per anar a passejar. El seu principal ús és de dilluns a divendres i per a desplaçar-se als centres de treball.
  • Juntament amb la moto, aconsegueix que la ciutat no es col·lapsi. Si els usuaris del bicing i de la bici privada passèssin al cotxe, la ciutat es col·lapsaria.
  • És ecològic, no consumeix recursos naturals i contribueix a mantenir l’aire de Barcelona una mica més net.
  • És el vehicle amb l’accidentalitat i mortalitat més baixa de tots, tan sols per sobre de l’autobus. Mentre tenim més de 4000 accidents de moto a l’any, n’hi ha poc més de 500 en bici (dades de 2011).
  • És part de la imatge de Barcelona com ho és la moto. El bicing és una marca reconeguda i que dona prestigi a la ciutat, situant Barcelona entre les més sostenibles d’Europa.
  • El bicing ha fet augentar l’us de la bici (pasant de menys de l’1% a prop del 3%) i amb ella la sensibilitat dels conductors de cotxe envers la bicicleta.

Punts dèbils

  • A diferència de qui es compra una bicicleta i n’adquireix una responsabilitat, el bicing ha donat bici a gent que no coneix la normativa. El fet de ser una bici pública ha pogut donar a entendre que està fora del marc legal de circulació. La imatge del ciclista a BCN no és bona.
  • Tot i que el bicing ha propiciat l’augment en l’ús de la bici del 100% entre 2007 i 2011 a Barcelona, els carrils bici segueixen sent igual de precaris i temporals que abans de 2007. A més, la normativa és difusa i les decisions de l’ajuntament en aquest sentit són disperses i poc concretes, sense oblidar que la propia Guàrdia Urbana a vegades aplica la llei demostrant no coneixer la normativa.
  • El seu preu inicial, 24€/any, va contribuir al boom. Avui el cost s’ha multiplicat per 2 i encara hauria de pujar més. La reparació de cada bici averiada és molt cara, a més que aquestes bicis no estàn pensades per un us tan intensiu com el que pateixen a Barcelona.
  • El bicing s’ha convertit en la bici particular de molta gent i no pas en un complement del transport públic, tal i com es va plantejar en un primer moment.
  • És un servei terriblement deficitari. Tot i que l’alcalde Trias n’ha reduit 1 milio d’Euros del seu deute, se’n segueixen debent 12 milions.

Quin hauria de ser el futur del bicing?

Coincideixo amb l’opinió expresada al twitter del periodista Carlos Marquez. Crec que el futur del bicing és passar a tots aquells usuaris que fan servir aquest servei com la seva ‘bicicleta particular’ a la bici privada. És a dir: que se’n comprin una, apostar per la bici privada i la responsabilitat dels ciclistes no federats a través de l’assegurança de responsabilitat civil. Fixem-nos que després d’un furor europeu envers la bici pública, només sobreviuen amb força els serveis de Barcelona, París, Lyon i Sevilla. Els altres o són testimonials o han fracassat estrepitosament. L’aposta europea és cap a la bici privada i la bici pública es deixa com un complement al transport públic, que és el que hauria de ser des d’un bon principi. No podem oblidar, però, que sense l’èxit del bicing avui la bicicleta seguiria sent un fet testimonial, una anècdota enmig de cotxes i motos.

En el sentit d’encaminar-nos a una Barcelona on es vegin més bicis privades que bicings, sembla que comença a pendre forma l’alternativa al bicing: el Bicibox. Una xarxa d’aparcaments subterranis segurs de bicicletes privades que funciona pel que sembla molt bé al Baix Llobregat. El sistema està resultant molt més econòmic que el bicing i, sense esperar-ho, està potenciant la bicicleta privada ja que els usuaris tenim on deixar-la aparcada sense por a que ens la robin. El sistema existeix ja a Bèlgica i Holanda on es troba molt present a les estacions de tren i centres urbans.

Tanmateix, ja van sent hora que els polítics de l’Ajuntament de Barcelona i també els de tota l’àrea metropolitana ordenin el trànsit ciclista, tirin endavant un pla integral amb cara i ulls per a potenciar la bici a Barcelona ciutat, l’Hospitalet i Badalona (entre d’altres). Ja n’hi ha prou de plans ben intencionats acompanyats de mapes rimbombants amb molts kilòmetres de carril bici que, al final, quasi sempre acaben sent linies blanques mal pintades a la calçada, i usades normalment per a que els conductors de cotxe hi aparquin, o encara pitjor: dues linies blanques paral·leles a la vorera, potenciant el ja massa gran conflicte vianant/ciclista. Això sí, quan s’han fet obres de millora als carrils bici aquests han funcionat. L’exemple més clar és el tram de Passeig de Sant Joan entre Tetuan i l’Arc de Triomf.

La bici, com he dit moltes vegades i moltes més que ho diré, ha vingut per a quedar-se. Ha arribat el moment de pensar i reflexionar com volem integrar la bici a la ciutat. Si volem que com ara sigui un constant nucli de conflictes entre vianants i ciclistes, o si bé volem que la bici ocupi, com la moto, el paper d’alternativa al cotxe i de vertebrador d’una mobilitat del segle XXI; destinada a recuperar la ciutat de la dictadura de l’asfalt i de l’adicció als gasos dels tubs d’escapament.

Bones pedalades.

One thought on “Cinc anys en Bicing

  1. Estic d’acord amb els punts positius que enumeres però no gaire d’acord amb l’ordre d’importància que els dones.

    Per a mi el més important del bicing és que ha fet normal la presència de la bicicleta, pública o privada, al carrer, a la vorera o a la calçada, i això és el que més ha afectat, per a bé, els que ja érem ciclistes propis.

    En segon lloc, trobo que el bicing ha portat la incorporació de tota una pila de ciclistes potencials que dubtaven de tirar-se a la piscina.

    I en tercer lloc, crec que ara ja no hi ha marxa enrere pq el bicing ja forma part de la imatge de la ciutat, com bé dius.

    Per la part negativa estic d’acord amb tu que hi ha molts ciclistes que no respecten els altres (en bici, a peu, o motoritzats), però la meva percepció és que n’hi ha tants de bicing com de bici pròpia, i més aviat trobo que alguns dels pitjors estan entre els de bici pròpia. I per a mi això inclou pràctiques tan bàsiques com indicar els girs amb el braç, creuar-se per la dreta i avançar-se per l’esquerra, no circular en doble fila bloquejant tot el carril, no avançar tallant el pas sense respectar la distancia, etc.

    El gran tema pendent continua sent tenir uns carrils bici de veritat, ben connectats, i que vagin a algun lloc pràctic, i cal pensar-los des de la perspectiva de l’àrea metropolitana, no pas dels municipis.

    I sobre el bicibox, trobo que no està ben pensat. Els aparcaments vigilats s’han de posar dins de totes les estacions de tren i metro, i han de ser gratuïts, pensats com una extensió del servei de transport públic.

    Apa, bones pedalades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s