Set motius per defensar una República


El diari ultra-centrista ABC va publicar ahir, 11 de març, un monogràfic sobre la monarquia i la figura del Rei Joan Carles I de Borbó. És interessant llegir les seves 5 raons per a defensar la monarquia és més fer-ho sense morir-se de riure donades les seves constants contradiccions i oxímorons. El primer ‘motiu’ en té 2 a la mateixa frase: La Monarquia (monolítica per definició) representa la pluralitat (…) i la renovació dins de la continuitat. Increïbles arguments, ¿oi?.

Així que com a resposta a aquest article del ABC us proposo els meus motius per a defensar la República i espero que en publiqueu els vostres als comentaris.

1. La Monarquia és el sistema més antidemocràtic i allunyat de les societats del Segle XXI.

Tot i que ni una Monarquia ni una República són democràtiques ‘per se’, la institució monàrquica, entesa com a ‘Corona’ i ‘Familia Reial’ sí és per definició anti-democràtica. Els Reis no lluiten per cap llibertat, ni cap Constitució, ni cap Parlament, sinó pel manteniment de la seva pròpia dinastia havent-se d’adaptar al seu poble si no volen ser derrocats. El fet genètic (la sang blava, llinatge, families…) és l’únic que determina qui serà o no Rei, consagrant el classisme i la divisió per ‘castes’, ja consagra que sigui el cognom el que marca el destí d’un individu i no la seva capacitat per a progressar.

El sistema republicà, per contra, garantitza una equitat no basada en el cognom o la classe social d’origen de l’individu, sinò en les oportunitats que el propi sistema genera. No és casualitat que Alemanya, França o Irlanda, tot i la crisi, conservin graus d’excel·lencia educativa a l’escola pública i oportunitats laborals molt més ambicioses que les que genera el nostre sistema. Òbiament, la culpa de la crisi no és de la monarquia, sinó de les sinèrgies clientelistes que una institució monolítica basada en el llinatge ha arribat a generar. Dit d’altra manera: la República Parlamentaria és un sistema redistribuidor de les riqueses “de dalt a baix“, mentre la monarquia promou l’acumulació d’aquestes riqueses en uns pocs cognoms i les seves xarxes clientelars.

2. La República representa millor la pluralitat ideològica de la societat.

Mesclar ‘pluralitat’ i ‘monarquia’ en una mateixa frase és un insult a la intel·ligència. ¿Una institució basada en la sang i l’exclusivitat, en les formes heretades de l’Edad Mitja i en símbols carpetovetònics és res semblant a ‘plural’? Aquesta institució nega la pluralitat de la societat en convertir a una familia en el símbol de la nació, en lloc de ser-ho el poble sobirà, autèntic depositari de la sobirania nacional. Un sistema republicà garantitza l’expressió d’idees plurals tant en les eleccions a la Presidència com en les Parlamentaries, ja que tots els partits hi poden participar en igualtat de condicions, garantitzades pel propi sistema. França, per exemple, exigeix que tots els candidats a Presidents de la República, indiferentment de quin color siguin, ténen exactament els mateixos minuts als mitjans públics i privats.

A la nostra Monarquia Parlamentaria, la discriminació de temps en les eleccions és escandalosa i sempre enfocada cap als dos grans partits espanyols i la gran coalició de la dreta catalana, aquells que, curiosament, preserven a la institució monàrquica de qualsevol crítica o proposta d’inspecció pública, i penalitzen als que reclamen un canvi en el sistema, impossibilitant cap canvi a la llarga. La Monarquia, per molt parlamentaria que sigui, nega la pluralitat del seu poble perque ha de crear murs que n’impedeixin la crítica. Quan la crítica a la Corona s’intensifica, la seva caiguda és inevitable, per això PP, PSOE i CiU n’eviten la crítica i la persegueixen ferotgement.

3. La Monarquia afavoreix el clientelisme i la dependència.

El documental ‘Monarquia o República‘ de TV3 (que després del centrifugat polític basat en el que comentava abans, la preservació de la Corona a qualsevol preu, s’hauria de dir ‘Monarquia o Monarquia‘), passava de puntetes i sense fer gaire soroll en els negocis del Rei i falta de fiscalització de la despesa de la Corona. Jaime Peñafiel, monàrquic convers a un republicanisme pràctic, donava la clau: mentre de la Corona Britànica se’n coneix des de quant es gasta en paper higiènic, de la Corona Espanyola no se’n coneix quasi bé res perque no està obligada a publicar els seus números. És més, alguns amics personals del Rei, especialment banquers, han acabat a la pressó per casos de malversació de fons, com Javier de la Rosa, o robatoris a gran escala, com en Mario Conde. Avui assistim al judici del ‘Yernísimo Urdangarín’ mentre la Infanta Cristina gaudeix als Estats Units d’immunitat tot i haver sigut pressumptament partícep de les empreses del seu marit, implicades en desviacions multimilionaries de capital públic a paradisos fiscals. La Monarquia i els seus clientelismes semblen intocables per a la justicia i incriticables per a l’opinió pública.

Un sistema republicà no és menys corrupte per definició, però sí aconsegueix una lluita contra la corrupció més eficaç perque els seus Presidents han de rendir comptes amb la justicia si han comés delictes tan bon punt acaba el seu mandat, sigui per decisió popular com per desició del Parlament. Vegem sinó el cas del President de la República Federal d’Alemanya Christian Wulff, destituït i desposeït de la inmunitat del càrrec per a ser jutjat per desviaments de fons públics. Podem remontar-nos a casos com el de Nixon als 70 o les sospites que envolten a Sarkozy que serien investigades si, com apunten les enquestes, perdrà les eleccions presidencials franceses. Les Repúbliques són més eficaces per a combatre la corrupció perque ningú és intocable i la justícia és igual per tothom, fins i tot pel Cap de l’Estat.

4. La República és un sistema més madur.

La monarquia, com tots els sistemes hereditaris i/o totalitaris, es basen en la visió paternalista de l’estat. Així com Franco, i tants altres dictadors o Reis abans i després que ell, era presentat com un ‘pare’ o un ‘avi’ que preservaba als espanyols dels mals aliens (democràcia, lliure-pensament, masons, comunistes, jueus, feminisme…); la Monarquia segueix tenint un paper de control i supervisió del poble, fet reflexat a la constitució. És el Rei qui pot dissoldre una autonomia si es descarria, sense especificar què s’entèn amb això, donat el seu paper de cap de l’excèrcit. El Rei tal i com proclamen els més monàrquics dels monàrquics, és el símbol de la sacro-santa unitat nacional i és presentat com el fre de mà davant processos federalitzants o obertament independentistes que puguin dur a terme algunes autonomies. També representa, segons els mitjans més pro-monàrquics, la sobirania nacional, deixant clar que el sobirà és el Rei el sobirà i no el poble, limitat a un paper de súbdit a les ordres del seu pare, el Rei.

La República, per contra, tracta a la societat com el que és: lliure, sobirana, responsable i major d’edat. No otorga ni al President com a Cap de l’Estat, ni a l’excèrcit cap paper de preservador de res. Tant el Cap de l’Estat com l’Excèrcit són al servei del seu poble i és a ell, a la sobirania nacional a quin han de rendir comptes. És per això que puc afirmar que la República Parlamentaria és un sistema més madur i avançat, que trenca amb la parsimònia decimonònica de la Corona a qui se li atribueix el paper de ‘pare’ del poble.

5. Som una monarquia sense monàrquics.

L’estabilitat de la Corona es manté perque la Familia Reial gaudeix d’una protecció mediàtica i judicial que cap altre família reial europea en gaudeix. Fins fa uns anys a les facultats de periodísme i comunicació d’Espanya s’ensenyava que tot es pot críticar, excepte a la Família Reial a qui mai veureu fumant o bebent o en postures poc ‘monàrquiques’. Si a més li sumem el cel antidemocràtic que PP, PSOE i CiU excerceixen sobre la Familia Reial evitant la fiscalització dels seus comptes o la simple crítica a la institució, el resultat és que la Familia Reial apareix permanentment com un aparador perfecte, idílic on tot són lloances i on els crítics són apartats de la primera línea mediàtica. Sembla impossible, doncs, criticar als mitjans a la Corona sense que algún jutge corri a interposar una demanda contra el ‘criticant’.

Quan la crítica a la Institució de la Monarquia, al Rei o a la propia familia reial es prohibeix, és només per la por dels guardians de les esències de la Corona (PP, PSOE i CiU i tot el seu suport mediàtic) a uns espanyols que es declaren Joancarlistes, però no monàrquics, que critiquen els abusos i enriquiments de la corona però no ho poden fer en veu alta; i que veuen com qualsevol crítica o paròdia de la Corona com un atac a les escències del país i, en el fons, al seu propi poder. Amaguen el terror que els hi provoca un sistema no clientelista, que persegueixi la corrupció afecti a qui afecti indistintament del seu cognom i que proclama que la justícia és, efectivament igual per a tothom.

El dia que s’aixequi el cel antidemocràtic de protecció a la Corona, tots sabem que la institució monàrquica tindrà data de caducitat.

6. Tradicions Vs. Dinamisme – Religió Vs. Modernitat.

La Corona es basa en la tradició, la religió, el ritual, la sang, la puresa, l’ordre, l’inmobilisme… en tot un seguit de formes antiquades que, tot i l’intent de modernització que han pretés alguns mitjans presentant a la Familia Reial com moderna i dinàmica. Tot és cartró pedra, paper d’estrassa i lluentons. Un escenari per a presentar com idíl·lics uns rituals propis del segle XVIII que del segle XXI. La Monarquia és un fre natural al progrés social i intel·lectual d’una societat perque al seu voltant hi giren rituals antics, bisbes ancians i casposos, lleis divines… i les eleven, juntament amb el Rei, a la categoria d’esències del país. Si el Rei és el seu sobirà i està per sobre del seu poble ¿per què no han de ser igual els rituals i idees que l’embolcallen?

Per contra la República parla de llibertat, d’innovació, de laicisme, de modernitat, d’integració i mescla, de debat, de dinamisme… no hi ha més escenari públic que el de la propia societat i és aquesta qui modela el seu present, tot prenent com a referents aquells que ho mereixin. Es basa en el respecte i no en la predominància de les confessions i busca un escenari de convivència. No hi ha una ‘religió autèntica’ i una de ‘falsa’ o ‘convidada’, sinó que totes estàn obligades a conviure i entendre’s. És el laicisme que Alemanya, Àustria, França o Txèquia han sabut construir. L’inmobilisme monàrquic dona pas al dinamisme republicà. ¿No són Repúbliques Parlamentaries els estats més innovadors d’Europa i també del Món? ¿No és Alemanya qui més part del seu PIB inverteix en I+D+i fins i tot durant la seva crisi de 2002-2008? ¿No són els Estats Units els creadors del Sillicon Valley i del registre de patents més gran del món? ¿No és Irlanda qui concentra més empreses tecnològiques a Europa? ¿No és Finlandia un dels estats més innovadors i amb el millor sistema educatiu del món? ¿No és Islàndia qui ha empresonat a tots els causants de la seva crisi i resorgit de la fallida econòmica? És el dinamisme de les Repúbliques que ens envolten el que hem de copiar, no la pesada monàrquica anclada en el segle XVIII que segueix regint el nostre dia a dia.

7. La República Parlamentaria és el millor sistema possible.

Un sistema basat en la predominància d’un individu i una família per sobre de la resta de ciutadans unicament a causa del seu cognom, no pot ser millor que un sistema basat en l’elecció per part del poble de tots els seus representants. La Monarquia, per molt Parlamentaria que sigui, no pot ser millor que un sistema republicà basat en les idees, la renovació, la justícia equitativa i el repartiment de la riquesa en funció de les necessitats i no pas en funció d’un cognom.

En aquest petit anàlisi he volgut plasmar les idees que em mouen a declarar-me demòcrata i republicà. No crec en una autoritat cimentada en el cognom i en no se quines guerres que no recordo quants anys fa que es van acabar. Crec en dret del poble d’escollir als seus representants, fins i tot al seu Cap d’Estat i que aquest sigui responsable dels seus actes davant del seu poble i la justícia. No crec, per tant, en un Rei Sobirà ni en la seva autoritat basada en el seu distanciament del poble i la protecció antidemocràtica que el rodeja. No tindré mai res en contra de Joan Carles de Borbó ni de la seva família, no vull guillotines ni revolucions. Vull que el poble sigui tractat com a adult i no com un menor d’edat que requereix d’un pare.

Per tot això i deixant de banda el passat i les idealitzacions, crec que la República Parlamentaria és el millor sistema de funcionament democràtic d’un estat europeu modern, dinàmic i avançat com hauria de ser el nostre.

6 thoughts on “Set motius per defensar una República

  1. Completament d’acord!
    EM fa molta ràbia especialment la gent que defensa la monarquia per no veure a Aznar de president de la República, com si no l’haguéssim tingut mai de President del Govern. Sota aquest argument hauríem d’acabar amb tota la democràcia i els càrrecs electes, no fos cas que Aznar li donés per presentar-s’hi

    1. I què que Aznar fos president? És que no va fer el que li va rotar quan va ser President del Govern? Si un poble és sobirà és sobirà per escollir-ho tot i si escull dreta, doncs dreta i el que hem de fer els d’esquerres es combatre-ho amb la paraula i els arguments.

      Salut i gràcies per escriure, com sempre😉

  2. Molt bona exposició, amb uns arguments universals, vàlids per dretes i esquerres. I és que la República no ha de ser només patrimoni de l’esquerra. Existeix una dreta democràtica que ha de defensar aquests principis de alt a baix. Així, tots junts, la monarquia tindrà els dies comptats, i passarem de ser súbidts a ser ciutadans.

    fa molt temps que penso que ara seria tan bon moment, per refer tota l’estrucutra de l’Estat, autonomies incloses, de dalt a baix, començant pel cap d’Estat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s