Focs artificials, sardanes i trabucaires.



No em digueu que no són entendridores les imatges de la recentment constituïda Assemblea Nacional Catalana? Juntets tots els partits independentistes, defensors dels drets nacionals de Catalunya i al costat, pendents de la foto, molts i molts convergents encantats de tenir unes boniques fotos rodejats d’estelades. Caspa, barretina i dobles intencions a dojo. ¡Quanta hipocresia i tots aplaudeixen!

Les intencions de l’Assemblea Nacional Catalana, sigui dit, són molt lloables: traçar un autèntic full de ruta (l’enèssim) cap a l’independència del país. Fins aquí la iniciativa es mereix tot el meu suport perque, com he defensat sempre, tots els pobles que ho vulguin han de poder excercir el dret a l’autodeterminació en llibertat i, en conseqüència, totes les opinions han de poder ser defensades. Tant el sí com el no, tant els que volen seguir sent part d’Espanya com els que en volen la separació total, la federació o l’autonomia. Però prou de pamemes, de costellades, de manifestacions folklòriques, de penjar estelades de tots els pals del país i aviviar el debat sobiranista quan a CiU li interessa. Prou. Si de veritat volen fer alguna cosa per la independència, em pregunto per què tots aquests independentistes no es giren cap als convergents i els hi recriminen els seus pactes amb el PP a tants ajuntaments de Catalunya, a la Generalitat, a Madrid, a la Diputació de Barcelona… en molts casos pactes que van en contra dels interessos de Catalunya econòmica i socialment i estan destrossant l’estat del benestar català. ¿Potser ens preparen per la seva Catalunya Independent a imatge i semblança d’Andorra?. Però allà tenim als convergents penjant estelades, fent-se fotos somrients mentre els que són independentistes de cor es deixen enganyar si creuen que Convergència canalitzarà, algún dia, un procès cap a l’autodeterminació real.

Tots tranquils. L’Assemblea Nacional Catalana és un altre foc d’artifici, un altre trobada folklòrica, una altre mostra de múscul sobiranista que tard o aviat, com la manifestació del 10J de 2010, serà utilitzada per CiU i oblidada en un calaix tan bon punt repeteixi victòria a les eleccions autonòmiques. No senyors. Aquestes trobades poden tenir molt bona voluntat, però són una enganyifa a aquells que realment creuen que és possible una Catalunya independent. Jo, que no en soc especialment partidari estic la mar de tranquil. Mentre hi hagi Convergents pel mig, aquestes assemblees nacionals no pasaran de trobades d’esbart sardanista sense més repercussió que les que la Santa Espina Mediàtica li vulgui donar. La dreta catalana, com sempre al llarg del segle XX, segueix sent sobiranista a Catalunya i fidel servent de la dreta rància i reaccionaria espanyola. El propi Artur Mas ho deixa ben clar al llibre de poemes i cançons d’amor que li va escriure la Vedette del lobby jueu: el dia que CiU es posicioni a favor de la independència, pasarà dels 60 escons als 15 o 20.

Temps al temps.

9 thoughts on “Focs artificials, sardanes i trabucaires.

  1. Completament d’acord. Crec que els que maneguen la ANC avui no tenen res a veure amb la histórica Assemblea de Catalunya: ara, si hi ha algú d’esquerres en aquest acte es per que hi han molts despistats, y gent de bona fe.
    Desprès de veure-ho, crec que no es un moviment transversal, la ANC està en mans de la dreta. Res de bó pot esperar-se.

    Salut

  2. Totalment d’acord, es que la dreta neoliberal convergent utilitza la bandera per amagar la seva ideologia real, i ja no dir dels nacional catòlics de l’opus d’Unió, aquest hi amaguen ideologia i sotanes.

  3. Jo tampoc no crec que la solució als nostres problemes sigui anar dividint com amebes els estats existents, i encara menys al si de la Unió Europea: els estats nació són una rèmora per al veritable progrés de la humanitat.

    De vegades em demano qui pot tenir interès a convertir el mapa d’Europa en un mosaic de taifes de base identitària, cadascuna enfrontada amb la del costat i governades per cacics providencials, però amb unes societats cada cop més multiètniques i multiculturals i immerses en una economia global. No crec que això ens ajudi a crear una consciència europea, i encara menys a sortir de la crisi.

    Ara bé, si a algú li agrada jugar a la geopolítica d’aquesta manera, no li negaré aquest dret. Només que no comptin amb mi, perquè sóc al·lèrgic a les fronteres.

  4. Definitivament, el “independentistes” de l’extrema esquerra anticapitalista coincidieixen en els objectius amb la dreta espanyola i el neoliberalisme ( no estat, tots ciutadans del món)

    El més lamentable és que amb la seva acció estant dividint i destruint l’independentisme. A Euskal Herria l’esquerra abertzale també ha tingut molts problemes amb determinada extrema esquerra enlluernada per l’espanyolisme. Els comandos autonomos anticapitalistes a punt van estar de destruir l’esquerra abertzale. Afortunadament el temps els va anar destapant i es van anar integrant a l’esquerra estatalista. D’aquí a uns anys veurem el mateix amb el sector de l’EI que boicoteja l’independentisme les classes populars independentistes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s