Notes a la llibreta 4.3.2012


  • Artur Mas ha baixat un graó en el que ell anomena “Orgull nacional”. No només envia a Duran i Lleida a obrir la porta del cotxe oficial a Rajoy, ell mateix es presta per obrir-li la porta del cotxe i pujar-li les maletes al magnat del joc Shelton Adelson. Això debia ser la nova ‘transició nacional’.
  • Eurovegas efectivament suposa un revulsiu a l’economia catalana. Passerem de la bombolla de la construcció i la corrupció derivada, a una bombolla de la corrupció i el blanqueig de capitals. Qui digui que no és un ‘canvi de model económic‘ és que no ha entés res.
  • Pilar Rahola es mostra entusiasmada amb el projecte Eurovegas. ¿Deu tenir alguna cosa a veure que Sheldon Adelson sigui membre del poderossísim lobby jueu estado-unidenc?. ¿Què diria si les intolerables condions que exigeixen els promotors del projecte les haguès plantejat un Sheik àrab de Dubai o Qatar? N’estic fart de la doble vara de mesurar que es gasten alguns opinadors professionals a Catalunya.
  • Els sindicats diuen haver escoltat el carrer i preparen motors per a una vaga general abans de l’estiu. Si escoltéssin al carrer en lloc de vagues, plantejarien públicament una refundació total de les seves estructures i els seus liders, anclats en la camisa de franela a quadres, demanarien disculpes públicament als treballadors. Gran part de l’atur que patim s’ha creat mentre els sindicats vivien encantats amb el govern Zapatero, mentre es pactaven prejubilacions a treballadors amb menys de 60 anys i EREs massius i consentien la degradació dels llocs de treball per als joves, cridats a substituir als prejubilats amb condicions laborals infinitament pitjors. Poden encaminar-se cap a un fracàs sonat i no ens podem permetre una societat civil sense uns sindicats forts, però tampoc una situació on els sindicats són estructures fossilitzades amb discursos propis dels anys 70 i sobreviuen a cop de subvenció. Els sindicats també han de canviar.
  • Publico tanca la seva edició de paper. Mentre a la dreta el color de la premsa va del blau fosc al negre, a l’esquerra només queda un diari de  color roig destenyit que sembla blanc i un altre que a masses vegades tendeix al blau. Menys opinió ens fa menys lliures.
  • Després d’un gener i febrer on per motius personals i professionals m’ha sigut impossible escriure gairebé res al blog, torno amb forces. Intentaré no defraudar.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s