Notes a la llibreta 4.3.2012


  • Artur Mas ha baixat un graó en el que ell anomena “Orgull nacional”. No només envia a Duran i Lleida a obrir la porta del cotxe oficial a Rajoy, ell mateix es presta per obrir-li la porta del cotxe i pujar-li les maletes al magnat del joc Shelton Adelson. Això debia ser la nova ‘transició nacional’.
  • Eurovegas efectivament suposa un revulsiu a l’economia catalana. Passerem de la bombolla de la construcció i la corrupció derivada, a una bombolla de la corrupció i el blanqueig de capitals. Qui digui que no és un ‘canvi de model económic‘ és que no ha entés res.
  • Pilar Rahola es mostra entusiasmada amb el projecte Eurovegas. ¿Deu tenir alguna cosa a veure que Sheldon Adelson sigui membre del poderossísim lobby jueu estado-unidenc?. ¿Què diria si les intolerables condions que exigeixen els promotors del projecte les haguès plantejat un Sheik àrab de Dubai o Qatar? N’estic fart de la doble vara de mesurar que es gasten alguns opinadors professionals a Catalunya.
  • Els sindicats diuen haver escoltat el carrer i preparen motors per a una vaga general abans de l’estiu. Si escoltéssin al carrer en lloc de vagues, plantejarien públicament una refundació total de les seves estructures i els seus liders, anclats en la camisa de franela a quadres, demanarien disculpes públicament als treballadors. Gran part de l’atur que patim s’ha creat mentre els sindicats vivien encantats amb el govern Zapatero, mentre es pactaven prejubilacions a treballadors amb menys de 60 anys i EREs massius i consentien la degradació dels llocs de treball per als joves, cridats a substituir als prejubilats amb condicions laborals infinitament pitjors. Poden encaminar-se cap a un fracàs sonat i no ens podem permetre una societat civil sense uns sindicats forts, però tampoc una situació on els sindicats són estructures fossilitzades amb discursos propis dels anys 70 i sobreviuen a cop de subvenció. Els sindicats també han de canviar.
  • Publico tanca la seva edició de paper. Mentre a la dreta el color de la premsa va del blau fosc al negre, a l’esquerra només queda un diari de  color roig destenyit que sembla blanc i un altre que a masses vegades tendeix al blau. Menys opinió ens fa menys lliures.
  • Després d’un gener i febrer on per motius personals i professionals m’ha sigut impossible escriure gairebé res al blog, torno amb forces. Intentaré no defraudar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s