Que riguin els necis…


Que riguin els necis si volen, que riguin. Que brindin amb champagne i esnifin cocaïna fins a reventar, mentre celebren la sentència contra el jutge Baltasar Garzón per investigar com la corrupció va arribar a les més altes esferes del poder a Espanya. Que riguin mentre els corruptes són lliures i a casa i el jutge que els va intentar jutjar és inhabilitat per 11 anys, el que suposa a la pràctica el final de la carrera judicial de Garzón a Espanya. Que riguin i celebrin que és tan normal regalar bolsos de Louis Vuitton a polítics a canvi de favors com carregar-se al jutge que ha tingut el valor d’investigar la corrupció a la dreta i també a l’esquerra.

Que riguin els necis mentre comencen a investigar ara a un altre jutge per pressumptes filtracions al cas Urdangarín. Que celebrin que possiblement s’inhabilitarà abans al jutge, abans no pas es jutgi al corrupte que, tot fent servir el seu cognom ‘polític’ es va lucrar. Que brindi tranquil a la seva casa de Pedralbes, tot celebrant que no haurà de seure a la banqueta dels acusats, ja sigui per l’inhabilitació del jutge o per la quantitat indecent de defectes de forma al procès. Que brindin també tots els Borbons.

Que riguin els necis que davant del dret de vaga i que cridin que aquells que la convoquen són uns ‘privilegiats’. Que riguin, que riguin mentre compten els milions d’euros que tènen a Suïssa o Andorra; els milers d’euros que reben en dietes o les subvencions disfressades de publicitat… Que brindin amb cava mentre sumen a la llista ‘luxes’ i ‘privilegis’, on ja hi són la sanitat, l’educació i el transport públic; el treball en unes condicions laborals dignes. Que riguin, deixeu-los que riguin.

Que riguin mentre acaben amb la nostra paciència. Que brindin mentre abusen de la nostra comprensió. Que exhibeixin com un gall dindi en cel la poca vergonya que els hi queda, mentre nosaltres, els ciutadans, aguantem els seus capricis, els seus canvis d’opinió, les seves mentides, les seves estupideses, la seva incompetència… deixem-los tensar la corda esperant el moment en que, de tanta tensió la corda cedeixi. Pero ¿quan arribarà aquest moment? Fins quan els escoltarem riure a costa nostra? ¿Fins quan aguantarem que els necis se’n riguin de nosaltres?

One thought on “Que riguin els necis…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s