Diferents esforços


Unes petites molèsties al genoll m’han privat durant prop d’un mes i mig de moure’m per Barcelona com més m’agrada, sobre la meva bicicleta. Vaig tornar a fer-la servir sense donar-li massa canya a les cames per a no forçar els genolls. (Sortir a correr per sobre d’asfalt o sobre cinta no és bo pel genoll, que ho sapigueu) Era dia 4 i quedaven un parell de regals de reis per a comprar i en bici seria menys estressant que en metro.

Tots hem vist l’impactant imatge d’una ciclista morta sota les rodes d’un inmens camió d’obres que no va respectar la prioritat en el gir a la dreta entre Diputació i Aribau. Vaig detectar que molts ciclistes s’avançacen als semàfors precisament per a fer-se veure, jo mateix ho vaig fer més d’una vegada perque no està entre els meus plans ser embestit per la dreta per un cotxe, bus o camió que no m’ha vist. Però quan vaig arribar al Portal de l’Àngel, centre neuràlgic comercial de la ciutat, vaig adonar-me dels canvis a la Plaça del Vuit de Març, que ha deixat de ser un solar-aparcament lamentable per a ser un espai per a nens. Allà em va cridar l’atenció una instal·lació gal·làctica de càrrega per a motos elèctriques plena de motos de les que es recarreguen amb bentzina. N’he vist més per la ciutat, n’hi ha un parell per Gràcia i suposo que n’hi deu haver més per tot Barcelona. La moto elèctrica ja no és el futur sinó el present, deia el Regidor de Mobilitat Eduard Freixedes, però en tot cas és un present invisible, indeterminat i que només està al cap dels directius de les factories de motocicletes que es fregaven les mans pensant quants diners guanyarien el dia que els que avui usen moto de bentzina es pasin a la moto elèctrica. Les instal·lacions per a carregar motos elèctriques ja hi són tot i que practicament ningú té una moto o un cotxe elèctric, però l’esforç i la inversió està feta i tant se val que en els propers 5 o 10 anys es quedi al carrer podrint-se sense usuaris.

Amb la bici pasa al revés: la bici és un present i una realitat visible, ja no és el futur utòpic que alguns somiavem cap a principis del 2000. Barcelona té 300 mil motos i 200mil bicis censades, de les quals 120 bicicletes circulen de mitjana diariament als carrers, però la infraestructura no existeix i la que hi ha pateix problemes per tot arreu: seguretat, deixadesa, falta de continuitat, ocupacions indegudes… el que es tradueix amb la presència indeguda de ciclistes a les voreres, accidents, conflictes… L’únic que l’Ajuntament ha sabut dir ha sigut que el Bicing arrossega un dèficid de 15 milions d’Euros, acte seguit el nou Ajuntament ha pujat la quota de l’abonament fins als 44€/any incloent-hi una assegurança de responsabilitat civil. L’Ajuntament parla de ‘Bicing’ i s’oblida dels que hem comprat una bici.

La bicicleta és part de la mobilitat a la ciutat, però els esforços de l’Ajuntament, tant de l’anterior amb un PSC bloquejat i una ICV dedicada només a temes socials, com aquest amb una CiU retalladora i un ranci PP pletòric, estàn molt lluny de millorar tot allò que sabem s’ha de millorar. En mobilitat els esforços es fan sempre en un únic sentit: potenciar i mantenir l’statu quo d’aquells que vènen motos i cotxes. Hem vist com la primera mesura en mobilitat de l’Ajuntament de Xavier Trias va ser posar, fos com fos, les motos al carril bus enlloc de millorar el paupèrrim servei d’autobusos de TMB. Els informes, inclòs el del RACC, ho desaconsellaven però la pataleta dels defensors del lobby de la moto i el cotxe va ser la d’un nen mimat. Governi qui governi, el milió d’usuaris diari del transport públic només a la ciutat de Barcelona o el més d’un centenar de miler d’usuaris de la bicicleta no mereixem cap atenció.

No estic en contra de la moto, ni molt menys! Prefereixo una Barcelona en moto que en cotxe, però crec que els que anem en bici mereixem un respecte institucional que avui no existeix. L’Alcalde Hereu va crear el Bicing sense assumir que podia ser l’èxit que va ser i es va limitar a fer promeses d’una Barcelona segura per la bici, com va fer Maragall al 95 (qui de fet va recuperar la bici a la ciutat) i com Clos al 2004. A Barcelona es fan carrils bici que són utilitzats per a aparcar taxis o furgonetes. El flamant carril bici d’Urgell n’és un gran exemple: és difícil trobar un sol dia en que, tot i estar perfetíssimament senyalitzat, no hi trobem camions i furgonetes descarregant. Trias, per la seva banda, ens va prometre una ‘revolució de la bici‘, però a hores d’ara només hem vist desapareixer les peces que separaven el carril bici a la calçada de la resta de vehicles, precisament perque les motos ‘hi ensopegaven‘ quan envaïen el carril bici, fet que no els hi està permés.

La pregunta que arriba és la natural: ¿fins quan patirem ciclistes, motoristes, vianants i transpor públic la dictadura del cotxe? En quin moment l’Ajuntament decidirà canviar aquesta situació que dura des dels anys 60?

3 thoughts on “Diferents esforços

  1. Te sugiero que estudies un poco más el tema. Los carriles-bici son parte del problema, no la solución.

    http://es.scribd.com/doc/7327622/La-falsa-seguridad-del-carril-bici-urbano

    Con tres muertes de ciclistas de las últimas cinco ocurridas en Barcelona habiendo ocurrido en carriles-bici, creo de verdad que hace falta sufrir de tortícolis ideológica para no darse cuenta de que hay algo que hace aguas en todo el paradigma segregacionista dominante.

    Puedes consultar también:

    http://ciudadciclista.org/
    http://es.groups.yahoo.com/group/ciudadciclista

    donde directamente abogamos, sin eufemismos, por el desmantelamiento generalizado de las vías segregadas. Y también, por supuesto, mi blog:

    http://bicilibre.wordpress.com

    donde no me corto un pelo a la hora de analizar las causas del desastre a cámara lenta en el que los ciclistas nos estamos dejando empujar.

    Salud.

    Txarli
    Si el carril-bici es la respuesta
    has hecho mal la pregunta.

    1. El carril bici por sí solo no es la respuesta, en eso tienes razón, el carril bici debe servir para integrar la bici en calles ‘problemáticas’ como Aragó, València o Meridiana. Ahora mismo sólo Meridiana tiene carril bici, en los otros dos las bicis van por las aceras cosa que me parece fatal como ciclista muy experimentado. ¿Quiero zonas pacificadas? Totalmente! Pero Barcelona tiene un barrio donde las zonas 30 son muy dificiles de crear: el Eixample. Gracia, por ejemplo, es un barrio sin carriles bici (tan sólo uno en Passeig Sant Joan) y es el barrio en donde hay más bicicletas circulantes. Es un barrio que se pacifició y peatonalizó casi al 100% en los 90. Con lo que sí, estoy contigo en eso.

      Barcelona tiene un Eixample con avenidas muy anchas donde el espacio está muy mal distribuido, solucionarlo es sólo una cuestión política pero que requiere un enfrentamiento con el ‘lobby’ del coche. Creo que en el Eixample deberíamos crear carriles bici en las avenidas que no se pueden pacificar porque son arterias de circulación de una urbe como Barcelona. De Besós a Llobregat: Aragò, Gran Via, València y Mallorca. De mar a montaña: Balmes, Urgell (que este ya tiene carril bici), Meridiana y por supuesto la Diagonal. Es el Eixample el barrio que concentra más accidentes de moto, bici y atropellos de peatones y no es casual.

      Creo que en Barcelona la solución es conjunta y transversal entre carril bici + pacificación de barrios. Tu postura es muy interesante, pero olvidas que Amsterdam, donde casi no hay carriles bici, se ha llegado a esta situació idílica casi 40 años después de iniciar el plan de carriles bici que separó coches de bicicletas. En los 60 el coche irrupió en Amsterdam como lo hizo en Madrid, París o Munich, y se tuvo que encontrar una solución. Lo que pido es sentido común: hay que segregar espacios inteligentemente y pacificar otros.

      Gracias por tu comentario.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s