Series de 2011 que hauries de veure al 2012


S’acaba l’any i us vull fer un repàs de les sèries d’aquest 2011 que, si no heu vist, haureu de veure aquest proper any. Com sempre, si voleu deixar les vostres recomanacions podeu fer-ho. Som-hi!

Internacionals

  • Juego de tronos (1a Temporada): Basada en la saga de llibres de George R. R. Martin ‘Canción de hielo y fuego’, l’adaptació televisiva ha sigut un èxit brutal tant als Estats Units, emesa per la prestigiosa HBO, com a Espanya emesa per Canal+. La 1a temporada va deixar-nos a tots amb la boca oberta i ara la segona temporada, que s’estrenarà a l’abril de 2012 promet ser una de les estrenes més vistes de la història. Es basa en un món medieval imaginari de regnes, conspiracions, cops d’estat… amb trames i subtrames molt ben treballades i que, si us agraden les series de guió treballat i desenvolupament relativament lent, us encantarà.
  • Boardwalk Empire (2a Temporada): Si la primera temporada va ser una revelació, la segona ha sigut un orgasme. Basada en la vida real de Enoch Lewis ‘Nucky’ Johnson, meitat gangster meitat polític de l’ultraconservador Comité Nacional Republicà, ens ensenya la doble cara de l’American Way Of Life i els feliços anys 20 a la ciutat més feliç dels Estats Units: Atlantic City. Si a la primera temporada (SPOILER!!) veiem com l’entrada en vigor de la llei seca obre el camí a gangsters i posa les bases del creixement de la mafia en els següents 30 anys, la segona presenta les batalles pel poder polític i criminal. És una sèrie deliciosa, cuinada a foc lent on res pasa ràpid ni perque sí.
  • Breaking Bad (4a temporada): la cara més amarga de la terra de les oportunitats ens és mostrada en una sèrie crua i que es gasta un humor negre del que fa mal. La vida d’un professor de química vingut a menys, que malviu del seu sou de professor i netejant cotxes per les tardes, que habia sigut candidat al premi Nobel als anys 80 per les seves investigacions, es destrueix quan li diagnostiquen càncer terminal de pulmó. Decideix convertir-se en fabricant de meta-anfetamines a Nou Mèxic. Aquest any la sèrie, produida per AMC i molt maltractada a Espanya (simptoma de l’habitual miopia i incompetència dels programadors televisius) ha arribat al seu final. Consti que jo encara estic a la 3a temporada i és, precisament en aquesta 3a temporada, quan els aconteixements prenen un ritme trepidant. No us la podeu perdre.
  • The Walking Dead (1a i 2a temporada): L’adaptació televisiva del còmic homònim per AMC ha sigut el seu producte més rendible. És potser la sèrie més ben tractada a la televisió espanyola, emesa en prime-time per la Sexta, i es nota en les audiències. La sèrie presenta un món post apocalíptic on els morts resuciten i devoren als vius, que a la seva vegada es converteixen en morts vivents. Si bé la primera temporada va ser inmensa, la segona ha patit unes retallades de pressupost terribles, cosa que es nota en l’acció (francament, hi ha pocs zombies) el que els ha permés centrar-se en la vida dels protagonistes. Si la primera temporada us va agradar, la segona mereix una oportunitat perque el final del capítol 7 s’ho mereix. La sèrie es troba en la pausa per vacances americanes i tornarà a partir del gener, quan s’emetran els capitols 8 a 13.
  • American Horror Story (1a temporada): Començo a posar adjectius a aquesta sèrie: inmensa, revelació, impresionant, adictiva, terrorifica, inquietant, psicològica, gore… i no acabo. Sèrie revelació de la temporada American Horror Story mereix ser vista encara que sigui només per la inmensa interpretació de Jessica Lange, qui literalment es menja la càmera. Una sèrie sense més pretensió que fer por i ho aconsegueix basada en les clàssiques històries de cases encantades però que ho porta un pas més enllà. No és la clàssica història de por a l’estil ‘Los otros’ o ‘El sexto sentido’ ni tampoc la cutrada horrorosa de ‘¿Quién hay ahí?’. No tingueu por, sigueu valents i veieu ‘American Horror Story’. De res.
  • The Fades (1a temporada): seguim amb lo paranormal però canviem de territori anglosaxó per a trobar-nos amb una peça fantàstica del canal BBC3. Seguim amb la fi del món, però ara ens trobem amb un adolescent que comença a tenir somnis sobre l’apocalipsi, gent amb poder paranormals, monstres vinguts del més enllà… però amb un toc modern i molt interessant. És una serie que, vist el capitol pilot, promet i que si us ha agradat American Horror Story us agradarà ‘The Fades’.
  • The Killing (1a temporada): M’encanta el cinema i les noveles negres i he de dir que el gènere policiac negre qui millor el sap fer són els nòrdics. Deixant de banda la trilogia Milenium, el gènere negre a Alemanya o Dinamarca és brutal. ¿Sabieu que el CSI és una copia de la veterana sèrie ‘Tatort’ de la televisió pública alemanya ARD? Doncs amb molt vista la CBS va comprar els drets de la danesa ‘Forbrydelsen’ i ha va crear una sèrie policiaca americana que no ho sembla pas d’americana sinó europea a l’alçada d’obres com ‘Kommissarin Lukas’ (ZDF) i que recorda, potser per la qualitat però no pas per l’argument, a Twin Peaks. Emesa també per La Sexta, però sense aconseguir l’èxit de ‘Walking Dead’, mereix ser vista amb ganes i paciència, aquí no trobareu persecucions, trets i l’acció típica de les sèries de ‘polis’ americanes, trobareu un argument brillant i una trama trepidant.

Altres series que val la pena esmentar són Mad Men, que tornarà al febrer a AMC i Canal+ i que va estar a punt de quedar anulada per problemes de pressupost, Fringe, amb una trama que navega sense rumb clar però que arribarà a algún lloc, i desastres sonats com PanAm, que pretenia ser una versió femenina de Mad Men però que s’ha quedat en una cosa edulcorada a l’espera de si serà suspesa a la segona temporada o no arribarà ni a això,

Nacional

  • Polseres Vermelles (1a temporada): Quan TV3 arrisca encerta, el problema és que arrisca poc. La sèrie catalana revelació de la temporada tant pel seu èxit com per ser la primera que serà adaptada per Dreamworks per al canal FOX. Tot i que per a mi va caure en un furor uterí adolescent, la sèrie és bonica, tendre i optimista i de tant en tant, entre tantes males notícies, va bé alguna cosa que arriba al cor. Si no l’heu vista podreu veure-la l’any que ve a Antena3 en castellà, això sí, o al 3 a la carta on line. No us la podeu perdre.
  • Crematorio (Temporada única): Ja us en vaig parlar i repeteixo tot el que vaig dir. És possiblement la millor sèrie de la història audivisual espanyola, però, com sempre, és una joia maltractada. Emesa i produida per Canal+, ens explica la història de la corrupció a la costa valenciana vista des de dins, tot fent una dissecció sobre els seus orígens i transformació fins a ser un càncer que ho ha podrit tot. Doneu-li una oportunitat a una sèrie lenta però treballada, digna del cinema i que, de ser americana, estaria entre les millors dels darrers anys.
  • Punta Escarlata (Temporada única): Va ser la sorpresa de la temporada i va ser emesa per Telecinco, sí sí he dit Telecinco. Lluny de ‘bodrios’ com ‘Aída’, ‘Ángel y demonio’ o ‘Piratas’ (on es tractava d’ensenyar pit i cuixa a l’estil ‘Ay, qué calor’) o coses lamentables com ‘Hermanos y detectives, Punta Escarlata és una sèrie de gènere negre i té una cosa que no ténen per norma general les sèries espanyoles: ganes i creativitat. Tot i que la producció tenia punts fluixíssims i incomprensibles, com un só pèssim que molestava fins i tot per a seguir la trama, la interpretació de Carles Francino Jr. i Kira Miró, o el fet que no tens ganes de matar als nanos adolescents que hi surten, converteixen a Punta Escarlada en una ‘rara avis’ en la cadena de Fuencarral. Un produte televisiu espanyol que ha sigut una sorpresa per a tots i que, sense voler ser una obra mestre, demostra que hi ha ganes de fer series de qualitat i que és possible fer-les. Oblideu que és de Telecinco (originalment l’habia d’emetre Cuatro però la seva fusió en va retrasar l’emissió en més d’un any) i doneu-li una oportunitat


.

Tot i que no hi ha la densitat anglosaxona de sèries, comencem a veure sèries a Espanya que disten molt de porqueries com ‘Hostal Royal-Manzanares‘, ‘Ana y los 7‘ o ‘El cor de la ciutat‘ (tot i que ‘La Riera‘ és una ‘basura’ comparable). L’any vinent la producció nacional amenaça amb ser bona per primera vegada en molt de temps. El rodatge de la que serà la sèrie més cara de la història audiovisual espanyola ‘Isabel‘, sobre la vida d’Isabel la Catòlica i comparable a la brutal ‘The Tudors‘ i dintre de l’estil inaugurat amb ‘23F, el día más difícil del Rey‘ i seguit per la biografia televisiva ‘Clara Campoamor‘. També hi destaquen la segona temporades de ‘Polseres Vermelles‘ i una sèrie que tinc ganes de probar de veure i que ha rebut crítiques inmenses com és ‘Gran Hotel’ d’Antena 3, semblen apuntar a una entrada del gènere ‘serie’ amb força i ganes. Com a mínim la fussió entre Antena3 i La Sexta, ambdúes cadenes amb molta programació basada en sèries, i el clàssic Canal+ seràn un bon aparador d’entrada de les sèries extrangeres, així com nacional i ens acostaran una miqueta a les sèries de la televisió nord-americana.

Bon i optimista 2012 i bones sèries!

One thought on “Series de 2011 que hauries de veure al 2012

  1. Em quedo amb ‘The walking dead’, se’ns dubte. De nacional, per suposat, amb ‘Polseres vermelles’, que crec que és una de les millors propostes que hi han a la televisió (o que hi havien) per els joves, ja que tracta valors molt humans sense caure amb els temes fàcils del sexe i les drogues a que ens tenen acostumats altres tipus de series estatals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s