S’acosta la successió a la Casa Reial?


El Discurs del Rei d’aquest any ha sigut possiblement un dels que més espectació mediàtica ha creat en els darrers anys. L’espectació, però, no s’ha traduït en l’augment espectacular de les audiències que alguns havien pronosticat. Tota l’atenció s’ha centrat en 3 punts del discurts: el referit a ETA, el referit a la crisi i la menció sobre els casos de corrupció que recòrren el país de sud a nord. Ningú ha deixat passar que la frase ‘la justicia ha de ser igual para todos’ inclou al cas de corrupció en que el Duc de Palma s’ha vist implicat directament.

Només el diari Público, declaradament republicà, ha parat atenció a les paraules del Rei en el tancament del discurs i que a mi també em van cridar l’atenció:

En esta noche, quiero dar las gracias especialmente a tantos españoles que en los últimos meses se han interesado por mi salud, felizmente recuperada.

En este tiempo, he podido apreciar, aún más si cabe, el rigor y el acierto con que mi hijo, el Príncipe de Asturias, me acompaña como Heredero de la Corona en el servicio a los españoles y a España, a su democracia, a su Estado de Derecho, a sus libertades, a su unidad y su diversidad, y a la defensa de sus intereses en todo el mundo. 

És conegut que el Rei ha superat una malaltia seriosa aquest any que ara acaba i que en aquest temps ha sigut el Príncep Felip qui ha ocupat les tàsques de cap d’estat espanyol. Amb un excercici de ‘lectura entre linies’ en el discurs del Rei, és fàcil comprovar que aquest paràgraf ens avisa per boca del Rei sobre que el seu fill serà un bon rei. S’ha especulat durant molt de temps sobre si el Rei abdicarà en el seu fill obrint un procés tranquil de transició entre els dos regnats, el de Joan Carles I i el que serà el de Felip VI. Ha arribat aquest moment? Serà 2012 l’any en que es viurà la primera successió normal a la corona d’Espanya des de principis del segle XX? Joan Carles I sembla estar preparant a l’opinió pública per a aquest fet.

A favor d’això tenim diversos factors:

  • El Govern té majoria absoluta, el que dona comoditat i estabilitat a l’Estat (en principi). El canvi de monarca es donaria amb aquest coixi de tranquilitat política garantida fins, com a mínim, el 2015.
  • La sensació de canvi de cicle entre el model heretat del segle XX, representat per la transició i personificat en la figura del Rei Joan Carles I, i el Segle XXI representat en el Príncep Felip de Borbó Un relleu podria portar l’esperada reforma constitucional.
  • La bona imatge que sembla tenir el Príncep Felip, que personifica una corona jove al costat de monarques envellits i antiquats.

Però el relleu compta amb una sèrie de punts en contra que s’hauràn de seguir per a mesurar el procés:

  • Augment lent però constant del sentiment pro-republicà que reflexen algunes enquestes. Si bé l’any 2007 la Monarquia Parlamentaria tenia el suport de més del 60% dels espanyols, avui el suport és inferior al 50%. La República Parlamentaria tenia poc més del 21% de suport l’any 2007 i avui arriba al 40%.
  • L’obertura del procés per a una nova constitució que acompanyaria al nou monarca podria obrir el debat Monarquia/República. Recordem que a la primera legislatura de Zapatero (2004-2008) es va voler reformar el capitol referit a la Corona i el Cap d’Estat per a abolir la llei sàlica i que l’Infanta Elionor poguès ser Reina d’Espanya arribat el moment. La reforma, que haguès necessitat referèndum, es va aparcar sine die a causa dels temors fundats d’una victoria del ‘No’. Aquesta victòria podria obrir, involuntariament, un procès de debat republicà. El cel quasi antidemocràtic amb que PP i PSOE protegeixen a la Corona va fer aparcar el procès en un calaix, al costat de la proposta de Llei de la Corona.
  • El famòs ‘Joancarlisme‘ dels espanyols. És a dir: que més que monàrquics, els espanyols són partidaris del Rei Joan Carles. És el que anomeno republicanisme latent, que arribada la mort del Rei podria cristalitzar politicament amb la reclamació d’una república parlamentaria i el sometiment a referèndum de la qüestió.

Però per sobre de tots els motius crec que en prima un: Un Rei no pot ‘dimitir’ en el seu fill com si la Institució de la Corona fòs una espècie de Presidència Hereditària d’una República-Monàrquica o pitjor encara, una versió europea del model Nord Coreà de presidència hereditaria. En tot cas quan una Monarquia vol aparentar ser una República, el millor és proclamar la República i fer les coses com es fan a les repúbliques. El Rei ha de morir al llit amb tota la parafarnàlia pròpia dels monarques i ‘Le Roi est mort, Vive le Roi!‘.  Si per tal de controlar el procès, evitar estridències republicanes i que Felip de Borbó sigui el proper Rei d’Espanya, el Rei Joan Carles I pretén interpretar una abdicació/dimissió en el seu fill, els republicans hem d’estar atents i preparats per a evitar que, de nou, el debat entre monarquia i república torni a ser enterrat. La Casa Reial és una monarquia hereditària i exclusiva de la sang, on la democràcia no hi té presència. Pretendre donar un caire presidencialista a una monarquia és un insult inacceptable. Si Joan Carles I volia ser President de la República el que hauria d’haver fet era abdicar, dissoldre la Casa dels Borbons a Espanya i presentar-se com a Presidenciable per un partit democràtic, com va fer Simeó de Bulgària als anys 90.

Però no ens avancem als aconteixements, pel moment el Rei segueix sent Joan Carles I i la proclamació de la III República un fet encara llunyà i que no sembla possible en un futur proper… o potser sí?.

5 thoughts on “S’acosta la successió a la Casa Reial?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s