La Reina Mare ja sap què fer.


Xavier Trias ha despertat del somni dels justos. Després de criticar per activa i per passiva l’anterior govern en minoria de Jordi Hereu, ha descobert que governar amb minoria és difícil i que la millor opció és buscar un pacte. El pacte natural de CiU, digui el que digui la Santa Espina Mediàtica catalana, és amb el PP. I Xavier Trias, la nostra Reina Mare particular, ha decidit set mesos després de pendre possessió com a Alcalde fer alguna cosa. Aleluya! Van cridar alguns a l’altra banda de la Plaça Sant Jaume.

L’inici de la legislatura del nou alcalde ha sigut d’allò més plàcida. Xavier Trias s’ha guanyat el sobrenom de ‘La Reina Mare’ en honor al discutible fet que no ha fet res més enllà de delegar funcions en els seus nous regidors i fer acte de presència en esdeveniments públics com un regent qualsevol. Que tothom sàpiga que tenim nou alcalde, tot i que ningú sap del cert què vol fer en els propers quatre anys. Això ha provocat que l’Ajuntament hagi actuat de forma erràtica. Vàrem parlar-ne a l’estiu quan el nou Regidor de Mobilitat de la ciutat va procovar un petit incendi al decidir retirar les peces que segreguen els carrils bici de la resta de vehicles a la calçada. També hem vist que els esforços de l’Ajuntament en la seva lluita contra la prostitució ha tingut com a conseqüència visible que ara la prostitució hagi passat de La Rambla a zones de Ciutat Vella no no n’hi havia previament. La vareta màgica de Trias que ho havia de resoldre tot ha perdut els poders, si és que en va tenir en algún moment.

La Reina Mare, passades les eleccions, ha volgut passar a l’acció i fer-nos veure que no és una simple regent entre un alcalde socialista i el següent. Un cop sense màscara ha tret a ballar al més guapo. Xavier Trias balla, per fi, amb Alberto Fernández del Partit Popular. Ara sí que CiU pot complir el seu somni de forçar privatitzacions a l’exemplar sistema públic de l’Ajuntament de Barcelona.

Xavier Trias i Alberto Fernández no volen perdre el temps i ja han començat ‘la revolució blava‘:

  • Reducció del 44% en la inversió en nous equipaments públics.
  • Reducció en 1,5 milions d’Euros en la inversió en política activa d’ocupació
  • Reducció de l’impost de matriculació per a nous vehicles.
  • Aixecament del veto a nous hotels a Ciutat Vella.
  • Supressió dels descomptes per a aturats en els equipaments públics de la ciutat.
  • Entrada de capital privat a l’exemplar model d’escoles bressol públiques de Barcelona.
  • Pujada de taxes al transport públic i el Bicing.
  • I més que possible gratuïtat de la zona verda, baixades d’impostos municipals, privatitzacions encobertes…

En total es renuncia a ingressar ni més ni menys que 15 milions d’Euros en una tàctica idèntica a la que el Govern dels Horrors va fer només arribar a la Generalitat: baixar impostos als que més ténen per a justificar així les retallades. El problema aquest cop és que Barcelona és la ciutat proporcionalment menys endeutada d’Espanya. El motiu de la reducció dels ingressos, doncs, és únicament ideològica: el sistema públic de Barcelona és un pastís massa gran com per a que la dreta rància i antisocial el deixi intacte davant una oportunitat que, vista l’evolució electoral de CiU a Barcelona des de les eleccions de novembre de 2010 potser no es repetirà mai més. Xavier Trias ha cedit a les pressions de tots aquells que disfruten ja de la festa oberta a la Generalitat per a acabar amb el model públic i ha pactat amb qui va prometre per activa, per passiva, per notari, per mar, cel i terra que no pactaria: amb el Partit Popular. Hem passat del dret a decidir a la ‘pepivergència‘ a la Generalitat,Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona sense ni adonar-nos-en.

Sumem-hi a les intencions tan clares de destrossar el que tants anys ha costat construir, despropòsits tals com la pista de gel criticada fins i tot per filoconvergents com Lluís Permanyer (tot i que defensada per talibans de misa com en Joan B.Culla), la aplaçament sense data de l’entrada en funcionament de la nova xarxa d’autobusos ortogonal (el RetBus) o el ja esmentat repartiment de la prostitució al carrer per tot Ciutat Vella en general. Això sí d’aquest tema, curiosament, La Vanguardia (rebatejada pel setmanari El Triangle com La Masguardia) ja no en parla.

La Reina Mare ja sap què fer després de dormir una llarga migdiada. Ha decidit ser un alcalde regent i, com Doña Virtudesno parlar gaire de política. Millor contemplar el món des de la poltrona mentre exclama laissez faire et laissez passer, Barcelonne va de lui meme. Que sigui Alberto Fernández qui aplica el seu programa neoliberal, retrògrad, clientelar i ultraconservador fins al vòmit. Mentrestant Xavier Trias es fa la foto i passeja el seu rostre com a símbol d’un canvi que, pensant-ho bé, potser no és tan positiu com alguns crèiem.

3 thoughts on “La Reina Mare ja sap què fer.

    1. Creu-me que quan va guanyar en Trias les eleccions no és que donés salts d’alegria, però sí que crec que els canvis sempre són bons. Però ara mateix no se què pensar. Aquest home no està fent res més enllà d’assistir a actes, sopars, gales, presentacions de… ¿on és el seu programa? ¿on són les seves solucions? Entenc que les coses no es poden arreglar d’avui per a demà, pero en algún moment s’ha de començar, oi?

      Després tenim l’impressió de molts de que l’alcalde ‘real’ de Barcelona serà Alberto Fernández… i això ja m’acollona més.

      Salut!

  1. Sembla que l’Alberto Fernández vulgui ser una mena de ministre plenipotenciari a l’Ajuntament, tipus Cardenal Richelieu. Deixa que l’alcande vagi a tots els actes socials mentre ell exerceix el poder.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s