La teoria d’escalfar la cadira


Llegeixo al diari que la CEOE considera que el pont de desembre provoca pèrdues milionaries de fins al 0,5% del PIB espanyol perque no es pot tenir tot tancat durant una setmana amb la que está caient. Rossell ho qualifica d’autèntic escàndol. Curiosa vara de mesurar el del president del sindicat de patrons. És escandalós fer unes minivacances, però no l’atur del 20%.

Santíssima providència. Fins ara el pont de desembre era sagrat per a la indústria del turisme espanyol perque permetia que els espanyolets poguèssin viatjar pel país, gastar i, de passada, crear llocs de treball. Però ara ja no. Ara toca treballar i, com és habitual a Espanya, es vol matar una mosqueta a canonades. Entre les receptes màgiques per a solucionar la crisi, aquestes que s’aplicaran quan Rajoy sigui Funcionari Major del Regne, s’inclou moure els festius entre setmana a dilluns o divendres. No he llegit res sobre moure els festius que cauen en diumenge a divendres o dilluns.

El rerefons, com sempre, és no abordar la complicació carpetovetònica del sistema laboral espanyol basat en ‘ser present’ a la cadira, escalfar-la i somriure al ‘jefe’. A la vegada les direccions d’empresa, els ‘jefes’, organitzen pèssimament els horaris laborals. Dit d’una altra manera, a Espanya la gent va ‘a la feina’ com qui va ‘al bar’ i no ‘a treballar’ igual que es va a ‘beure’. Per desgràcia, i les xifres de productivitat així ho demostren, anar al lloc de feina no vol dir que es vagi a treballar i el que és pitjor: els treballadors s’hi estàn moltíssimes hores i produeixen molt menys que els nostres veïns europeus, els qui ‘treballen’ 8 hores al dia, ni una més ni una menys.

El desajustament provoca el trinxament dels horaris familiars i socials: com que els pares estan moltes hores a la feina (que no treballant), els nens passen a ser cuidats pels avis. Aquest excés d’hores, injustificat per l’altra banda, desemboca en dies de festa al mig de ponts… i suma i segueix i suma i segueix i suma… És un peix que es mossega la cua i que ni la CEOE ni els sindicats semblen voler corregir.

Personalment crec que és un error tenir una setmana de vacances a principis de desembre, crec que seria molt més interessant tenir-la els mateixos dies que els nens tenen festa al cole. A més, també crec que és un error que els festius es segueixin regint per festes religioses, però això passa a França, Holanda o Alemanya i la productivitat per hora és molt superior a la nostra. Però el més important són els excéssos d’hores i els horaris caòtics dels que ‘disfrutem’ al nostre país. Per a solucionar-ho calen ganes, força i temps. Tenim exemples d’empreses que han aplicat models de productivitat europeus. Nestlé, per exemple, castiga amb pèrdues d’objectius a la gent que no és capaç de fer les seves tasques laborals en els seus horaris laborals. Mirat fredament, seria molt sencill de fer, però, per a frustració eterna, això no es farà.

2 thoughts on “La teoria d’escalfar la cadira

  1. Ehem.
    Està bé l’escrit, algunes correccions possibles:

    . Rossell el qualifica -> Rossell ho qualifica (“ho” substituteix això, allò, o una frase sencera)

    . “pal de mesurar”? -> serà “vara de mesurar”, tenim problemes amb el traductor automàtic?

    . “escandalòs” -> escandalós (deliciós, esgarrifós, etc.)

    . “un cop” Rajoy … -> quan Rajoy

    . “trasfons” -> rerefons

    . dit “d’altra” manera -> dit d’una altra manera (aquí falta el “una”)

    . per “l’altra” banda -> per altra banda (aquí sobra el “l'”)

    . “en mig” de ponts -> al mig de ponts

    . “corretgir” -> corregir

    . “ténen” -> tenen (ell té, ells tenen)

    . es segueixin -> se segueixin (“es” canvia a “se” davant paraula començant per s)

    . “excéssos” -> excessos (excés, excessos)

    . els horaris caòtics “dels que” ‘disfrutem’ -> els horaris caòtics que ‘disfrutem’ (sobra “dels”)

    . castiga “a” la gent -> castiga la gent (sobra “a”)

    . “sencill” -> senzill

    . això no es farà -> això no es farà pas. (aquí caldria “pas” per contrast: sí però no)

    I una bona ajuda:
    http://dlc.iec.cat/index.html

  2. Segueixo pensant que el nostre problema de productivitat no s’arreglara ni ajustant horaris, ni competint a la baixa en sous amb la Xina, sinó repensant tot el model econòmic en funció a la innovació i l’excel·lència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s