Spots Electorals: IU i ICV-EUiA


Per acabar la setmana us porto la tercera entrega de l’anàlisi dels spots de campanya, tot i que ja us avanço que dilluns que ve faré una repassada als ‘nous’ spots que ha sortit aquesta setmana. Això inclou un de nou del PSOE, PP i PSC (sí, el dels maniquís). Pero de moment és el torn de IU i ICV.

IU-Los Verdes

Spot de campanya “Nuestras manos

Observacions: Aquest spot, i la campanya en general, és exemplar, la proba és la presència mediàtica i social d’IU.

Dignitat deu ser la paraula clau que l’equip de campanya d’IU-Los Verdes han donat als publicistes encarregats de la campanya. IU es presenta en aquest spot com ‘nosotros, los indignados’. No amaga que IU vol capitalitzar aquest moviment (i, de fet, les enquestes apunten cap a aquesta possibilitat). Però deixant de banda tendències electorals, l’spot de IU és emocional, molt potent comunicativament parlant i que busca tocar la fibra del votant descontent presentant quins són els problemes d’Espanya.

La sencillesa de l’spot és de manual i potser aquí hi resideix la seva força i contundència. Presenta, per una banda, als ‘indignes’ i de l’altra els ‘indignats’, és a dir: aquells que representen una majoria amb la que s’hi compta. Aquest, és a la vegada, un interesantíssim exercici de presentació de col·lectius i parelles en front de l’individu que es presenta a la majoria dels spots (tret del de CiU on es presenta al lider amb el poble darrera). La particularitat la trobem en que IU, a diferència del que veurem tot seguit amb ICV, es presenta recolçat per una gran massa social (especialment en el segón spot) i s’estableixen curioses similituds entre aquest spot i el del PP. Amb una notable diferència: mentre que l’spot del PP és ideològicament asèptic i es limita a ser optimista (cosa molt important en aquesta campanya), l’spot de IU-Los Verdes és optimista i molt ideològic. Aquest fet el fa mereixer el meu premi a millor spot de campanya segons la meva opinió.

L’spot d’IU, limitant-nos a la televisió, demostra que es pot fer una campanya amb gran càrrega política i ideològica sense perdre de vista la qualitat televisiva i la comunicació. Haurien de pendre nota els publicistes de campanya empenyats, no en presentar-se a sí mateixos com la solució sinó en presentar al contrari com el problema.

Nota: 9/10.

ICV-EUiA

Spot de campanya “…i a sobre hem de callar?

Observacions: No m’ha agradat trobar el dit de Mourinho a un spot d’ICV-EUiA, seria com trobar a Peter Griffin a un spot de Convergència i Unió.

Reconec que les campanyes en negatiu no m’agraden. Com he comentat en altres posts, no m’agrada quan un partit perd més temps en presentar com de dolent és el contrincant que en presentar-se a sí mateix i reivindicar-se. Els spots d’ICV-EUiA aconsegueixen la quadratura del cercle: presentar els fets del contrincant en negatiu i a sí mateix en positiu com a resposta. Ho van fer amb spots magnífics com el de les Generals de 2004 o el de les autonòmiques de 2006. Aquest ho han tornat a fer.

El simbolisme, com us he comentat en d’altres entregues d’aquest anàlisi, és molt important. Aquí l’spot ens posa en primer pla les ‘cares’ de la crisi, cosa que m’ha recordat molt la campanya socialista de les europees de 2008 on ens presentaven als líders de la dreta europea sobre fons vermell. No m’ha agradat gens el símil futbolístic amb un punt barroer del “Més fontre’ns el dit a l’ull”. Entenc que es vulgui parlar clar, però Mourinho, Vilanova i “El del Bigote” aquí em sobren. Això és el que jo anomeno ‘campanya en negatiu’. A diferència dels spots socialistes, el d’ICV-EUiA desemboca en una imatge idílica rodada a la Barceloneta que vol inspirar tranquilitat. A la platja, enmig de la calma, trobem al candidat que ens mira als ulls, cosa molt habitual als spots d’ICV-EUiA i que van acompanyats de cartells on el candidat ens mira fixament als ulls i que jo els trobo entre graciosos i inquietants. A diferència de l’spot d’IU, ICV-EUiA es presenta a l’elector tal i com ells mateixos es deuen veure: sols davant la dreta a qui presenten en negatiu, i li diuen a l’elector directament: nosaltres et representarem.

En resum, els dos partits d’esquerres (IU i ICV-EUiA) que es presenten a les eleccions ho fan amb un plantejament similar, però ICV-EUiA no dubta en presentar-se com una veu que clama al desert contra l’injusticia de les retalledes i la crisi. En això no enganyen a ningú. No m’ha agradat ni el símil futbolístic, que el trobo desencertat i cutre, ni la música de funeral que acompanya a les imatges en blanc i negre. Reivindico el silenci i l’erradicació de la música pomposa als spots electorals.

NOTA: 7/10.

6 thoughts on “Spots Electorals: IU i ICV-EUiA

  1. Molta gent d’ICV m’ha criticat l’anunci del Coscu pel mateix que dius tu! Doncs a mi m’agraden molt les campanyes en negatiu! A mi em posa molt catxondo tot el que sigui saltar a la jugular de PSOE, PP o CIU (no diguem ja PxC).
    Deu ser que tinc molt rencor acumulat no ho sé, ahaha

    1. Deu ser això… a la meva està la cosa repartida entre ICV, que arrassaria a Catalunya treient el 40% dels vots i el front barretinaire d’ERC+RCatSí. El divendres que ve treuré aquesta enquesta i d’altres d’altres blogs, la teva inclosa😉

  2. Socialment està mal vist aquesta tendència dels partits a criticar els altres en lloc de proposar. Jo també la critico perque crec que no aporta res dir que tal o qual partit és dolent, perque sempre s’aconsegueix l’efecte contrari. Fixa’t que quan CiU va treure aquella porqueria del Confidencial.cat va aconseguir mobilitzar el vot, especialment el de ICV! M’haguès agradat una campanya en positiu, com la de IU o fins i tot com la del PNV (que la treuré dilluns). En canvi m’he trobat un spot ‘patxim-patxam’ que no m’acaba de convèncer. Ara, tinc clar que el meu vot és per ICV, però això ho tinc decidit des del 10 de maig de 2010.

  3. A mi el que m’ha agradat més d’aquesta campanya, més que cap espot, ha estat el cartell d’ICV, tan simple com una foto del cap de llista amb el lema “…i a sobre hem de callar?”

    És l’únic cartell que he vist d’ICV i per tant suposo que no n’ha fet cap altre. El fet que comenci amb punts suspensius faria pensar que hi ha altres missatges anteriors, on hi hauria els motius pels quals no hem de callar. Però com que és l’únic cartell de la campanya (almenys, l’únic que em consta) els punts susspensius només remeten a la dura realitat.

    Aquest cartell juga meravellosament amb l’el·lipsi: s’hauria de posar com a exemple a les classes de semiòtica. I espero que també sigui eficaç per convèncer indecisos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s