El CIS de les Generals


Ja ha sortit l’esperadíssim baròmetre del CIS que desvela un escenari només descriptible amb dues paraules: monopartidisme i esfondrament.

  • PP 190/195
  • PSOE 116/121
  • CiU 13
  • IU 8
  • UPyD 3
  • ERC 3
  • PNV 3
  • Amaiur 3
  • CC 2
  • BNG 2
  • Compromís-Equo 1
  • FAC 1

D’aquesta enquesta se’n poden extreure algunes conclusions.

La victòria del PP serà contundent: ens dirigim cap a un final d’epoca. En aquestes eleccions la ciutadania votarà majoritariament per un canvi de similars proporcions al de 1982, quan el PSOE de Felipe González va assolir les 202 escons. Les conseqüències d’això poden ser, ara per ara, imprevisibles.

El PSOE s’esfondra: Alerta amb l’efecte ‘CDS’ que se’n podria derivar. Una mostra d’això podrien ser les lluites pel poder que es donen ara al PSC on, encara en estat de shock, no són capaços d’articular una resposta ni trobar una llista amb algú que pugui reconduir al partit.

CiU no pateix per les retallades, però podria ser 3a força política: CiU treuria només 1 escó més que el PP a Catalunya (13 a 12), un escó per Tarragona ballaria, segons el CIS. Les retallades no semblen passar factura, en aparença. A Catalunya es trenca la tendència dels darrers 30 anys i el PP comença a pendre forma de ‘partit de govern’. A més, el vot que aniria del PSC al PP seria practicament el mateix que va anar del PSC a CiU al novembre de 2010, amb el que l’aventura sobiranista i retalladora de CiU sí tindria una resposta contundent i molt seriosa.

IU augmenta brutalment, ERC salva els mobles i el 15M: IU puja a tota Espanya i ICV triplica els seus resultats a Catalunya passant de 1 diputat a 3, superant en vots a ERC que es limitaria a salvar els mobles i repetir resultats. El 15M sembla tenir una certa influència sobre els resultats d’UPyD, que pujarien molt a Madrid (triplicarien resultats), el mateix per a IU que guanyaria a la capital un escó més, passant d’un a dos. LLamazares repetiria per Asturies. Equo entraria al Congrès de la mà de Compromís pel País Valencià, malauradament no treuria cap escó per Madrid com algunes enquestes situaven.

L’abstenció arribaria al 9%, el vot en blanc al 2%, i els indecisos representen el 23%.

Resumint: Tot apunta a que estem en el final d’un cicle i que la demanda de canvi és incontestable. Malauradament tot allò que pujen els partits ‘petits’ ho fan a costa del PSOE i no pas del PP i del PSOE per parts iguals. També cal anar amb peus de plom. El CIS és l’enquesta de vot que més vegades encerta, però en les darreres municipals va fallar en llocs claus com Sevilla o la propia Barcelona. Podriem pensar que aquestes dades estan cuinades per a mobilitzar als indecisos, xifrats en un 23%, i al vot socialista i potser (és una reflexió particular) al final el PSOE aconsegueix remuntar i arribar als 130 escons i el PP quedar-se en 179-182.

2 thoughts on “El CIS de les Generals

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s