La campanya més aborrida del món


Aquesta nit a les 00h es posarà en marxa la que serà recordada com la campanya més desil·lusionant de la nostra jove democràcia. Si un extraterrestre visités Espanya durant la campanya electoral, sense dubtes pensaria que els espanyols som tontos: primer sabem quin serà el resultat i després votem en conseqüència.

Bromes a part, la notícia en aquesta campanya és que l’esquerra, des del centre-progresista del PSOE encapaçalats per Alfredo ‘Walking Dead‘ Rubalcaba, fins als sectors recalcitrants del PCE dirigits per Cayo ‘Granjo busca esposa‘ Lara, es troba inmersa en una apatia absoluta. A Catalunya la situació és encara més desoladora. El PSC continua en estat de shock després de les eleccions del 22M i presenta a Carmeta Chacón, qui s’ha empenyat en demostrar que realment som idiotes. CiU està còmode i forta al no trobar cap oposició (descontant ICV, però que malauradament té el poder que té)que contradigui les retallades.  ERC retorna a les tenebres de l’època d’Edilbert Barrera i Pilar Rahola amb un candidat, Alfred Bosch, ideològicament asèptic i que ha adoptat un discurs complaent amb les retallades. El front independentista ‘ERC+R Cat Sí‘ és un simple apèndix de senyoret Duran i Lleida. ICV és l’únic partit de l’esquerra catalana que pot augmentar en vots i l’únic partit de l’esquerra catalana que no presenta algú que fa riure. L’aposta arriscada de presentar a Joan Coscubiela, algú amb un perfil potser massa sindicalista, sembla haver sigut un encert.

En la meva opinió la campanya tornarà a ser llunyana al ciutadà. Als anys 80 o 90 els candidats escenificaven l’inici de la campanya amb la ‘penjada de cartells’. Els podiem veure amb un escombra plena de cola, enganxant a la paret el seu cartell. Era divertit, o a mi m’ho sembla, veure’ls tacar-se, suar, riure amb el seu equip de campanya, els que aguantaven el cartell per a que no caigués o quedés tort. Avui la ‘penjada de cartell’ és un acte asèptic i fred on el candidat es limita a encendre una pantalla de plasma al final d’un sopar amb els seus militants en un lloc tancat. Ja no hi ha carrer, ja no hi ha suor ni taques, això no queda bé. Els polítics comencen la campanya sense tacar-se, sense suar, sense riure i sense gent al seu voltant. A partir d’aquí tot és comprensible: els programes són paper mullat, les consignes són dogmes, els caps de cartell buscaran el titular fàcil i no pas la dialèctica, la idea quedarà enterrada en una campanya on, coneixedors del resultat, els caps dels dos grans partits no tenen per què dir res. A més, El ‘cara a cara‘ del proper dilluns dia 7 serà d’allò més intrascendent ja que en un debat entre Rajoy i Rubalcaba, l’última paraula la tindrà Merkozy. Potser trobem un cert interés al debat a 5 del dia 9 de novembre, només sigui perque és allà on els partits petits podràn plantejar preguntes més ideològiques, trencant la tendència del PP i PSOE a no dir res. No entenc, però, per què la direcció de RTVE ajunta a IU, ICV i ERC sota un únic representant i ignora a UPyD, CC, NaBai… Sincerament això em sembla adulterar el missatge.

Com ja sabeu, us plantejo unes preguntes al voltant de les que us convido a debtre als comentaris d’aquesta entrada al blog.

  • Com serà la majoria absoluta del PP? 183 com al 2000 o s’acostarà o pasarà dels 190 escons?
  • Fins a on s’enfonsarà el PSOE? Baixarà dels 118 escons de 1977 o es quedarà als 125 del 2000?
  • Què passarà amb CiU? Les retallades i l’efecte Sánchez-Camacho li pasaran factura o tornarà als 18 escons dels anys 80?
  • Sabrà captar IU el vot del descontentament del PSOE arribant als 10 escons, o es mantindrà com una força testimonial?
  • Sabrà ICV-EUiA captar el vot d’esquerres a Catalunya? Aconseguirà els 2 o 3 escons?
  • Què passarà amb el front independentista d’Alfred Bosch? Mantindrà el tipus o ERC esdevindrà una força extraparlamentaria?
  • Amaiur escombrarà, com apunta l’enquesta interna del PP, al PNV o es repartiran els vots de l’espectre abertzale?
  • Què pasarà amb UPyD? Serà Equo la sorpresa del 20N? Fins a on arribarà la influència del 15M a les eleccions?
Moltes preguntes que anirem resolent d’aquí fins al 21 de novembre… Recordeu que podeu votar a l’enquesta electoral de “Al fons a l’esquerra“. El dia 17 farem l’anàlisi de l’enquesta.

7 thoughts on “La campanya més aborrida del món

  1. Has de saber que estic al Nucli de campanya dels joves d’ICV i q també estaré coordinant la campanya anti-PxC de Unitat contra el Feixisme!

    Si et vols fer un bon fart de riure et deixo el vídeo de les JERC, un veritable monument al cutrerio, caspós i ridícul

    Després de criticar i vexar durament el 15M per ser “espanyol” animant a desallotjar Pça Catalunya, denunciant els fets del Parlament i animant als indignats a anar a pixar-se a Espanya, els senyorets de “entre esquerra i país, país” intenten monopolitzar de forma barroera els seus símbols!

    1. Ostres! Hi estàs ben ficat, eh? Jo potser em passo per l’acte central d’ICV i a una xerrada que farà el Gomà i la Ortiz al meu barri. Jo aquesta campanya me la vull mirar amb ull d’estudiant de comunicació i fer-ne una bona dissecció al blog…

      L’spot que m’ensenyes de les JERC és bastant cutre (els de les joventuts dels partits ho acostumen a ser, sigui dit). Ara toca apuntar-se al carro del 15M com sigui. Pensa que hi ha enquestes que marquen que ERC es podria convertir en força extraparlamentaria si ICV aconsegueix el 3r escó per Barcelona. I permete’m corregir-te (amb carinyu). Els senyorets d’ERC són els que diuen ‘Entre dreta i esquerra, es queden amb l’esquerra. Entre esquerra i Catalunya, es queden amb Convergència’.

      Bona campanya i endavant amb ICV.

  2. Passo a contestar les preguntes del post:

    •Com serà la majoria absoluta del PP? 183 com al 2000 o s’acostarà o pasarà dels 190 escons?
    -No passarà dels 190 i, amb una mica de sort, no tindrà majoria absoluta (és un desig, és clar).

    •Fins a on s’enfonsarà el PSOE? Baixarà dels 118 escons de 1977 o es quedarà als 125 del 2000?
    -Quedarà una mica més amunt dels 125 (també és un desig).

    •Què passarà amb CiU? Les retallades i l’efecte Sánchez-Camacho li pasaran factura o tornarà als 18 escons dels anys 80?
    -Té un electorat molt fidel i no crec que les retallades l’afectin gaire; li auguro la segona posició entre CiU i PP (i això ja no és un desig).

    •Sabrà captar IU el vot del descontentament del PSOE arribant als 10 escons, o es mantindrà com una força testimonial?
    -Tindrà una pujada espectacular i superarà els seus resusltats històrics (torna a ser un desig).

    •Sabrà ICV-EUiA captar el vot d’esquerres a Catalunya? Aconseguirà els 2 o 3 escons?
    -Pujarà com els companys d’IU.

    •Què passarà amb el front independentista d’Alfred Bosch? Mantindrà el tipus o ERC esdevindrà una força extraparlamentaria?
    -Ho sento per l’Alfred (que el tinc per conegut i saludat), però me’l veig de “llanero solitario” al Grup Mixt.

    •Amaiur escombrarà, com apunta l’enquesta interna del PP, al PNV o es repartiran els vots de l’espectre abertzale?
    -Es repartiran els vots i els escons.

    •Què pasarà amb UPyD? Serà Equo la sorpresa del 20N? Fins a on arribarà la influència del 15M a les eleccions
    -Els de la Rosa Díez poden quedar igual o amb un lleuger augment de vots. No sembla que cap altra candidatura pugui treure més d’un o dos escons.

    -Hi haurà molta abstenció i molts grupets que miraran d’adjudicar-se-la, igual que els escassos vots nuls que puguin sortir.

    Però el meu pronòstic no és fiable. L’he fet a base de desitjos i intuïcions, i encara he procurat de no ser un Nostradamus de via estreta.

    1. Fe d’errades:

      On diu que CiU tindrà “la segona posició entre CiU i PP” ha de dir: “entre PSC i PP”.

      No es pot anar amb presses…

    2. M’agrada la teva previsió… tot i així jo crec que CiU pot quedar com a tercera força politica a Catalunya. Hi ha enquestes que diuen que l’electorat que vota a CiU a les autonòmiques, podria moure el seu vot cap a una dreta rigorosa. M’agradaria molt que CiU pasés a ser 3a força, la veritat.

      IU i ICV pujaran molt, però tampoc ens emocionem. Per ‘pujar molt’ estem parlant de 10-12 escons per a IU i 2-3 per ICV…

      Per ERC no tinc tans bons dessitjos. Hi ha enquestes que la situen, per molt poc, fora del congrès. Tot depen de si ICV obté el 3r escó per BCN. Ara per ara les enquestes indiquen que ERC perd, en favor de CiU, els escons per Girona i Lleida. El de Tarragona ja el va perdre al 2008 i a BCN podria passar de 3 a 1… o cap.

      Gràcies per les teves contribucions a aquest blog!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s