Desmantellant la memòria


L’any 2009 els hereus de l’arxiu Centelles van tancar la seva venta al Ministeri de Cultura provocant una onada d’indignació que, sota el meu punt de vista, era injustificable. Se’ls va titllar de traïdors, botiflers, venuts… tot per considerar que l’oferta del Ministeri de Cultura era millor que el del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Sergi Pàmies des del programa ‘El Món a RAC1‘ va recordar que durant els darrers 30 anys la Generalitat ha ignorat l’arxiu. Ell, com a amic personal dels fills, va destacar com el propi Jordi Pujol havia respost diverses vegades al propi Agustí Centelles que ‘ara això no toca, ara toca oblidar‘… i la Generalitat els va ignorar fins que va saber que el Ministeri de Cultura havia comprat l’arxiu.

La història que expliquen aquelles fotos sobre el desenvolupament de la Guerra Civil a Catalunya té poc a veure amb la versió que el nacionalisme convergent ens ha explicat. La història d’una Catalunya on qui parlava català era el bo i qui parlava castellà era el dolent cau quan s’analitza i es repassa la història amb un mínim de profunditat. La història de Catalunya durant la Guerra Civil és tan complexa o més que la de la resta d’Espanya i no es pot simplificar fins a convertir-la en un conte per nens. Per això i per a dignificar les víctimes de la Guerra Civil primer i de la impunitat franquista després va neixer el Memorial Democràtic.

El Memorial Democràcic, creat durant els set anys del govern tripartit, volia portar d’una vegada per totes la mateixa normalitat democràtica i voluntat de reconciliació que va existir a tota Europa al acabar la II Guerra Mundial. No es tractava de fer judicis ni empresonar a ningú, es tractava de recordar que la II República va ser una vibrant il·lusió de democràcia i llibertat, que la Guerra Civil va ser un conflicte entre germans i la dictadura un horror nacional. Ens agradi o no són part de la nostra història i l’hem d’explicar tal i com va ser per a reconciliar-nos amb el nostre passat i mirar al futur. No podem fer passar contes per anar a dormir com a realitats històriques, perque llavors estarem manipulant el passat. No és menys cert que els nacionalismes de tota mena es construeixen a base d’il·lusions, mentides, mitges veritats i mites. Resumir la Guerra Civil i el Franquisme com un conflicte entre ‘catalans’ i ‘espanyols’ on els ‘espanyols’ van guanyar i ocupar Catalunya n’és un i potser per això s’ha optat per dinamitar el Memorial Democràtic a cop de retallada. Un Memorial Democràtic ha de servit per a desmuntar mites i combatre les mentides amb realitats històriques, això el converteix en subversiu i perillòs per aquells que opten per creure en mites i mentides.

Aquest Govern vol ofegar tot allò que tingui a veure amb la seva bèstia negra, Iniciativa per Catalunya. Per això no ens ha d’extranyar que avui el Memorial Democràtic estigui desballestat, sense direcció, sense seu i sense pressupost. El pla d’aquest Govern dels Horrors és situar la seu al Castell de Montjuïc on seria molt complicat, per l’accés, fer-hi exposicions o activitats com es realitzaven a la anterior seu de Via Layetana, ara tancada per mal estat de l’edifici. Segons informa el diari El País CiU va votar dimecres una proposició de llei del PP per a tancar definitivament el Memorial, acabant així amb el primer intent real de reconciliació pedagògica fet a Espanya des de 1939. Malauradament el Memorial Democràtic és una anècdota en l’Espanya de la Constitució del 78 construida sobre una reconciliació basada en la por a uns militars amb masses ganes de salvar ‘la unidad de la pátria‘ les vegades que calgués.

Ni PP ni CiU semblen voler que es recordi i prefereixen explicar la seva propia visió de la Guerra Civil i el Franquisme. Els uns com una batalla entre sentiments nacionals, màrtirs catalans, ocupants espanyols i sants folklòrics, els altres com una batalla contra el comunisme o qualsevol burrada infumable escrita pel revisionista de Vigo, sompre sota l’aplaudiment del Churchill de Terol i tota la caverna mediàtica. La realitat que narren els diaris, fotografies com les d’Agustí Centelles o la memòria viva d’aquells que van viure la Guerra i la llarga foscor franquista volen ser enterrats per sempre i substituits per una reinterpretació política de la història que afavoreixi els interesos d’uns i altres. Qui perd la seva memòria perd la seva identitat. ¿Ho permetrem?

One thought on “Desmantellant la memòria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s