El problema de la bici a Alemanya


El passat 12 de setembre el setmanari alemany ‘Der Spiegel‘ va publicar un número titulat “La lluita del carrer. La República Alemanya de gamberros” on el tema central era la reintroducció de la bicicleta a les ciutats del país i els problemes derivats. Aquestes són algunes de les dades que es van publicar:

  • La política de promoció de la bici a Alemanya no ha anat acompanyada d’una política d’inversió en infraestructures adequades. Els que estan construïnt els carrils bici són les ciutats i totes sota un criteri diferent.
  • En conseqüència, la mortalitat en bici va ser l’any 2010 va superar les 400 persones (A Holanda en va haver-hi 35 i a Espanya 2. A Barcelona no ha registrat cap mort des de 2007).
  • A la vegada, els conductors de cotxe són els causants d’aquests accidents. Alemanya és el país amb el ratio més alt de cotxes per habitants del món.
  • Les associacions ciclistes més importants d’Alemanya acusen als polítics de veure la bici com un divertiment de cap de setmana i invertir-hi en conseqüència. Dels 38’000 Km de vies ciclistes que depenen del govern alemany, menys de la meitat poden ser considerats carrils bici reals. La majoria transcòrren per carreteres comarcals on la velocitat màxima permesa és d’entre 50km/h a 70km/h, superior a la que tenim aquí.
  • La inseguretat de molts carrers, plens de cotxes i sense infraestructures adequades fa que els ciclistes vagin per la vorera i les zones peatonals. La percepció social és que el ciclista està fora de la normativa de circulació. Per a comparar a Holanda circular en bici per una àrea peatonal està terminantment prohibit, inclús si la vivenda del ciclista està en aquella zona.
L’artícle és, en resum, demolidor. La bicicleta a Alemanya va desapareixer dels carrers amb el ‘Wirschaftswunder Deutschlands‘ dels 50-60. Els carrers, igual que aquí, França o la pròpia Holanda, van ser ocupats pels cotxes expulsant qualsevol altre vehicle. La bici, doncs, va quedar reduida a un exotisme holandès. El govern social-ecologista (SPD-Die Grüne) amb el Canceller Schroeder (1998-2005) va fer una gran promoció de la bicicleta. L’any 2008 la revista liberal-conservadora ‘Focus’ dedicava un número especial al boom de la bicicleta. Però no tot són flors i violes. La meva experiència a Freiburg aquest estiu, on m’hi he passat una temporada tot practicant l’alemany, em va sorprendre moltíssim ja que vaig trobar-me amb uns nivells d’incivisme, que en els 10 anys que fa que sóc ciclista habitual no he vist mai a Barcelona. Curiosament l’article que cito conté una entrevista amb una taxista de Freiburg on parla de l’actitud d’alguns ciclistes. Allà també vaig escoltar històries d’altres ciutats com Dortmund, on els accidents estàn a l’ordre del dia.

El mite alemany de l’ordre i la racionalitat cau? És possible que es tracti d’un problema d’inoperància política: els alemanys van convertir el logo de la Mercedes en el símbol de l’era del ‘Wirschaftswunder’, avui aquest símbol és la bicicleta. El problema aquí és que si bé als 50 es van gastar milions de marcs alemanys en construïr les ‘autobahn’, no sembla voler-se fer el mateix amb la bicicleta. Allà, igual que aquí, la sensació és que pocs polítics s’ho creuen. El cas ens hauria de fer reflexionar a Barcelona.

D’entrada Barcelona ha passat de ser la 9a ciutat més ‘amable per la bici’ a Europa a ser la 2a segons CNN Travel i la percepció que tenim molts ciclistes és que les coses comencen a anar pel bon camí. El nou alcalde, Xavier Trias, promet una ‘revolució de la bici‘ sense haver concretat encara res, excepte la injustificada retirada de les peces de cautxú que separen alguns carrils bici del trànsit rodat i que, com va parlar El Periódico fa alguns dies, fan el seu servei allà on hi són, però el nou regidor d’urbanisme, Eduard Freixedas, no ho veu igual. L’exageració i el soroll mediàtic del lobby del cotxe, més preocupat pels cotxes dels seus socis que per reduïr uns xifres de polució i densitat de cotxes pròpies del sud-est asiàtic, han portat a molts a creure que la situació a Barcelona amb la bici és de ‘descontrol total‘, quan no és així. El mal anomenat ‘problema de la bici’ és perfectament ‘solucionable’ amb ganes i empenta política que portin al consistori a revisar de dalt a baix el traçat dels carrils bici, que no està mal pensat sinó mal executat. Més endavant s’haurien de crear nous eixos ciclistes Besos-Llobregat a carrers com Còrcega, circunvalar Ciutat Vella per la Ronda Sant Pau – Universitat – Sant Pere i eixos mar-montanya com a Felip II, Passeig de Gràcia, Rambla… És una simple qüestió de voler-ho fer i deixar-se de romanços i excúses.

Com sempre he cregut ni a fora tot són flors i violes calvinistes, ni aquí som una colla d’irresponsables eurosurenys. Potser no ho estem fent tan malament en el que a la bici es refereix quan l’accidentalitat a Barcelona és baixíssima tot i que de 2006 a 2011 l’ús de la bici ha augmentat més d’un 120%. La bici ha vingut per quedar-se, cada cop es veuen més bicis de propietat circulant al costat del Bicing. Els barcelonins volen la bici sense perjudici de la moto, els polítics han d’estar a l’alçada dels nous temps i entendre que a les ciutats del futur el cotxe ha de ser un luxe i les dues rodes i el transport públic l’eix de la movilitat.

One thought on “El problema de la bici a Alemanya

  1. Primer de tot dir que jo estic en contra del Bicing, però a favor de l’us de la bicicleta, m’explico, crec que els ajuntaments han de crear les eines per a la utilització de la bicicleta (carrils, senyalitzación específiques, zones d’aparcaments…) però que no es el seu deure proporcionar bicicletes.
    Haig de dir que fins a l’adolescència, anava per la meva ciutat en bicicleta, en una època que no existien carrils específics, em parava als semàfors, i estirava el braç cada cop que havia de girar. Actualment no veig ens els usuaris a Barcelona del carril bici respectar cap d’aquestes nomes, ja que
    no respecten ni semàfors ni senyals de circulació, i ja no demano que estirin el braç quan han de girar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s