Una setmana sense transport públic ni bicicletes


Avui acaba la setmana de la mobilitat sostenible i segura… ¿ho sabies? Si no estàs al dia en els temes relacionats amb el transport públic i la mobilitat sostenible, dificilment t’haurà arribat. La preocupació dels polítics avui està molt lluny del transport públic o l’ampliació dels carrils bici, amb l’excepció matitzada de Barcelona. De moment.

La setmana de la mobilitat sostenible i segura va començar amb un anúnci que ens hauria d’haver indignat a tots: les obres de la L9 en el seu tram central, des de Ildefons Cerdà fins a Sagrera, que donaria servei a una grandíssim nombre de barcelonins que avui no ténen un sistema de transport públic en condicions, quedava suspès sense dia per falta de pressupost. Això es suma, segons ens explica la PTP (Promoció del Transport Públic) a:

  • El boicot a la conexió dels tramvies per la Diagonal, el tram urbà amb més demanda de transport públic i menys inversió de tota Espanya.
  • Suspensió de l’entrada en servei de la nova xarxa ortogonal de busos de Barcelona RetBus.
  • L’aplicació garrepa del Plà Rodalies de Barcelona i la suspensió en l’excecució de l’accés ferroviari a l’aeroport de El Prat.
  • Suspensió del Pla de Viatjers i l’integració tarifaria de Catalunya
  • Suspensió de la creació de carrils bus a les autopistes pel Ministeri de Foment
  • Menyspreu institucional de la creació de Tram-trens al Vallès (750.000 habitants), Camp de Tarrgona (300.000 habitants) i Regió de Lleida (200.000 habitants).
El transport públic no compta en temps de crisi. Sí compta l’eterna i malgastadora subvenció al sector de l’automòbil i la moto, que no ha deixat de rebre ajudes ja sigui de forma directa, com a descompte en el seu preu final sense tenir en compte que es podria haver restringit únicament a vehícles ‘verds’ com sí es va fer a Alemanya o França, o indirecta, amb la construcció de més i més kilòmetres d’autopistes i carreteres en el territori Europeu amb més kilòmetres d’asfalt per habitant de tota Europa. Mentre s’ha paral·litzat la construcció d’obra dedicada al Transport Públic les obres d’asfaltatge de Catalunya continuen:
  • Es vol permetre la circulació de motos als carrils bus de Barcelona, impedint qualsevol intent futur per augmentar la velocitat comercial dels autobusos.
  • Continua intacte el calendari d’excecució del desdoblament de l’Eix Transversal i l’eix diagonal Igualada-Vilanova
  • Continuen endavant els peatges a l’ombra que pagarem durant dècades, igual que la L9.
  • No s’ha definit encara el pla de velocitat variable a les entrades de Barcelona, mantenint la provisionalitat i elevant els valors de contaminació i densitat de trànsit.

L’adicció dels nostres polítics i aquells que en financien les seves campanyes als fums que surten dels tubs d’escapament és coneguda. Un ERO a SEATés una qüestió d’estat, un ERO a Alstom o IVECO, fabricants de tramvies i autobusos, gairebé no té repercussió als mitjans de comunicació. La solució de futur sembla ser ara la promoció del vehícle elèctric, fet que provoca multitud d’actes on els polítics canten les bondats de seguir conduïnt i saturant els accessos i carrers de les ciutats, pero sense contaminar. No ens hi podem oposar, però sí destacar que la conversió del parc automobilístic català en un parc de cotxes elèctrics no es farà ni en 2 ni en 5 anys, sinó en 15 o 25 anys començant ara. El que sí es podria fer és promoure el transport públic massiu en autobus en les regions metropolitanes, extenent xarxes efectives entre els diferents nuclis urbans. Això no sembla haver intenció de fer-ho.

El dia sense cotxes ha sigut, doncs, un fracàs, una pamema, una tonteria que no se la creu cap polític. Els nostres polítics no ténen cap intenció de deixar el cotxe, sigui l’oficial o el propi. En conseqüència, projecten la seva mentalitat de nou ric provincià a la opinió pública assenyalant com a ‘luxe’ el transport públic i com a ‘dret inapelable’ moure’s en cotxe.

Per això des d’aquest modest blog vull proposar que l’any que ve i tots els següents, es promogui un ‘Dia sense transport públic‘ que a Barcelona també podria ser el ‘Dia sense transport públic ni bicicletes‘ i englobar-ho dintre de la “Setmana sense transport públic ni bicicletes“. Que tothom agafi el cotxe o la moto per anar a treballar, que aparcaments i peatges siguin gratuïts i que els autobusos, metro, rodalies i ferrocarrils de la Generalitat tinguin el dia lliure (així de passada ens estalviem uns calerons que bé podrà invertir la Generalitat en alguna mutua o alguna escola concertada). Que els polítics facin xerrades sobre les bondats d’anar en cotxe i taules rodones on es debati per què la gent va en bici podent anar en cotxe. Així podrem sensibilitzar a la gent de les aventatges de tenir uns valors de contaminació atmosfèrica i de densitat de trànsit superior a les de Beijing, Tokio o Ciutat de Mèxic tot i ser una regió metropolitana de tamany mitjà. No és una idea tan boja a la vista de l’actitud dels polítics. A Londres es va necessitar estar setmanes senceres sota la boira contaminant, l’smog, al desembre de 1952 amb el resultat 6,000 morts i 25,000 persones amb malalties derivades per a que es comencessin a aplicar mesures dràstiques de reducció de la contaminació i sensibilització públic envers la contaminació. Londres avui no només ha erradicat l’smog sinó que és una de les ciutats amb l’aire més net d’Europa, a més de ser pionera en la restricció del trànsit al centre urbà amb la implantació dels primers peatges al centre.

Potser necessiten obturar les autopistes, causar accidents en massa, fer pujar la contaminació fins a nivells propis del sud-est asiàtic per a que entrem en raó i ens adonem que un país que no aposta pel transport públic col·lectiu no té futur. Animo, doncs, als polítics a tenir valentia i crear un dia en que estigui prohibit agafar l’autobús o el metro o el tramvia o la bicicleta. On s’animi amb campanyes com les dels anys 60 i 70 a comprar-se un cotxe i fer-lo servir cada dia per a tot, vist que és el cotxe i la moto i no el transport públic, qui mereixen tota la inversió pública. Els nostres governants ténen adicció als fums del tub d’escapament.

2 thoughts on “Una setmana sense transport públic ni bicicletes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s