Toros per la culata


Per la porta gran, carregat a les espatlles i aclamat per la multitud és com va sortir en Serafín Marín, el darrer torero de la història de la plaça de braus de la Monumental. La corrida s’havia convertit en un acte reivindicatiu i no pas en una tarda taurina, el que hauria d’haver sigut. La majoria de reivindicacions eren contra el govern català que ha tirat endavant una prohibició polèmica i, com ja vàrem comentar a aquest blog fa uns mesos, parcial i polititzada.

Sóc del parer que la tradició dels toros a Catalunya estava en una decadència absoluta i que la ‘festa’ hagués mort sense assistència. Les plaçes de toros éren buides de gent, els turistes que hi anaven enganyats a la Monumental s’escandalitzaven amb l’espectàcle de sang i sadisme que s’hi veia. Només s’omplia amb la visita de José Tomás i sense arribar a estar ‘fins a la bandera’. Crec que en uns pocs anys, les corrides de toros s’haguèssin acabat per sí soles. El grup Balañá hagués posat el candau a la plaça i trobat una nova funció a l’espai creant una espècie d’espai polivalent a l’estil del Palacio de Vistalegre de Madrid o en un macro-centre comercial com Las Arenas.

La prohibició, però, es va enfocar d’una forma errònea i des d’un prisma nacionalista: es van prohibir les curses de braus, les corrides, però no els correbous o els bous embolats, als que se’ls hi ha donat carta de ‘festa d’interès nacional’. Com vaig comentar en l’article sobre la prohibició de les corrides de toros no s’ha prohibit la tortura, sinó una connotació nacional. Els mateixos que van votar contra les curses de toros són els que van votar a favor de mantenir els correbous.

El discurs del PP en aquest sentit és d’allò més oportunista. Va optar per muntar una carpa electoral a la mateixa porta de la Monumental, com si tots els pro-taurins fòssin votants seus, i va convertir la corrida en un acte d’exaltació a les seves sigles. Després les declaracions d’Alícia Sánchez-Camacho, recolçant l’enèssim recurs al Constitucional per a revocar aquelles lleis que perd en els Parlaments, i les lamentables declaracions de l’ex-Ministra de cultura Carmen Calvo on negava que una comunitat autònoma pugui prohibir els toros, oblidant que Illes Canàries va prohibir-les l’any 1991.

¿Qué pot passar ara? Crec que tal i com s’ha enfocat, prohibint les curses de braus i blindant els correbous i bous embolats, el Tribunal Constitucional fallarà en favor de la recuperació de les corrides a Catalunya. La prohibició de les corrides a Catalunya ha donat una segona vida als toros a tot Espanya, on també es trobaven en decadència. Estem assistint a com els governs autonòmics opten no només per blindar les corrides de toros, com va fer Madrid al 2010, sinó que les subvencionin per a que continuin funcionant. Aquest és l’autèntic risc: que el que va començar com una ILP per a acabar amb les festes on la tortura animal, siguin toros o correbous, esdevingui en un blindatge a nivell espanyol d’aquesta festa i la seva subvenció amb diner públic.

Sóc antitaurí però dels que aborreixen totes les festes de caràcter taurí, no només la que pressumptament és de caràcter espanyol. Crec que la miopia de CiU i ERC de situar la prohibició en l’àmbit nacionalista i no de la tortura animal, provocarà abans del que ens pensem un ‘tret per la culata’ i que ens trobem amb un panorama on la Monumental estigui simplement buida i el negoci es faci a costa de les arques públiques sota el paraigües d’un pretés ‘interés cultural’. L’altre pregunta que em faig és que si tots els taurins que ahir van anar a la Monumental a lluir banderes i cridar consignes contra el govern haguéssin assistit a totes les curses de braus dels darrers 3 anys ¿no hagués estat més difícil justificar la prohibició de les corrides?. Oportunistes.

9 thoughts on “Toros per la culata

  1. Pere, aquesta vegada 100% d’acord amb tu.
    I per oportunistes t’has deixat els de Ciutadans, intentant recollir vots al davant de la Monumental. Però està clar que si CIU i ERC van reencarar el debat cap al tema “nacional” (per què toros no i correbous sí?, fent a més a més un exercici de clara manipulació històrico-tradicional, quan els toros havien estat arrelats a Catalunya), doncs s’han trobat amb “els nacionals españols” a l’altre banda…
    Últimament ens estem acostumant massa a prohibir i prohibir…

    1. Jo crec que és una gran cagada com s’ha enfocat tot plegat. S’ha convertit en un motiu d’enfrontament més, quan la opinió pública catalana i també espanyola veia als toros amb desinterés total. No només a Catalunya les places estaven buides, a Andalusia moltes estaven començant a tancar o tiraven de subvencions. Ara es pot haver aconseguit l’efecte contrari.

      I no parlem de que ara resulta que els toros també són una festa portada pels malvats espanyols, com si la primera plaça de braus de la península no hagués sigut la d’Olot al segle XV o com si Barcelona no n’hagués tingut 3 funcionant simultaniament.

      Era un tema de maltractament animal i l’han convertit en un nou enfrontament amb Espanya, una cagada màxima.

      Jordi: tu i jo estem d’acord en quasi tot, el que passa és que ens mola més picar-nos.

  2. Aquí teniu el que vol fer el Govern dels Horrors.

    http://www.lavanguardia.com/cultura/20110926/54221331074/el-govern-defiende-los-correbous-porque-son-algo-de-aqui-y-no-hay-maltrato-sino-todo-lo.html

    Doble racer, doble discurs. Com bé apunta l’Arqueòleg, no s’atreveixen a prohibir els correbous per que “són d’aquí” ¿i les curses de braus no? Els correbous, a més, són tradició castellana que va arribar des de Conca al sud de Catalunya i nord del País Valencià.

    Brètols!

  3. Arriben les eleccions i els convergents, que en els darrers anys s’han recuperat electoralment a les Terres de l’Ebre després del sidral del Pla Hidrològic, efectivament, no mouran ni un dit..!

  4. Abans de parlar alegrement dels correbous, faríeu bé de llegir l’opinió i la informació d’una persona molt més entesa que vosaltres i jo sobre el tema. Ni que sigui per a no fer el ridícul.

    1. Gràcies per l’enllaç.

      En ple debat sobre la prohibició de les corrides de toros vaig escriure això:
      https://fonsesquerra.wordpress.com/2010/07/27/lo-toro-porta-la-senyera/

      Em vaig basar en denuncies de grups ecologistes sobre com els correbous en general i el toro embolat o capllaçat són pràctiques de tortura contra l’animal. En aquests dos casos el toro acaba mort, ja que les lesions que pateix (cegesa, trencament de vèrtebres i potes…) el deixa inútil per a qualsevol acte posterior, inclòs el reproductiu.

      La no prohibició del toro embolat o capllaçat és una hipocresia de dimensions bíbliques només fonamentada en l’absurd d’haver titllat a les corrides com a ‘espanyolistes’ (quan el seu orígen és precisament Catalunya) i els correbous i bou embolat o capllaçat com a ‘catalanistes’ (quan són tradicions d’orígen castellà). Espero que la ILP contra aquestes dues pràctiques tiri endavant i es prohibeixi qualsevol classe de tortura animal, es practiqui on es practiqui i la practiqui qui la practiqui.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s