Revisem la immersió?


La sentència del TSJC sobre la immersió lingüística ha obert el debat sobre la realitat escolar al país. La llàstima és que aquest debat, amb unes eleccions generals a l’horitzó, ha estat més polític que pedagògic i basat en ‘tot o res’. En aquesta ocasió vull exposar la meva opinió sobre el tema i obrir el debat convidant-vos a escriure la vostra opinió als comentaris del bloc.

Recapitulem. Quan el govern Pujol l’any 1982 crea la immersió lingüística que converteix en el català en la llengua vehicular a l’escola pública iconcertada catalana, la realitat social del país és de separació entre la Catalunya metropolitana i tota la resta. A la Catalunya metropolitana la població és majoritariament inmigració de la resta d’Espanya que tot just comencen a tenir fills. Aquesta Catalunya era (i és) majoritariament castellanoparlant i no havia aprés el català amb normalitat per culpa de la dictadura, que el va vetar de l’ensenyament i l’espai públic. La immersió es basa en el supòsit que el castellà s’aprenia a casa, cosa certa, i que el català al ser la llengua més ‘dèbil’ habia de ser potenciada a l’escola donant-li un paper vehicular. Efectivament la immersió va consolidar que a Catalunya no hi hagi dues comunitats lingüístiques sinó una de parlants bilingües. La immersió va ser, sense dubtes, un éxit polític i pedagògic. La llengua, pesi a qui pesi, no és un problema a Catalunya, ningú és perseguit per parlar o no castellà per molt que ho repeteixi la ‘Brunete’ mediàtica. Només sota la visió miop, absurda i estúpida de certs polítics nacionalistes espanyols es pot considerar la immersió com un problema i d’aquí ve l’alegria irresponsable de PP i C’s davant la sentència del TSJC de fa uns dies.

La cosa canvia, segons la meva opinió, a partir de l’any 2000. L’arribada massiva d’inmigració tira per terra el supòsit de que el castellà s’apren a casa. Molts dels inmigrants que van arribar entre 1995 i 2007 eren sudamericans de parla castellana, però la majoria eren del magreb, Pakistan, la Xina o l’Àfrica sub-sahariana on no coneixen el castellà i que parlen l’àrab, el francès o l’anglès heretat de l’era colonial, el xinès o dialèctes tribals. ¿Encaixa aquí l’actual model d’immersió? Crec que no perque la immersió en aquest cas particular deixa coix l’objectiu d’aprenentatge d’ambues llengües al donar la prioritat al català i no deixar lloc a l’aprenentatge del castellà. Molts d’aquests inmigrants no parlen el castellà a casa sinó les seves llengües originaries i potser la inmersió s’hauria de flexibilitzar en favor del castellà per a garantitzar l’aprenentatge de les dues llengües oficials. ¿Cal potser una revisió? La meva opinió és que sí, però sense oblidar la base de la immersió: la preferència i defensa del català a l’escola.

Considero que la immersió, com tot model pedagògic, s’hauria de revisar cada cert temps. Per a fer-ho, cal sortir de les posicions d’enfrontament polític i nacionalista que acostumen a regir el tema. Naturalment no estic d’acord amb aquells que parlen del ‘dret dels pares a escollir la llengua dels seus fills’, perque aquí parlem del dret del fill a aprendre les dues llengües del territori i, en l’excercici de la seva llibertat, escollir quina vol parlar. Tanmateix em penso oposar frontalment a qualsevol intent de portar el model valencià del ‘triple circuit’ educatiu (castellà, bilingüe i valencià). Però crec fermament que el sistema ha de ser revisat per a garantitzar l’ensenyament del català i del castellà en tots els àmbits, així com incorporar l’anglès com a llengua habitual. Si no permetem l’obertura del debat de forma assenyada, el que farem serà fossilitzar un model que fa 30 anys tenia tota la lògica del món, i per això és un éxit sense discussions, però que requereix d’una revisió per a adaptar-lo a la realitat de la Catalunya del segle XXI.

Espero que algún dia en aquest debat, el del model educatiu, els que parlin siguin els docents i pedagòcs i no pas els polítics assedegats en trobar vots i mantenir viu el fals enfrontament entre Catalunya i la resta d’Espanya.

4 thoughts on “Revisem la immersió?

  1. Molt d’acord en tot el que dius. Però respecte als immigrants que tampoc saben castellà, afegiria que el castellà s’aprèn també en els media (televisió, cinema, internet… no dic literatura perquè avui ningú llegeix) i, evidentment, s’aprèn jugant als patis de les escoles.

    Jo crec que no hi hauria problema per apujar una mica el percentatge de docència en castellà, SEMPRE I QUAN fos en un castellà correcte i estandard, és a dir, ni castellà choni ni castellà amb catalanades.

    Pel que fa al català, la correcció també deixa bastant que desitjar… i de l’anglès millor no parlem…

    Establir porcentatges és potser massa rígid. Crec que hi hauria d’haver flexibilitat SEMPRE I QUAN s’acompleixin els objectius del domini passiu i actiu de les dues llengües, cosa que necessàriament implicarà un desequilibri a favor del català.

    Respecte a l’anglès, quasi que millor parlem en un altre debat… la situació és lamentable!

  2. Jo sempre he defensat una immersió amb la llengua minoritaria de la població, es a dir, a Olot (per dir una població de parla majoritaria catalana) immersió en castellà, a Cornella (com exemple de població de parla majoritaria castellana) immersió en Catalá, la nova inmigració ja aprendrà l’altra llengua al carrer i en els medis de comunicació

    1. Jo crec que la llei hauria de marcar els mínims porcentatges en cada llengua a complir en tot el territori català (exemple: un mínim d’un 50% d’hores lectives en català, un mínim d’un 20% en castellà i un mínim 20% en anglès) i cada centre, públic o concertat, en funció de la realitat social i el seu model pedagògic decidiria com es concreten aquests mínims requisits. En tot cas la decisió concreta dels porcentatges a partir dels mínims marcats per la llei hauria de ser de cada centre, no dels jutges, ni dels pares, ni dels alumnes.

      Seria una proposta que mantindria el model únic (a diferència dels models “apartheid” d’establir diferents línies del País Basc o la Comunitat Valenciana) i a la vegada permetria certa flexibilitat.

      De fet, seria una proposta que faria llei el que ja s’està fent. Perquè per molta immersió que hi hagi, en molts centres públics i concertats, DE FACTO, el castellà ja és llengua vehicular en més ocasions que l’assignatura de llengua castellana.

  3. Bastant d’acord en revisar la immersió, sempre i quan no es divideixi en 2 i es garanteixi l’aprenentatge en les dues llengües. En tot cas on jo visc (Hospitalet) resulta imprescindible seguir-ho fent exclusivament en català

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s