El capitalisme del caos a Espanya


He començat a llegir l’obra de la periodista canadenca Naomi Klein, concretament el llibre on exposa la seva teoria i estudi del que ella anomena ‘La doctrina del shock’. Al llibre ens explica com un grup d’economistes sortits de la universitat de Chicago i que han estat i són assessors de la Casa Blanca, de grans corporacions americanes i dirigeixen grans lobbys de pressió, van experimentar als 60 i 70 amb la teoria de l’economia del caos a Llatinoamèrica. Es tracta d’aprofitar el desordre sorgit d’un aconteixement traumàtic per a aplicar-hi unes reformes econòmiques tan radicalment neoliberals que serien inacceptables en condicions normals. Per a mi l’exemple més salvatge d’això va ser com a Xile, després del cop d’estat de l’11 de setembre de 1973, des dels Estats Units es va tutelar el desmantellament de l’estat del benestar més gran d’Amèrica en només 19 mesos entregant contractes milionaris d’explotació dels recursos naturals xil·lens, fins aleshores en mans de l’estat, a multinacionals americanes. El caos i el terror sorgit del cop va crear l’ambient social necessari per a que ningú protestés contra les reformes econòmiques i qui ho feia, l’esquerra, era detingut i, en el millors dels casos, torturat i en el pitjor llençat al fons del mar. Klein traça un inquietant paral·lelisme entre la intensitat de les reformes econòmiques i la repressió portades a terme a Xile, Argentina i Uruguay als anys 70.

Traslladem això a Europa on l’especulació del deute que practiquen les agències de rating ha acabat per esfondrar l’economia nacional de Portugal, Irlanda i Grècia i s’obliga ara als seus respectius governs a aplicar-hi una “teràpia econòmica de shock” basada en la neoliberalizació de les seves economies per la força. En aquests casos no ha calgut cap catàstrofe natural, la catàstrofe no ha estat un tsunami o un gran terratrèmol o un gran atemptat. La catàstrofe aquí l’han causada els bancs que sota l’amenaça d’arruinar l’economia nacional, han saquejat els diners de l’estat, primer, i esfondrat les economies a base d’encarir l’interès del deute sobirà després.

L’aplicació del prinicipi màxim d’aquesta doctrina del shock, “aprofitar la catàstrofe com a oportunitat i crear un estat d’opinió favorable a unes reformes necessàries per a tornar a començar”, ha aconseguit que avui assistim al desmantellament de l’estat del benestar amb el vist-i plau d’aquells que en són beneficiaris. La sensació de caos econòmic creada després dels atacs especulatius contra el deute espanyol entre 2010 i 2011, ha servit de coartada per a aplicar unes reformes que serien intolerables. Curiosament Klein destaca que una de les recomanacions de Milton Friedman, qui va ser l’ideòleg màxim d’aquesta “doctrina”, era que les reformes s’haurien d’aplicar majoritariament durant el periode d’estiu per motius òbvis. El govern Zapatero va descubrir la reacció popular de les seves mesures de retall salvatges anunciades el 9 de maig de 2010: protestes, enfonsament electoral, una vaga general i el cada cop més gran 15M. No és casualitat, doncs, que la reforma de la Constitució per a insertar-hi l’obessió neoliberal de la prohibició del dèficit que exigeixen els especuladors es realitzi a l’agost i en un temps rècord. Un cop s’aprobi la reforma només hauran calgut 15 dies per a la reforma constitucional més gran en 30 anys. Tot això es farà, naturalment, d’esquenes al ciutadà però en nom del ciutadà: tot el poble però sense el poble i enmig d’un gran aplaudiment general.

Premis Nobel d’economia com Krugman alerten de que la prohibició del dèficit només farà que alentir l’economia. Hem vist com l’augment del dèficit a Espanya entre 2008 i 2010 va portar un lleuger creixement econòmic, mentre que quan els mercats van començar el seu ‘atac’ al dèficit provocant una onada “d’austeritat” sota l’auspici del BCE, el ritme de creixement d’Alemanya i de tota la zona Euro es va alentir notablement. Retallar el dèficit reportarà benefici únicament als especuladors del deute (S&P, Moody’s i Fitch), ja que, com indiquen economistes contraris a la reducció del dèficit en temps de crisi, es paralitzarà el creixement petit però sostingut entre 2009 i 2010 gràcies a la inversió pública. La prohibició del dèficit es farà en el moment exacte en que l’interés que el Banc d’Espanya ha de pagar per a finançar el seu deute sobirà als ‘mercats’ de prèstec es troba en el punt més alt i inmediatament anterior al que provocaria l’esfondrament de l’economia espanyola i europea. Tots hem escoltat que de produïr-se aquest esfondrament europeu les conseqüències afectarien a totes les economies del món, inclosa l’estadounidenca.

Llavors si Espanya no creix econòmicament, els interessos es mantindran alts durant més temps i durant més temps disfrutaran els especuladors d’alta rendibilitat i del poder de controlar la sobirania econòmica espanyola i, de retruc, de la zona Euro. Les mesures d’ajustament social conseqüents a la prohibició del dèficit seran aplicades per PSOE i PP, PP i PSOE sense discussió: contenció salarial, baixades i desaparició d’impostos que graven la renta però sí pujar  l’IVA per a empobrir a la classe mitja i obligar-la a endeutar-se més i més amb els bancs, retall de drets laborals, acomiadament lliure, privatització de l’exemplar sanitat pública espanyola… Sigui dit que potser estic d’acord amb la proposta de reforma de la Constitució, però sigui com sigui vull votar-ho com els anglesos van recolçar per les urnes el pla neoliberal de Tatcher, Reagan o Sarkozy. En el nostre cas, però un referèndum ‘portaria incertesa als mercats’, és a dir: la democràcia ha esdevingut un problema.

Bancs, especuladors i els enginyers del casino neoliberal en que hem convertit l’economia mundial ja tenen quasi tot el que volien: primer els diners públics per a salvar bancs de la fallida i, amb ells, salvar gran part de la bombolla inmobiliaria (els preus dels pisos encara no han baixat tot el que ho haurien de fer gràcies, en part, a la injecció de capital públic als comptes dels bancs, propietaris d’aquests stocks inmobiliaris inaccessibles al ciutadà i que mantenen la bombolla inflada), després els retalls de la despesa pública, és a dir de l’estat del benestar i ara la prohibició del dèficit per reforma constitucional. Ha començat el nostre tractament de shock. Ara tastarem sense anestèsia les pràctiques econòmiques que es van practicar a Sri Lanka després del Tsunami del 26 de desembre de 2004, a Nova Orleans després del Katrina o al sudest asiàtic després de l’enfonsament de les borses del 1998. És l’hora de la nostra revolució neoliberal a l’hora del té, just després del funeral de Keynes. ¿No farem res per a evitar-ho?

Per a més informació i opinó us recomano que llegiu i veieu els següents enllaços:

4 thoughts on “El capitalisme del caos a Espanya

  1. Jo he vist el documental que s’ha fet sobre el llibre (molt recomanable, per cert) i em vaig quedar garratibat!
    Sense cap mena de dubte el Govern dels Millors està seguint la doctrina del shock fil per ratlla!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s