Reforma constitucional? Jo vull votar!


Quan era petit li preguntava a la meva mare com habia sigut la votació de la Constitució. Què sentien? Què deia la gent? Jo no tinc ni idea de què va ser la dictadura franquista perque no la vaig viure, però sí que n’he sentit a parlar molt a casa. Més de 30 anys després la Constitució, que va suposar el final d’una época i el començament d’una altra, ha quedat antiquada Avui, però, els dos partits majoritaris no volen ni sentir a parlar de ‘votar una nova Constitució’ i s’aferren a la de 1978, permetent únicament petites correccions que no necessiten de votació. La Constitució ha esdevingut una rèmora pesada i, per alguns, el símbol de l’absurda inmutabilitat i sacrosanta unitat de la Pàtria. Una reforma constitucional podria obrir una nova época de participacio democràtica i l’entrada d’Espanya al segle XXI, però els dos grans partits no ho volen.

Per això quan els dos grans liders de la Zona Euro, Merkel i Sarkozy, i els i misteriosos ‘mercats’ que jugen amb el deute sobirà com si estiguèssin a un casino, han ‘recomanat’ la inclusió del limit del deute a la Constitució i els liders d’aquest sistema bipartit anomenat PPSOE s’han posat d’acord per a fer-ho en dues setmanes, la indignació ha esclatat a la xarxa. Sota el hashtag #yoquierovotar molts ciutadans exigim poder votar una reforma que afectarà el nostre dia a dia. Encara que pugui semblar llunyà, limitar la capacitat de deute d’un Estat afecta als serveis bàsics ja que si un o altre servei queden fora d’aquest limit, no es financia i punt. De veritat no és quelcom important per a ser votat? La unió de PP + PSOE + CiU creu que no i, en conseqüència trametrà la reforma per la via d’urgència i en dues setmanes el sostre de la despesa pública serà una realitat i haurem complert un altre dels dessitjos dels ‘mercats’. Un pas més cap al neoliberalisme, un pas més cap a la destrucció del nostre estat del benestar. Amb forts aplaudiments anem destruint, poc a poc però sense pausa, el que ens ha costat més de 30 anys crear.

Queda l’opció reconeguda a l’article 167.3 de la Constitució Espanyola on es dona la capacitat als senadors i parlamentaris d’exigir la convocatòria d’un referèndum per a consultar al poble qualsevol reforma constitucional. La web Actuable, altaveu reivindicatiu del 15M i tantes altres iniciatives de caire popular, proposa signar per a exigir als grups parlamentaris del Senat i el Parlament precisament la convocatòria d’un referèndum. Podeu votar aquí. Sabem que els diputats d’IU, ICV i UPyD hi votaran a favor, també sabem que molts diputats del PSOE no estan gens satisfets amb la reforma. ¿Hi votaran a favor?

Tenen (tenim) la sensació que la vida política ha escapat de les nostres mans i que, votem el que votem, aquí mana algú que no representa a la sobirania popular. La entrada a la Unió Europea i la posterior entrada a la Zona Euro va deixar bona part de la sobirania fiscal en mans del BCE i el Pacte de Maastricht (per cert, la Constitució Espanyola es va reformar al 1993 per a acceptar aquest text com a marc regulador econòmic, ja fixava en el 3% el limit del dèficit i van ser Alemanya i França les que van exigir incomplir-lo al 2006) i necessitem mecanismes europeus que ens portin a una convergència federal i el naixement d’una Unió d’Estats Europeus. És inacceptable, però, que entitats que tothom anomena ‘mercats’ quan hauriem de parlar de ‘especuladors’, marquin el dia a dia dels ciutadans, que asisteixen al retall de l’estat del benestar sense capacitat de negar-s’hi.

De fons trobem el terror de la classe política (que ha esdevingut una nova classe social en aquest sistema de castes liberals) a que el poble excerceixi la seva sobirania més enllà de la participació a les eleccions cada quatre anys. La base de tot això hauria de ser el plantejament d’una reforma constitucional en tota regla que reconegui les autonomies i ens faci avançar cap al federalisme, que modernitzi l’Estat i s’acabi la incongruència s’haver construit un estat ‘descentralitzat’ sobre l’estructura d’un estat ‘hipercentralista’: províncies versus autonomies i consells comarcals versus ajuntaments. La por d’aquesta classe política és que el referèndum constitucional esdevingui un referèndum al sistema: a la antiquada monarquia, a la sacrosanta unió de la pàtria, als privilegis de l’esglèsia… i la falsa cohesió de l’Estat salti pels aires. Llavors ens hem de preguntar si els nostres polítics volen una democràcia més participativa o una simple il·lusió de democràcia construïda d’esquenes als ciutadans.

Mentre això passa aquí, ens noticies que parlen sobre que Warren Buffet i el club de les més grans fortunes de França demanen als seus governs pagar més impostos i contribuir a la solidaritat. Aquí els bancs es reparteixen els milions sortits de fons públics que vàren rebre amb la condició d’oferir crèdit als ciutadans, però que han utilitzat per sanejar els seus comptes i pujar-se els seus ja de per sí milionaris sous, i els rics més rics demanen més i més baixades d’impostos i més i més retalls a la classe mitja. És la ironia de tenir un sistema de partits on la diferència entre PP i PSOE es limita a anècdotes i al nom: és el ‘Partit Socialista’ qui ha impulsat els majors retalls de la democràcia i és el ‘Partit Liberal’ (el PP) qui les mantindrà o ampliarà perque cap dels dos veu perillar el seu domini. El sistema electoral els protegeix i penalitza qualsevol opició política minoritària i el ciutadà és empés cap al desencant i la indiferència.

Per últim us deixo opinions al respecte d’aquest tema:

4 thoughts on “Reforma constitucional? Jo vull votar!

  1. No estic d’acord en què cap servei bàsic s’hagi de financiar mitjançant l’endeutament, s’han de finançar mitjançant els impostos. Ara paguem les consequències d’una política, no només neoliberal, sinó també “socialdemòcrata” que no ha tingut empenta per augmentar els impostos als més rics i rebaixar despeses inútils. Amb l’endeutament fem una finta a la lluita de classes i descarreguem un deute més gran a les generacions futures. A més, ens fiquem cada cop més al fons de la gola del llop dels especuladors. La proposta actual de Zapatero no és tant reduir ara l’endeutament com disposar d’un nou marge per seguir-se endeutant.

    JR Aragó, 24 d’agost de 2011

  2. La discusión sobre más intervención del Estado en políticas neokeynessianas, o el liberalismo desbocado del neodarwinismo fundamentalista no llevan a ningún sitio, porque son parte del problema, cada uno en su momento ha servido al capitalismo para continuar. Hoy ambas escuelas o como quieran llamárse a estos modelos de la esquilmación son agonizantes y solo reflejan la decadencia e insostenibilidad del sistema.

    ¿Acaso creen que sólo el comunismo será enterrado por la Historia?

    Deberíamos estar hablando en estos tiempos, no de recuperar crecimiento económico, sino de mejorar la redistribución de una vasta producción que solo puede crecer reduciendo la capacidad de la naturaleza para reproducirla en el siguiente ciclo. Deberíamos estar hablando de mejorar la vida de la mayoría (la minoría acomodada ya tiene demasiados lujos) , y sobre como mantener unos estándares de vida decentes compatibles con unos límites físicos tan patentes y de los cuales los precios acaban siquiera de empezar a informar. Deberíamos estar hablando de reparto del trabajo y cambio de modelo productivo (intensivo en trabajo y conocimiento ,y austero en materiales y energía ), sobre la relación de la economía con la sociedad en la que esta inmersa y a la que sirve ( o ¿era al revés? sic))y del propio medio natural que sostiene a ambos, pero al final la agenda de esas minorías poderosas, egoístas y miopes se impone, y lo hace mediante los representantes que se supone deberían ser garantes del interés común.

    Y por supuesto, el debate no es la oportunidad de un techo de gasto o no, de una cantidad u otra, de un medida u otra… el debate debe estar en que ésta o cualquier otra medida se toma ARBITRARIAMENTE por los mayordomos -los políticos- de este guiñol de pacotilla. En que se nos impone un cambio en la constitución por la vía del apremio, (en 15 días) como el estado de excepción de hace unos meses por lo de los controladores.

    Pero este cambio constitucional no estaba en ningún programa político de los que hoy NO NOS REPRESENTAN. Que ninguna de las medidas tomadas por el gobierno actual “contra la crisis” estuvo en su programa electoral con el que ganó las anteriores elecciones. Que es un ENGAÑO absoluto este sistema “democrático”, que no es más que EL GOBIERNO DE UNA ÉLITE CON EL BENEPLÁCITO DE LA MULTITUD.

    La “Dictadura democrática” con Keynes o sin él tiene los meses contados.

  3. Efectivamente, hay muchos temas de que hablar, y más que hablar, analizar, estudiar, escuchar, discutir y luchar. Porque hay que conseguir una unidad amplia si queremos cambiar las cosas a mejor. Por cierto, algo que requerirá decisión, constancia y capacidad de organización mientras la élite siga gobernando “con el beneplácito de la multitud”.
    En relación al tono, francamente, es presuntuoso y falto de modestia, tanto “debe”, “debe” y “debe” y “días contados”. A ver si te hacen caso.

    JR. Aragó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s