Informació i contrainformació: La caiguda de Tripoli


Estem assistint al final del règim de Gadafi en el que, sembla, el paral·lelisme més sorprenent entre la caiguda dels règims comunistes europeus als 80 i la caiguda de les dictadures titelles de la riba sud i est del Mediterrani. Libia, per la seva violència interna, per com el tirà va llençar la força del seu excèrcit contra els rebels, apareix com a record del que va ser la caiguda de Ceaucescu i el final del comunisme a Romania. Els rebels, amb l’ajuda de la OTAN que semblen recolçar als reformistes libis i no al tirà, van iniciar el dissabte la conquesta de Tripoli, la capital. A diferència, però, de la caiguda dels règims comunistes als 80, avui internet dona una visió nova on podem obtenir informació també des de propi règim que intenta, desesperat, contrarrestar el pes dels rebels a la xarxa. Blogs, twitters, grups de Facebook de fans de criminals de guerra com Milosevic… es fan resó de la desinformació que el moribund règim de Gadafi posa a disposició de tot aquell que vugui creure cegament en conspiranoies desastroses.

· TeleSur: la veu discordant televisiva.

Venezuela s’ha convertit en el darrer i més visible recolçament del dictador libi. Han sigut moltes les aparicions públiques de Chaves on denunciava l’agresió extrangera i la ‘guerra pel petroli’. Telesur, la televisió pública veneçolana, fa un seguiment informatiu no tant de la caiguda en sí de Tripoli, sinó del propi dictador. Per exemple, aquest video de Telesur del passat dia 21 d’agost n’és un bon exemple.

El llenguatge del presentador està molt lluny de ser imparcial i no amaga la simpatia ‘editorial’ de la cadena. Podem veure les imatges de la discòrdia oferides per Al Jazeera-Arabic i com es parla de ‘incursión multinacional’ al referir-se als rebels, ‘pueblo resistente’ per parlar dels que recolcen a Gadafi i de ‘lider revolucionario’ que va retornar la dignitat al poble libi. Telesur, doncs, és el principal altaveu de les noticies oficialistes del règim i el fet que sigui en castellà l’ha dut a ser el mitjà de comunicació preferit d’aquells que no veuen a Gadafi com un dictador sinó com un revolucionari i als rebels, no com a el poble en armes sinó com a legions extrangeres.

· El misteriòs cas del platò d’Al Jazeera

Entre els cercles més adictes a les teories conspiranoiques circula la denúncia que Al Jazeera estaria manipulant les imatges de Tripoli i que realment no s’hi estaria duent a terme cap aixecament de la capital contra Gadafi. La imatge en qüestió és aquesta:

Per exemple, al blog ‘Lybia against super power media’ (Libia contra el poder dels super mitjans de comunicació), creat el 20 d’agost pel libanès ‘Al-Fatah69’ denuncia la manipulació i invasió de Libia per part de les potències extrangeres i, especialment, els Estats Units i Israel, cristalitzada en la manipulació informativa que la cadena Al Jazeera estaria cometent contra Libia. Aquesta denuncia, però, ha circulat per blogs partidaris i simpatitzants del dictador libi, entre ells el curiòs ’Support for Muammar al Gadafi from the people of Serbia’ i curiosament el discurs es repeteix quasi fotocopiat a molts blogs, gairebé paraula a paraula.

Un primer cop d’ull a la fotografia comparativa demostraria que hi ha alguna cosa extranya en la captura de pantalla que va emetre Al Jazeera: poca gent, il·luminació extranya… els blogs denuncien precisament que la poca gent amb banderes rebels serien actors i que la llum no sembla la habitual d’una plaça, sinó de focus de televisió. A més, les altres fotografies mostren palmeres que no hi són al pressumpte ‘plató’ d’Al Jazeera, així com elements decoratius a la porta de la Plaça Verda que tampoc hi apareixen. Tot molt sospitòs i molt fosc, oi? Per si això fos poc apareixia un video on tot era confirmat: fonts anònimes confirmaven que, efectivament, totes les imatges de Al Jazeera del dia 21 són un muntatge a un plató de Doha on s’ha reproduit tot amb una presició digna de Hollywood: els retrats de Gadafi, les banderes, els cotxes, els arbres, absolutament tot. ¿La font? Es desconeix, és anònima, però mereix tota la creidibilitat del món segons la televisió libanesa.

La conspiració, però, és tan malaltissa que cau pel seu propi pes. Si ens fixem a la imatge que denuncia el suposat ‘plató d’Al Jazeera’ veurem la contradicció que hi ha entre les imatges reals de la Plaça Verda i les imatges de la mateixa plaça amb els rebels: practicament tot coincideix, excepte una palmera que apareix en una imatge, però no en les altres dues. Aquesta imatge és una de real presa al 2007 i podem veure-hi que la palmera, proba de la manipulació d’Al Jazeera, ja no hi era. En d’altres imatges més actuals que es poden trobar a Flickr o Panoramio es pot constatar que segueix igual.

I sobre la denúncia de que la llum semblen ‘focus’ i no la llum típica d’una plaça, la resposa és simple: efectivament la Plaça Verda està il·luminada amb focus com els que trobem als estadis de futbol, per això la llum és diferent a la que estem habituats. Això explicaria per què el fons de la imatge és tan fosc i el pla proper està tan il·luminat. Qüestiò d’òptica.

Per si encara teniu dubtes, aquí teniu la retransmisió en directe des de la Plaça Verda de Tripoli que Al Jazeera va fer i que, sincerament, no és un muntatge.

· Informació i contrainformació a la xarxa.

La qatarí Al Jazeera, en la seva versió en arab o anglesa, ha sigut l’altaveu de les revolucions de la ‘primavera àrab’. El seu poder es va poder veure a la revolució d’Egipte, quan era l’únic canal que va poder informar des de el mateix centre de la revolució fins i tot quan el govern egipci va tallar tota comunicació inalàmbrica. De nou ara Al Jazeera torna a ser al centre de la notícia i ens ofereix un punt de vista únic sobre les rebelions i també sobre l’avenç de l’entrada dels rebels a Tripoli. Ja hagi sigut la celebració de l’entrada dels rebels a la Plaça Verda, rebatejada com a Plaça dels Màrtirs, com l’alliberació del fill petit de Gadafi aquesta mateixa matinada, Al Jazeera ha informat en tot moment. No oblidem que la situació al país és de guerra i que el govern libi, per a protegir-se, va ordenar l’expulsió dels periodistes extrangers deixant a la televisió estatal LJBC i a d’altres canals també sota control gubernamental com l’única forma d’informar-se sobre la situació al país. Naturalment tots els canals són fidels a la defensa del dictador i, de la mateixa forma que TeleSur, acusen als rebels de ser extranger i asseguren repeteixen les vegades que calgui el pressumpte muntatge d’Al Jazeera. Les escenes en favor del dictador es succeeixen, la més sorprenent la d’aquesta presentadora que, en ple programa informatiu, treu una pistola i jura matar morint. Com totes les dictadures que, de cop, veuen el seu final a prop els més fanàtics semblen embogir i, tot tement el seu final, no dubten en dur fins al final el seu jurament de lleialtat al règim.

És l’altra cara del 2.0, de les rebelions nascudes a Twitter, un mitjà massa nou com per a ser comprés per uns governants gerontocràtics que són molt lluny del seu poble, aïllats i tancats en sí mateixos. En el cas de Libia i de Gadafi, la caricatura de sí mateix en la que s’ha convertit el dictador i la seva crueltat al no dubtar en llençar l’excèrcit contra el poble, el règim ha començat a entendre que per a contrarrestar el poder del 2.0 s’han de crear altaveus dintre del 2.0. Blogs, comptes de Twitter i grups de Facebook que denuncien aquests muntatges són la desastrosa resposta d’un règim que es dissol a la vegada que es nega a morir i deixar pas a una transició cap a, esperem, una democràcia àrab.

One thought on “Informació i contrainformació: La caiguda de Tripoli

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s