Café, copa i puro.


Quan el nou govern va prendre posessió del seu càrrec va assegurar que hi hauria fermesa i que no els hi tremolaria la mà en prendre les mesures adequades per a sortir de la crisi. No n’ha faltat pas de mà dura i fermesa: obsessió per a desmantellar tot allò que fos herència visible del Tripartit, la repressió contra els acampats a Pl. Catalunya o els retalls en els seveis socials acompanyats d’una balsàmica baixada d’impostos per als més rics. Pel camí, no ho oblidem, la Generalitat ha mal vengut edificis públics amb l’excúsa d’obtenir liquiditat.

Ara aquest ‘Govern dels horrors’, dels despropòsits, de la pornografia social i el ‘donde dije digo y donde digo Diego’, ha volgut donar un escarment a aquells que no podran mai pagar-se un advocat de Cuatre Cases, ni anar a esquiar al Pirineu, ni evadir impostos a Andorra, ni crear SICAVs, ni passejar-se en 4×4 per la Diagonal o anar a la tribuna del Camp Nou… els perceptors de la Renta Minima d’Insersió. L’espectàcle l’ha ofert Josep Lluís Cleries i Gonzàlez, Conseller de Benestar Social i Família, i Xavier Mena, Conseller d’Empresa i Ocupació, qui no han tingut cap vergonya en sembrar el dubte i criminalitzar a les 40 mil persones perceptores d’aquesta renta, l’últim mecanisme del nostre Estat del Benestar per a no caure en la misèria més absoluta i que tant molesta a aquest Govern de ESADE.

La història és coneguda. Sota el pretext d’acabar amb el frau i la picaresca que, en paraules de Xavier Mena a Catalunya Ràdio, sembla ser practiquen els beneficiaris de la PIRMI, s’ha canviat el mètode de pagament: si fins ara es feia per ingrès bancàri, ara es farà per xec nominal. Aquest fet, trivial a primera vista, ha provocat el retard en el pagament de la PIRMI o simplement la seva impossibilitat de cobrament, ja que molts havien de vivenda i no podien recollir-lo. A partir d’aquí és on aquest ‘govern dels horrors’ comença a enriure-se’n de la pobresa a la cara dels més pobres.

Despilfarrament, frau, ganduls, telèfons d’atenció pública tancats per vacances, cap resposta pels afectats a la seu de Benestar i Familia i uns delicats tocs de racisme populista i demagògia barata, han servit per a presentar als perceptors de la PIRMI com a autèntics paràsits socials, indistintament de si el receptor fos una famlia, una vidua o, efectivament, algú que sí està defraudant. Aquesta possibilitat ha sigut xifrada en el 2% o 3% del total dels 40 mil beneficiats de la PIRMI. A la festa dels despropòsits i els absurds, s’hi va sumar la Vicepresidenta Joana Ortega, qui proclama que s’ha d’acabar amb la ‘insostenible cultura del subsidi’. Bravo! Els nens guays d’ESADE i l’Aul-Escola Europea, els autoproclamats ‘millors’, volen acabar amb les ajudes als més pobres i no ténen cap problema en abocar a 40 mil persones a l’indigència si cal. 

La resposta ha arribat de la mà del Tripartit, que ha optat per unir-se i fer front comú a aquest Govern dels Horrors i forçar la compareixença delsConsellers d’ESADE Mena i Cleries. Montserrat Capdevila (PSC), Dolors Camats (ICV) i Anna Simó (ERC) van donar una imatge de fermesa contra un altre abús del govern. Ha sigut refrescant veure que la oposició és on ha de ser: amb els més indefensos, les victimes d’aquest govern dels despropòsits. Tot i amb això el mal es fet. Quants ha hagut de deixar la seva vivenda per no poder pagar el lloguer i ara viuen al carrer? Quants han vist ofegar-se la única ajuda pública que els hi quedava? A què juga aquest govern?

La nova política social d’aquest govern dels horrors és la de mà dura contra els indefensos i cafe, copa i puro amb els més rics, una actitud d’abusa nanos davant un receptor del PIRMI i massatge als peus als veïns de l’Avinguda Pearson o de Tiana. Com molt bé declarava en una entrevista a l’Hora L de Ràdio Barcelona la responsable de Càritas, Joana Martín, el govern ha buscat únicament estalviar-se la PIRMI i si el que vol es combatre els frau fiscal, l’hauria de buscar a un altre lloc potser molt lluny dels receptors de la PIRMI.

Tant se val, però, on es busqui el frau. Que després de tot el que hem vist al voltat del cas Millet, el Cas Palau, el cas Pretòria, el desviament de fons cap a CDC i el pagament de comissions per obra pública de Ferroviales parli de ‘frau’ al voltant dels preceptors de la PIRMi em resulta, simplement pornogràfic.

One thought on “Café, copa i puro.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s