Rubalcaba, el Papa i el 15M


S’han acabat les contemplacions. La data de les eleccions és ja fixada i al candidat socialista i ex-ministre de l’Interior no li acaba d’agradar que el moviment del 15M es visualitzi dia sí, dia també a les places de Madrid. Aquest cop el dessallotjament pacífic del campament de Puerta del Sol per part de la policia ha desencadenat de nou la indignació al saber-se que el seu motiu és la visita de Benet XVI a Espanya, ni un any després de l’anterior visita a Barcelona. Aquell sonor fracàs pagat entre tots per caprici de quatre beates.

Rubalcaba, que va simpatitzar en un principi amb el 15M (o això ens va voler fer creure), va incorporar al seu programa electoral moltes de les reclamacions dels ‘indignats’: reforma electoral, pujades d’impostos… tot això després d’haver estat votant precisament el contrari. Costa molt, doncs, creure que algú farà tot d’una i en els propers quatre anys el que no ha fet en els vuit anteriors. Això Rubalcaba ho sap i potser massa visibilitat del 15M pot anar en contra dels seus interessos. El 15M, doncs, serveix per a recordar-nos a tots que el PSOE fa masses mesos que va sortir de l’ideari de la socialdemocràcia europea per a ser un simple ‘surimi’ congelat barat de la dreta, una copia de baixa ressolució i en blanc i negre.

El caprici papal, aquest despropòsit basat en que el 70% dels espanyols es declaren catòlics però menys d’un 15% va un cop per setmana a missa, el pagarem entre tots. Catòlics, musulmans, protestants, jueus, budistes… totes les confessions unides per una causa comuna: que Benet XVI vingui a donar uns quants mitins d’ultradreta on repassarà el seu doctrinari ideològic: condemna de l’homosexualitat, condemna del laicisme, condemna del feminisme, condemna del lliurepensament, condemna de la ciència, condemna de la politica d’esquerres… passejar-se per Madrid durant aquestes jornades de la grisor i la intolerància serà com viatjar a l’Espanya cateta i en blanc i negre.

La despesa serà assumida per un estat que retalla per totes bandes. Mentre Espanya s’aproxima dia a dia a l’abisme del rescat i amenaça amb arrossegar a tota la zona Euro a la catàstrofe de la dissolució de la moneda única, l’ostentació papal serà pagada per tots. Així viurem la contradicció de que per una banda els nostres polítics ens diguin que no hi ha diners per a tants ambulatoris, ambulàncies, escoles o instituts, però hi hagi un pou sense fons dedicat a pagar la fastuositat d’una visita papal innecessària, inoportuna i indessitjada. Al menys a d’altres països la visita papal és pagada per la pròpia confessió religiosa i no pels fons socials de l’estat. La següent visita papal serà, precisament, a Freiburg am Breisgau al setembre i allà la comunitat catòlica alemanya correrà amb les despeses. Ningú parla allà de persecució de cap religió, cadascú es paga lo seu amb la llibertat suficient de que ningú els molestarà per a fer-ho. Molts demanem només això.

I aquí torna el 15M. El ministeri de l’Interior ha trobat l’excúsa perfecte per a perseguir al moviment: hem de netejar Madrid per a quan arribi el Sant Pare. Els indignats, o potser hauriem de començar a parlar de la ‘disidència’ que està en contra de l’actual panorama polític digne del segle XIX i les époques més fosques de Cánovas i Sagasta, són un problema per a un PSOE entregat en cos i ànima a legislar en favor dels bancs i un problema també per a un PP entregat en cos i ànima en fer el mateix que el PSOE però amb la seva firma. Amb l’escalforeta de l’estiu, el nerviosisme del 20N i la histèria d’unes enquestes que donen majoria absolutista al PP (o com a mínim un pacte indigest PP+CiU+PNB, la comparsa de la llàgrima nacionalista perpètua), porta al govern a actuar contra aquells amb els que fa només unes setmanes hi simpatitzaba fent saltar pels aires el dret constitucional a la manifestació, ara reservat a les beates antiabortistes de torn. Els mitjans de comunicació afins al PSOE han fet desapareixer de cara a la propera temporada aquells tertulians que sent d’esquerres critiquen la contradicció del candidat socialista. Carlos Carnicero va ser acomiadat el passat juliol de la tertúlia del programa Hora25. No és que simpatitzi amb tot el que diu el periodísta resident a Londres, sinó que era l’únic que criticaba obertament la incoherència de Rubalcaba i que donava veu als indignats.

El 15M entra en la seva etapa més delicada. Pot enemistar-se amb la gent o arrossegar al carrer el 15 d’octubre de nou masses de ciutadans que assisteixen impotents a l’espectàcle que dónen uns polítics que treballen seguint els interessos de lobbys bancàris, automobilístics i religiosos i que no creuen ja en el pervertit sistema bipartidista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s