La revolució ciclista a Barcelona.


Si l’any 2002 algú haguès publicat una cosa així, molts haguèssin mort de riure. Fa només 10 anys la bicicleta era per a molts barcelonins un exotisme del que es disfrutava de vacances al nord d’Europa. Fa només 10 anys els països on la bici superava el 15% d’utilització a Europa es podien comptar amb una sola mà: Holanda, Dinamarca, Alemanya i Suècia. L’any 2002 només Grècia i Portugal estaven per sota d’Espanya en quant a l’us de la bici.

Quan l’any 2002 vaig optar de fer servir la bici com a vehicle diari a Sabadell, on he viscut quasi tota la vida fins que em vaig exiliar a Barcelona, i la pròpia ciutat comptal, trobar-se amb d’altres ciclistes urbans era tot un motiu d’alegria i el pedaleig un esport de risc que despertava comentaris sarcàstics (o despectius) entre familiars, companys de classe i de la feina. Fa 10 anys circular pel carrer Diputació era una aventura: esquivar cotxes, suportar insults dels taxistes… el cotxe fa 10 anys era barat i estava de moda: qui no tenia un cotxe era perque no havia demanat un crèdit al seu banc per a comprar-lo. Quines coses. L’any 2002 l’alcalde Clos feia la política ciclista més absurda que ha conegut Barcelona. Hereu de la idea de reintroduir la bici a Barcelona que l’alcalde Maragall va començar amb els Jocs Olímpics, Clos va optar per lluir bici com a reclam turístic a la vegada que suprimia carrils bici i paralitzava la construcció de nous carrils. Amant dels iots cars, les festes i els bons vins, fa 10 anys va anomenar com a responsable màxim de la bici a Jordi Portavella, de qui hem heretat alguns dels carrils-bici-despropòsit més importants d’Europa. Sinó us ho creieu doneu una volta pel 22@ i busqueu el carril de Bac de Roda, un carril bici sobre vorera en un carrer de 4 carrils que, a més, va canviant de costat del carrer sense avisar. Un horror pel qual encara no ha demanat disculpes.

La tendència, però, estava clara: la bici guanyava adeptes lentíssimament, però en guanyava. L’any 2005 ja es notava un augment molt significatiu i l’esclat de la crisi en va suposar l’inici de l’actual moment. Al 2001 a Barcelona hi havia poc més de 20.000 usuaris de la bici, al 2005 es parlava de 40.000 i al 2007 de 65.000. Tot i que el bicing, introduït al 2007, ha jugat un paper importantíssim en el fet que Barcelona sigui avui una de les ciutats reconegudes dintre del món ciclista, la bici haguès arribat a aquests nivells igualment, però potser de forma més lenta. L’augment espectacular de l’us de la bici, es parla d’entre 100.000 i 125.000 usuaris per dia a la ciutat, no ha portat fins ara un augment en consonància de la infraestructura ciclista. Encara avui no hi ha cap carril bici que permeti arribar al centre de Barcelona. No la Ronda Sant Pere/Universitat, ni Passeig de Gràcia, ni la Rambla, ni tan sols la Plaça de Catalunya ténen un trist carril bici o uns aparcaments prou grans com per a fer que la gent accedeixi en metro a la principal estació de Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat de la ciutat.

La situació actual és molt esperançadora pels que creiem que la bicicleta ha de servir per a recuperar les ciutats i fer-les zones de convivència. Barcelona, però, té la particularitat que la moto hi juga un gran paper i no es pot plantejar un augment de l’us de la bici a costa del de la moto, sinó a costa de que el cotxe perdi la predominància que avui té. D’altra banda el canvi de govern municipal pot ser una oportunitat per a donar un nou impuls a la bicicleta, a jutjar per les intencions de Xavier Trias expressades en aquest blog, però també a una entrevista al quadernet ‘Catalunya’ de El País el dia de la presa de posessió del càrrec com a nou alcalde. Passi el que passi, la bicicleta ha arribat per a quedar-se i plantejar, ni que sigui tímidament, un retrocés en el seu us urbà a Barcelona seria un gravíssim error, perque en la descongestió de la ciutat no hi ha una única solució, sinó una solució transversal basada en més transport públic (el Retbus, tramvia, bus convencional i el metro) i també en el petit vehícle privat (moto elèctrica i bicicleta) i no pas en l’actual model tecnòcrata heretat de l’horror de la Barcelona ‘de Porcioles’.

Per això quan El País, el principal diari nacional en castellà, parla de revolució ciclista i ho fa parlant de Barcelona no puc evitar un cert somriure al recordar com, l’any 2002, 2003, 2004… els ciclistes urbans parlàvem de com ho podriem fer per a incorporar la bici a la ciutat, què hauria de passar per a que Barcelona fos una ciutat també per a la bicicleta. Qui ens havia de dir que avui a Barcelona començariem a veure escenes més pròpies de Friburg o Berlin més que no pas de Madrid i que la nostra ciutat seria ‘el model a seguir’.

4 thoughts on “La revolució ciclista a Barcelona.

  1. No sé si coneixes aquest documental del 1908, que representa un passeig per Gràcia i Vallcarca a bord d’un tramvia:

    http://www.europafilmtreasures.eu/PY/245/see-the-film-barcelona_by_tram

    És sorprenent pels mitjans de transport que s’hi veuen. A més dels tramvies, hi ha algun automòbil testimonial, bastants cavalls i sobretot moltes bicicletes. Es pot dir que la bicicleta era el vehicle urbà més utilitzat fa un segle.

    Això sí, no hi havia carrils bici. De fet, no hi havia cap carril, ni passos de vianants, ni semàfors, ni senyals de trànsit estandarditzades. La circulació era caòtica però sembla que tothom ho acceptava.

    La lliçó és evident. No hem de tenir complexos de promoure l’ús de la bicicleta a barcelona, perquè només és recuperar una tradició centenària que no s’hauria d’haver perdut.

    I el mateix es pot dir del tramvia.

  2. […] La revolució de la bicicleta sembla imparable. El ‘canvi de xip’ va arribant i poc a poc la bici va ocupant el seu espai a la ciutat, que com he apuntat sempre des d’aquí ha de ser a la calçada i no pas a la vorera. Cada cop són més ciutadans anònims els que pugen a la bicicleta, potser perquè un amic els hi ha dit o potser perquè ho van provar durant l’estiu i, com ens va passar a tots, arribat l’hivern ja no ho pots deixar. Podem llegir experiències de ‘la primera vegada’ en bicicleta a blogs o notícies d’algún polític que decideix anar en bici al Parlament, perquè el canvi també arriba a la política. ¿Algun dia veurem a l’Alcalde de Barcelona en bicicleta a l’Ajuntament com el Tinent d’Alcalde de Munic (Video en alemany)? Jo crec que sí. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s