El notari és mort [Un any del #10J]


Qui se’n recorda del 10J? Ningú, ni tan sols els seus promors. Ominum Cultural, aquesta institució que mescla amb la més absoluta tranquilitat llengua i política, va convocar ara fa més d’un any una manifestació per a expresar la desavinença general envers la sentència del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats pel Partit Popular al 2007. Llàvors alguns, només alguns, vàrem denunciar que no es tractava d’un acte en defensa de cap Estatut ni per expresar cap indignació sobre una sentència que, en la meva opinió, estava fora de lloc. La manifestació del 10J era un acte polític, una manifestació electoral, un acte de campanya que CiU va saber convertir en vots.

De les proclames d’independència, de més autogovern o simplement en favor de l’estat autonòmic no en queda res. La maquinària electoral convergent va saber canalitzar el descontentament i convertir-lo en vots. En aquell moment els discípuls d’Uri Geller defensaven la via del dret a decidir, de la independència, del ‘nosaltres sols’ o el concert económic. En realitat el que feien era només fer veure que doblegaven culleres, l’objectiu era un altre. Molts es van arribar a creure que CiU seria el revulsiu en favor d’una nova via d’autogovern a Catalunya basat en ‘pactes nacionals’… res de tot això.

Guardades les senyeres i estelades i els vots a favor de la independència d’Artur Mas, torna la barretina més carrinclona, aquella que la Lliga Regionalista feia girar en l’aire quan Alfons XIII o el Generalíssim venien de visita a Catalunya. Haviem oblidat que Convergència Democràtica i Unió Democràtica abans que els pressumptes ‘homes de país’ que pretenen ser, són la dreta i és amb la dreta amb qui es troben més còmodes i amb qui menys manies ténen per a pactar les retallades o suprimir un peatge a l’A2. El pacte dels pressupostos de la Generalitat pel 2012, que contarà amb l’abstenció del Partit Popular, n’és la proba que les aventures i desventures de CiU amb l’independentisme han arribat de nou al seu final. El notari és mort i enterrat i pobre del que digui una altra cosa.

El pitjor de tot aquí no és el pacte en sí entre CiU i PP, que el trobo coherent i normal perque la dreta és la dreta. Sinó que durant tot aquest temps CiU hagi mentit obertament. D’aquell ‘som una nació i tenim dret a decidir‘, reflex de la politització pro-convergent del 10J, i el compromís amb aquella manifestació, n’ha quedat un record que només reivindica ICV i ho fa per a denunciar la paradoxa de la reedició del Majéstic just un any després d’aquell gran acte electoral. Esquerra, el partit que va caure de quatre grapes en la trampa del 10J i més està pagant el haver fet el joc a una CiU travestida d’independentista, va suplicar fins a l’últim moment poder recolçar els pressupostos i intentar guanyar una mica d’oxígen davant el desatre al que s’enfronta.

Potser no ens n’hauriem d’extranyar o sorprendre. El programa electoral de CiU no incloia pas les retallades i bé que s’estàn aplicant sense contemplació alguna. Ja se sap que els programes electorals, tret d’algunes excepcions, estàn per a no complir-se. Tot i la re-edició del Majéstic, el President de la Generalitat no té cap vergonya en sortir a dir que el 10J va ser una gran fita nacional i que ‘el dret a decidir és una obra pels perseverants, no pels impacients’. Em pregunto on són ara els jovenets i no tan jovenets que fa quatre anys cridaven ‘Botiflers!’ a Esquerra per la re-edició del Tripartit.

Fa quatre anys CiU va iniciar una campanya electoral que duraria això mateix, quatre anys. Els pilars del programa polític contra el Tripartit eren la senyera, la llengua, la reivindicació del folklorisme com a estructuració social (els bons catalans autèntics dirigirien el país i els ‘xarnegus’ i/o mals catalans hi treballarien i prou) i el retorn a les bondats més pures del nacionalisme noucentista en la seva versió més carrinclona. Un cop han ocupat el poder el que ens hem trobat és, efectivament, un govern folklorista, carrinclò i amb masses ànims de revenja i que ja no se’n recorda de les promeses que li feia al seu electorat. Trobo que, per dignitat democràtica, els partits haurien d’intentar ser més coherents amb la forma com enfoquen la seva acció de govern.

El futur passa no només per l’abstenció del PP en la votació dels pressupostos, sinó en recolçar una moció de censura contra Zapatero i una hipotètica entrada de Duran i Lleida en el govern, cosa que no va aconseguir al 2008 i que no li perdonarà mai al PSOE. Com he repetit molts cops: això acaba de començar.

6 thoughts on “El notari és mort [Un any del #10J]

  1. COMPLETAMENT D’ACORD!!
    Trist però és així! La dreta empra l’identitarisme per amagar el seu programa de corrupció i destrucció social i un cop al poder se n’oblida fins a les properes eleccions, exactament igual que el PP valencià amb les falles. Sempre ho ha fet i sempre ho farà i més quan té la totalitat de mass media públics i privats al seu servei, eclipsant totalment a la única força política que fa oposició a Catalunya (ICV-EUiA) i magnificant fins a l’extenuació referèndums i manifestacions bonsai de grupuscles minoritaris.

    Mentre el nazi Heribert Barrera llegia el manifest independentista, jo estava a la presentació d’Unitat contra el Feixisme a l’Escola d’Estiu d’ICV, on també he tingut oportunitat de parlar personalment amb Mónica Oltra, que m’ha caigut genial!

  2. CIU (millor dit, CyU) fa pudor. Com ERC. Però el 10J no s’acaba en aquest dos partits! Hi ha vida més enllà.

    Fins i tot el 10J hi vam anar gent que defensava la tasca del (primer) tripartit!

    Per últim, recordar que ICV-EUiA va pactar amb el PSOE, ha pactat amb el PP a Extremadura i seguirà baixant-se els pantalons xq és un partit de l'”establishment”.

    Salut i fins aviat!

    PD: Un dia us explicaré la curiosa mena que tenen els “ecopijos” de BCN de celebrar el tercer temps!

  3. ICV va pactar amb el PSOE, és cert, però ICV no ha fet una campanya de quatre anys en favor de la independència amb el que crec que no és comparable. Jo entenc el pacte PSC-ERC-ICV com un pacte per a forjar un canvi de govern, el problema és que l’únic que es va creure que el projecte tenia futur era la propia ICV. PSC i ERC van demostrar masses manies i masses ganes, especialment d’ERC, de pactar amb CyU.

    Tanmateix, ICV i IU són partits diferents i, fins on tinc entés, ICV no anirà amb coalició amb IU a les generals, sinó amb Equo. Ara, li podem retreure (i li retrec a ICV) quelcom amb el que estaràs d’acord amb mi: el pacte amb el PSC no pot ser sempre a canvi de res. A BCN durant massa temps ICV s’ha conformat amb parcel·les secundàries i no ha excercit una influència decisiva, com sí va fer a la Generalitat.

    El que ha fet CyU amb el tema nacional i el seu pacte amb les PePas seria com si ICV pactés amb CyU construir noves centrals nuclears a canvi d’un carril bici paral·lel a l’A7.

    Per cert ¿què és el tercer temps? No tinc ni idea.

    1. Totalment d’acord amb el que apuntes sobre els pactes PSOE-ICV a l’Ajuntament de Barcelona durant tants anys. I sobre el que apuntes del primer tripartit, que jo considero positiu i necessari.

      I CyU sempre pactarà amb les dretes, és normal i habitual, una constant de la burgesia catalana.

      El Tercer Temps és una reunió que es fa entre els jugadors de rugbi al acabar un partit, després de la dutxa. Ens canviem, i anaem a prendre una cervesa, o un bon vi, o una coca-cola (el que vulguis) i a menjar, compartint taula i encetant conversa amb els rivals, que passen de rivals a amics en quant es comença el tercer temps. Al tercer temps es parla, es lliga, es riu, es juga…

      Els tercers temps del Poble Nou són llegendaris, ja que tenen un club house a l’anglesa (amb tele, sofàs, billar…) i són uns grans amfitrions, i a vegades els tercers temps acaben amb el personal de festa. Doncs bé, el senyor Gomà i el senyor Hereu van creure (d’acord amb la senyora Mayol) que el tercer temps era una rave, una bacanal de borratxos i borratxes i enviava cada setmana dos cotxes de la Guàrdia Urbana a multar els participants. De fet, va arribar a prohibir el tercer temps (tradició sagrada d’aquest esport i que el fa diferent de la resta) i a perseguir els clubs de Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s