Agonia i transformació del centre-esquerra.


El projecte del centre-esquerra europeu agonitza per tot el continent. L’esquerra socialdemòcrata, totpoderosa fins ben entrada la dècada del 2000, es prepara per a ser enterrada mentre es dessagna i convulsiona: els seus votants li marxen a altres partits, especialment cap a les opcions xenòfobes, i el seu projecte es diferencia massa poc del centre-dreta o fins i tot es tenyeix de neoliberalisme. El PSOE a Espanya, el darrer reducte de la social-democràcia, s’encamina al fracàs electoral més gran de la seva història, algunes enquestes parlen de que la dreta liberal podria quedar-se a les portes dels 200 escons. Zapatero s’ha encaparrat en destruir el que queda del projecte del centre-esquerra espanyol. No n’ha tingut prou amb la devacle del PSC, primer, i del PSOE regional després.

Una ideologia política, però, no es destrueix tan facilment. Simplement continua evolucionant fins i tot quan el partit que la representava desapareix o queda anul·lat. Llavors si el projecte del centre-esquerra europeu resta irreconeixible, ¿a on marxarà el seu votant? ¿Simplement es trasvassarà el vot d’esquerra a dreta? Al voltant de l’insatisfet votant de centre-esquerra europeu s’entreveuen algunes tendències que haurem de seguir.

De moment hem de tenir present que, com assenyalen les enquestes, molt votant del PSOE votarà a la dreta, sigui al PP o UPyD. És una forma de dir ‘prou’. A Catalunya vàrem veure com dels 300 mil vots que va perdre el PSC, una bona part van marxar a CiU donant-li una victòria sense discussió a totes les comarques catalanes, però sense permetre una majoria absoluta. A nivel espanyol és molt possible que succeeixi alguna cosa semblant. L’agonia del govern Zapatero pot dur a molts que al 2008 vàren votar al PSOE, a canviar el vot, enlloc de quedar-se a casa.  Ara per ara, el vot del PSOE sembla marxar al PP i, minoritariament, a IU, que lluny d’aprofitar la situació per presentar-se com l’alternativa d’esquerres, naufraga entre la venjança i la pinça.

Com totes les enquestes marquen, el PP guanyarà les eleccions i el PSOE patirà una derrota històrica. Aquí, amb un govern de dretes amb una més que possible majoria absoluta o un pacte còmode PP-CiU-PNB, ens podem trobar un escenari similar al que estem començant a veure a la vella Europa: la transformació del vot d’esquerres de la socialdemocràcia a l’ecologisme, de la mà de ICV i Equo, i la irrupció del Partit Pirata.

El 15M pot jugar un paper molt important en aquesta transformació. Aquest moviment han obert una reflexió intensa sobre el ‘vot útil’ i la necessitat de votar a d’altres sigles més que no pas als grans partits. La tendència s’ha començat a veure a les eleccions municipals i autònomiques de maig de 2011 i segueix reflectida a les enquestes. Els partits anomenats ‘petits’ comencen a pujar a costa de la socialdemocràcia i en menor mesura a costa del PP. A Catalunya la tendència encara és petita, però detectable: mentre l’esquerra tradicional continua enfonsant-se, PSC i Esquerra seguirien perdent escons si es celebrèssin avui les eleccions, ICV i les CUP segueixen creixent. A les eleccions municipals ICV va passar a Barcelona de 3 a 5 escons i va recuperar alcaldies perdudes al 2007. Les CUP, per la seva banda, van ser la sorpresa juntament amb el Partit Pirata, que va aconseguir el seu primer regidor a Sant Vicençs dels Horts Sant Fruitós de Bages.

La perpectiva ciutadana de patir una indigestió de dretes, que governaria a quasi tot arreu amb una comoditat preocupant, convinada amb una anul·lació de l’alternativa tradicional de centre-esquerra, reforça la tendència de que partits minoritaris puguin aumentar les expectatives electorals. Això succeiria si fossin capaços d’articular un discurs nou i fresc i captar al votant descontent però que no vol quedar-se a casa. Aquesta circumstància afavoreix la unió ICV-Equo i al Partit Pirata, sense oblidar a d’altres partits amb sorprenent recolçament popular a internet com el liberal Partido de la Libertad Individual, que compta amb més de 14 mil seguidors a Facebook.

En la meva opinió, a l’ecologisme es troba la regeneració de l’esquerra. Al segle XXI l’esquerra europea s’ha de situar a l’ecologisme o serà engolida per una dreta desacomplexada que ja no defensa l’estat del benestar i a qui no li fa vergonya privatitzar els serveis públics. A Alemanya o França han calgut forts governs de dretes obsessionats amb l’energia nuclear, la negació del canvi climàtic i l’abolició de 20 anys de polítiques verdes per a que l’ecologisme s’articuli com un contrapés als dos grans partits. És ara, en la decadència de la socialdemocràcia i de la ‘tercera via’ del Laboralisme, quan l’ecologisme ha de recollir als votants descontents amb una socialdemocràcia sense identitat per a construir una alternativa de govern a Europa que recuperi l’esperit de l’Europa social i n’afegeixi ‘i sostenible’.

7 thoughts on “Agonia i transformació del centre-esquerra.

  1. El problema que tenim en algunes ciutats, com la meva es que el vot del centre-esquerra esta anant directament al feixisme: PSC perd 6.500 vots i PxC en guanya 6.200, just en els mateixos col·legis i taules!

    L’error nº1 del centre-esquerra va ser la “tercera via” de Blair i Schroeder, que va significar assumir per part de la socialdemocràcia els paràmetres teòrics del liberalisme: es a dir, acceptar la derrota de l’estat del benestar i que no hi havia cap altre via.

    I avui dia, la gent que està en crisi veu com a única alternativa antisistema el feixisme i el populisme.

    L’ecologisme està molt bé i hi estic plenament d’acord, però s’ha d’anar més enllà i presentar veritables solucions alternatives a la crisi, especialment per les persones que estan desesperades. S’ha de recuperar la batalal de les idees en tots els fronts! No estic parlant de tornar a la falç i al martell, però si a assenyalar els veritables causants de la crisi que son els banquers i els corruptes, no els immigrants.

    Es per això que resulta tan important i urgent el 15M, més enllà de si dona més vots a un o altre aquest moviment rearmi a la població d’ideologia política d’esquerres. I tard o d’hora ja acabaran votant a ICV, IU, CUP o wathever!

    1. Estic d’acord amb el que dius sobre l’ecologia. El gran éxit dels Verds a Alemanya va ser captar economistes, empresaris liberals i, sobretot, seduir als joves i a les noves classes mitjes urbanes (professionals liberals especialment) nascudes als 2000 amb un missatge fresc i optimista. Aquí el missatge dels Verds normalment queda enterrat sobre tones d’ideologia, en la meva opinió, anticuada d’IU (que ha esdevingut un fòssil prescindible que lluita entre suicidar-se o demanar l’eutanasia), que s’autoproclama ecologista però que després recolça les ajudes al carbó i la mineria (indústries obsoletes on les hi hagi).

      El missatge dels Verds ha de ser social i econòmic: dir ben clarment que hi ha una sortida a la crisi apostant per les renovables i per replantejar tot l’esquema energètic del país. I que l’ecologisme no només és agafar la bici o l’autobus per anar a treballar, és també un plantejament social i econòmic modern i del segle XXI, que passa pel desenvolupament, l’inversió en formació, la creació de lloc de treball al voltant de les renovables, crear ciutats sostenibles i, en el fons, canviar la nostra manera de concebre el creixement.

  2. Fixa’t el que et diré (és el primer cop i únic q ho faré): penso que en Zapatero és un tio molt vàlid, que va entrar amb ganes reals de fer coses i canviar el model espanyol, però s’ha trobat de cara als poders fàctics que l’han privat de forjar un model social i federal en el que creu.

    No està malament per a un independentista-comunista de les CUP que mai ha votat al PSOE com jo eh?

    Convé que les esquerres ens reubiquem de l’òstia que ens hem fotut. Ja ens va passar quan es va ensorrar la Unió Soviètica i es van conèixer els crims estalinistes i sabrem sobreposar-nos a aquesta onada neocon. El problema (crec) és que els electors d’esquerra es queden a casa i no van a votar!! Hem de mobilitzar-los i sefuir-los amb un projecte social ambiciós!

    Salut i fins aviat!

    1. És que jo no crec que el balanç de Zapatero sigui horrorós. Va tenir una excel·lent primera legislatura. Els avenços socials i de llibertats són avui intocables. Però el seu optimisme antropològic l’ha convertit en el culpable de la crisi a la vista dels ciutadans.

      Crec que les properes eleccions seran el revulsiu que necessita l’esquerra per a renovar-se, no perque els seus resultats hagin de ser bons per força (crec que treient ICV a Catalunya l’esquerra espanyola s’enfonsarà en la misèria). Sinó per a aconseguir vertebrar un nou discurs, com comento, basat en l’economia de la sostenibilitat, l’I+D+i i el replantejament de l’esquema de desenvolupament econòmic basat en bombolles artificials que, tard o aviat, es converteixen en malsons com el que estem visquen.

      Salut, com sempre.

  3. […] La gran guanyadora de la nit va ser la coalició IU-Los Verdes, que va recollir el càstig al PSOE. Aquí està l’autèntica sorpresa que molts ja vàrem destacar en els anàl·lisi dels resultats del 20N. El PSOE es va esfondrar però no va trasvassar vots al PP, sino a IU, UPyD, Equo… però especialment a IU que, a causa de la soberbia d’Arenas de la que parlava abans, ha pogut exposar el seu programa com si IU fos l’alternativa a Griñán i no pas com el ‘partit crossa‘ com sempre apareix a la ciutadania. IU, a més, encarna una alternativa d’esquerres i està captant el vot disconforme del PSOE. El futur del PSOE no sembla estar girant a la dreta, sinó girant a l’esquerra i a l’ecologisme. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s