Papà, vull ser jove socialista.


Des de fora, la imatge que dona el partit de carrer Nicaragua és la d’una jove gerontocràcia política formada per aquells que van fer el ‘maig del 68’ i que allà segueixen. El partit ha envellit amb ells i de l’entusiasme que despertava Maragall al 1999 o 2003, en queden il·lustres ancians conservadors que no han sabut dir a temps ’em retiro’. Són la viva imatge del que popularment es coneix com ‘apoltronat’. Ara, els terribles resultats de les autonòmiques del 29N i el ciclò convergent que els ha expulsat fins i tot de la diputació, els farà caure a l’oblit. El seu recanvi hauria d’estar als joves del PSC, però invisibles als mitjans de comunicació, les xarxes socials o al carrer queb preguntar-se ¿on són els joves del PSC?

Les Joventuts Socialistes de Catalunya van passar a millor vida, quan sota l’excúsa de la refundació, les JSC van deixar de ser un partit polític ‘jove’ i independent, per a ser una dòcil comparsa integrada a aquest monstre anomenat “l’aparell del partit”. Per exemple mentre les joventuts d’Unió Democràtica exigeixen al seu partit el reconeixement del matrimoni homosexual, un avanç cap a la independència o excerceixen contestació a una direcció perpetuada des de els 80, les JSC es limiten a ‘fer bulto’ als aborridíssims mitings del Sant Jordi, darrera del candidat. Vènen a excercir la il·lustre tasca de ‘florero’ de cara a la imatge televisiva. Mentre que els Joves d’Esquerra-Verda (joventuts d’ICV) són autèntics agitadors i formen part activa del partit (ICV era el partit que més joves va incloure a les llistes per les municipals) i en son gairebé corresponsables del programari polític, així com de la presència de ICV al carrer, les JSC es limiten a aplaudir tot el que vingui de la seva gerontocràtica i monolítica direcció. En el darrer congrès les JSC, ja desaparegudes com a partit, van brillar per la seva absència, en el congrès del PSC de 2004 es van limitar a dir ‘què bé ho fa tot el PSC‘, sense crítica permesa. Un cop d’ull a l’executiva del PSC revela una veritat demolidora: de 39 membres, només 1 va neixer als 80 i 5 als 70, per cert: totes elles dones. L’actual primer secretari de les JSC, Javier López, està desaparegut en combat després de les iniciatives dels Joves del PSC per a ‘ajudar’ Montilla: l’increible home normal o el video de la noia que al votar disfruta d’un orgasme, autèntica publicitat enganyosa.

Arribistas, trepas, amigotes del alma, falses lluites pel poder, convulsions congresuals… tot això va anar destroçant a les Joventuts Socialistes fins a convertir-les en el que són avui: joves sense cara, sense referent i sense futur a un partit antiquat, instal·lat en rituals leninistes i que necessita un canvi d’armari urgent si no vol convertir-se en una socialdemocràcia a la italiana ben intencionada, però incapaç de batre a la dreta i de connectar amb un electorat desencatat i abstencionista.

Twitter, de nou, sembla ser el revulsiu esperat. Com informa avui el Periòdico, les bases socialistes i especialment els joves, demanen poc més que la refundació del Partit. La monolítica direcció del PSC, perduda, dispersa i anciana temporal i ideològicament, reacciona a un ritme marcat pels rituals de principis del segle XX, és a dir: exasperantment lent. Els joves socialistes ténen a la seva mà canviar el partit i demanen pas. Però, com dic, les intencions són unes i la realitat congresual és una altra.La democràcia interna del Partit Socialista mai ha sigut el seu punt fort. El PSC ha fet durant dècades un filtratge exhaustiu de qualsevol element discordant, sigui jove o no, fins al punt de que el líder de torn del partit exerceix un domini absolut ideològic. No és extrany que les primàries al PSC no existeixin, simplement perque sempre hi ha un candidat elegit ‘a la búlgara’. Potser seria el moment de reflexionar i canviar.

Els Joves de tots els partits ténen un paper molt intens en la vida del partit. Són la seva renovació, el seu futur i la majoria de partits valoren als seus joves. Veiem que Soraya Saenz era de Noves Generacions, Joan Herrera era dels Joves d’Esquerres o el propi Zapatero va iniciar-se a les Juventud Socialista de España. La tragèdia del PSC és que no només ha ignorat als seus joves, donant-los només certa repercussió a l’àmbit local, sinó que els va dinamitar al 2008. La renovació del PSC passa únicament per rostres ja vistos, per gent coneguda, per homes i dones que s’han limitat a mamar el partit des de sempre i que mantenen controls fèrris de les seves agrupacions. És tràgic que els millors situats per a iniciar la renovació del PSC sigui algún com Manuel Bustos, que juntament amb el seu germà excerceix des de Sabadell un control ferri de l’agrupació socialista del Vallès Occidental Oest, el propi Miquel Iceta, ben posicionat segons algunes veus, o el derrotat a les eleccions de Barcelona, en Jordi Hereu.

Preguntem-nos ara si els joves del PSC es limitaran a ser la comparsa conformista que ho aplaudeix tot i que no alça la veu ni davant del gir a la dreta del seu partit o, si per contra, podràn arribar a articular una contestació a un procés congresual que, tal com pinten ara les coses, es limitarà a escollir a algú que ja coneixem.

3 thoughts on “Papà, vull ser jove socialista.

  1. Per això hi ha gent que critica que ser polític esdevingui un ofici; un ofici que duri per tota la vida i dir: Jo vaig treballar de polític. Hi ha gent que defensa més el passar-hi un temps i sortir-ne. La política necessita una renovació, tens raó. El que passa, és que si hi sumes el descontentament que provoca la democràcia (o política), normalment provocat pels apoltronats ha fet que els joves no sentin cap tipus d’interès per a la política i, per tant, que no hi entrin.

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s