Fugida a l’infern


És una de les anècdotes més divertides de la nit. La 1 havia programat per després del programa especial de seguiment de les eleccions municipals i autonòmiques la pel·lícula “Huida al infierno“. Hi ha molta maldat en aquest món, oi? Era tota una ironia a la vista del que acabava de passar-li al PSOE a tota Espanya: ho han perdut tot excepte Extremadura. Com vaig comentar en l’article d’ahir, l’escenari que es va concretar ahir va ser el de mobilització brutal de la dreta i l’atomització de l’esquerra, fruit de les acampades. El 15M, irònicament, ha destruit el bipartidisme per portar-nos un monopartidisme a la italiana. Una dreta forta i salpicada de corrupció augmenta fins a sostres inimaginables l’aventatge electoral. L’esquerra, en canvi, s’atomitza i prop de 2 milions de vot van quedar sense representació. Per contra, IU a Espanya i ICV a Catalunya desperta amb 300 mil vots més. L’abstenció va deixar 11 milions d’electors a casa. El vot en blanc va arribar al 3% i el nul al 2%.

Barcelona: el canvi sempre és bo.

Siguem bons perdedors. Hem de felicitar a l’equip de Xavier Trias per haver aconseguit mobilitzar el seu vot i provocar un canvi de color polític a l’ajuntament després de 32 anys. Benvinguts i esperem que compleixin la seva paraula de governar per a tots. L’alternança democràtica sempre és bona. Això sí, estarem al cas per a evitar que Trias practiqui polítiques de retalls a una ciutat exemple de la inversió social.

El PP, amb un discurs putrefacte de criminalització de la inmigració, ha aconseguit vendre l’augment d’1 únic regidor (+1.5% amb respecte al 2007) com la victòria més gran de la seva història. Alberto Fernández és ara l’aliat potencial de Xavier Trias.

Jordi Portabella era el rostre de la derrota. Han perdut 2 dels 4 regidors que tenien al 2007 i semblen no haver entès el per què. La incorporació de Laporta deu haver tingut un paper desiciu. Ja ho avisàvem fa un temps…. En un moment com aquest, dur de número 2 a un corrupte no ajuda. El vot d’ERC, però, no ha marxat a CiU sinó a les CUP, que són la revelació a tot Catalunya, que li han pres a Portabella 11 mil vots i el 2% de l’electorat independentista. Esquerra obre ara un procés de refundació, catàrsi o dissolució. Veurem com acaba. Però el fet d’haver-se quedat a 0’50% de desapareixer de l’ajuntament (l’enquesta de TV3 reflexava aquesta possibilitat) ha activat totes les alarmes que encara no s’havien activat. El problema aquí és que Portabella no semblava entendre res del que havia passat, es va limitar a dir que els resultats no s’ajusten a les previsions, com si aquí el que ha fallat haguès sigut la ciutadania per no fer cas de les seves expectatives. Laporta, lluny d’apareixer borratxo com a les autonòmiques, callava i aguantava el tipus. Si haguèssin entés alguna cosa, el que implicaria que els hi queda un mínim de vergonya, cap dels dos recolliria l’acta de regidor i es limitaria a dimitir. Dimitir és quelcom molt difícil en un Laporta que ha vingut a la política a forrar-se i a tenir la inmunitat, Portabella, doncs, no pot permetre que aquest personatge dirigeixi Esquerra a Barcelona.

ICV és la sorpresa. Lluny de baixar, augmenta en quasi 5 mil vots i és la única formació d’esquerres, potser la darrera, que creix. Llàstima que no servirà de res. Tot i aixi, Ricard Gomà i ICV té la oportunitat, com algún com hem advertit des d’aquest blog, de vertebrar-se com a alternativa real d’esquerres i convertir-se el que a alemanya s’anomena ‘Volkspartei‘, és a dir: una tercera via als grans partits. Per entendre’ns, ara mateix a Barcelona el ‘Volkspartei’ és el PP. Ricarg Gomà, si gestiona bé el seu creixement, pot fer grans coses des de la oposició.

Jordi Hereu, que havia fet una campanya sensacional, no ha convençut als seus. Hereu ha descobert que la campanya electoral no serveix per a gaire. La ciutadania de Barcelona ja havia decidit que l’ajuntament necessitava un canvi. El referèndum per la Diagonal o l’horror de la Rambla, la sensació d’inseguretat (potser a vegades exagerada pels mitjans) o l’escàndol de l’hotel del Palau, han finiquitat els 32 anys de domini socialista. Tot i així, Jordi Hereu ha perdut amb dignitat i apareixia a les entrevistes a l’especial de TV3 íntegre i felicitant amb un somriure a Xavier Trias. Això l’honora. Veurem ara si Hereu encararà a l’Ajuntament cap a una sociovergència o si optarà per a forçar la Pepivergència, reivindicant-se, juntament amb ICV, com a l’alternativa social.

Què pot passar d’ara en endavant?

Trias vol governar en minoria, cosa que amb 15 regidors pot ser una feinada complexa i poc estable. El nou alcalde va criticar durament que l’anterior govern municipal (PSC + ICV) governés en minoria (18 escons) per tot això de l’estabilitat en temps de crisi. Sorpren, doncs, que Trias vulgui fer el mateix. ¿Espera, potser, a les eleccions generals? És molt possible que sigui així i que, depenent de què passi amb el govern central i com gestioni la derrota el PSC, tinguem un o un altre pacte a partir de 2012. L’altre opció, comentada al sopar electoral al que vaig anar, és que PP i CiU es reparteixin ‘cromos’. És a dir: que CiU doni suport al PP sense entrar al govern a Badalona i Castelldefels, a canvi que el PP doni suport sense entrar al govern a Barcelona. Però el PP ja va advertir que els temps dels ‘xecs en blanc’ s’havien acabat.

La curiositat la va protagonitzar un fet en el que ningú hi va parar gaire atenció, a jutjar pel que es comentava a twitter (més pendent de la borratxera monumental de Gallardón). Mentre que el 29N al Majèstic s’estava celebrant poc menys que una festa independentista, amb càntics com el l’euskaldun ‘In, indé, independència’ i estelades a tort i a dret; en el cas de la celebració d’ahir nit tan sols es veia una estelada i de càntics ‘indepes’ res de res. ¿No volen fer enfadar al PP, potser? Pensin malament, encertaran. CiU és conscient que el seu suport principal a Barcelona és un PP amb tics de l’ultra-dreta francesa i tocs neo-centralista i les estelades no ajuden. A la vegada, Duran Lleida (que somia amb ser ministre) sap que pot ser desiciu a Madrid a partir de l’any que ve amb un Rajoy com a President. És evident que, passades la mani de l’orgull conver i el 10A, amb ERC enfosada, el PSC a punt de refundar-se, i ICV com a únic partit d’esquerres viu, les estelades no ajuden i millor que les guardin pels moments folklòrics, com l’11 de setembre.

CiU ha guanyat les 4 diputacions i la primera pregunta és ¿matarà CiU, com pagament pels serveis prestats per part de la ràdio i la tele del Grupo Godó (RAC1 i 8tv), a la COM la Xarxa de TV Locals?. El PP més xenòfob ha guanyat en Castelldefels i Badalona, la infecció anomenada PxC entra també a l’Hospitalet

Artur Mas vibra d’emoció al creure’s legitimat per a continuar retallant els serveis públics i regalar-los als seus amigotes: Té el control absolut de la Plaça Sant Jaume per primera vegada en la història. Preparem-nos, que venen revolts i les esquerres hem d’estar preparats des d’ara per reconstruir el nostre discurs.

7 thoughts on “Fugida a l’infern

    1. El que més m’agrada d’aquest bloc és que tant bon punt em diuen que sóc d’ICV, com que sóc del PSOE, com que sóc un de CiU disfressat, com que sóc un indepe perillòs, com un espanyolista anticatalà. Mola no caure bé a ningú i tocar els pebrots a tothom.

  1. Finalment, s’han complert els pitjors vaticinis.

    Ja ens podíem imaginar que si algú feia cas de la consigna “no els votis” serien els electors socialistes: la dreta és immune a aquest tipus de campanyes. Tanmateix, no sé com s’han trasvasat els seus vots, perquè ICV/IU no pugen tant per compensar la davallada del PSC/PSOE, i encara menys l’enfonsament d’ERC, que ha pagat molt car el seu pacte amb Laporta.

    També ha quedat clar que, sense Laporta, Solidaritat no és res. És clar que ha tret bastants regidors, però ha estat en pobles on tots els coneixen i la gent vota més la persona que les sigles. També podríem dir el mateix de les CUP, que ha recollit molts vots d’Esquerra.

    La resta ha anat cap a Convergència, i serviran perquè Trias sigui alcalde si no hi ha cap pacte contra natura. Benvinguts a Barciulona! Felicitem-lo per la victòria i esperem que, almenys, governi com cal una gran metròpoli.

    La mala notícia és l’entrada de Plataforma a l’Hospitalet i Santa Coloma. A Badalona no ha fet falta perquè el candidat del PP ja és prou xenòfob.

    En fi, consolem-nos que sempre ens quedaran Sabadell i Terrassa.

    (Sempre?)

  2. A Hospitalet hi ha hagut un tsunami feixista, ERC ha esdevingut un grupuscle marginal extraparlamentari, ICV s’ha quedat a 49 vots del 3r regidor ha pujat en nombre de vots i serà decisiva per governar ja que PSC perd majoria pr 1r cop a la Història.

    APS I ja tenim una assemblea-acampada prou concorreguda

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s