Una volta a l’Acampada BCN


Plaça de Catalunya, Barcelona. Eren les 00h del dissabte 21 de maig. Prop de 10 mil persones, segons la Guàrdia Urbana, col·lapsaven el centre neuràgic de la ciutat i la cobertura 3G fracassava estrepitosament. Després del silenci la gent va arrencar en un aplaudiment… i la policia no apareixia. Els membres de seguretat guardaven una distància prudencial amb la concentració que, segons tot ho indica, continuarà fins el dia 22 de maig. Però és una concentració il·legal, segons la Junta Electoral Central. Em pregunto, doncs, si una concentració com les de Sol o Plaça de Catalunya són il·legals en jornada de reflexió ¿per què no prohibeixen anar a misa o al futbol aquesta tarda?. ¿Per què la jornada de reflexió és una jornada de silenci? Es suposa que reflexionar és parlar i donar voltes a tot allò que hem escoltat durant la campanya i també durant l’última legislatura. La JEC no sembla estar-hi d’acord: vol silenci sepulcral.

Mentre donava una volta, i n’he donat unes quantes, a la Plaça de Catalunya (rebatejada com Plaça d’Islàndia) i paraves atenció a les converses de la gent te n’adonaves que, 1, no eren tots joves sinó que n’hi havia de totes les edats i, 2, amb el diccionari Català-La Vanguardia/La Vanguardia-Català a la mà, eren tots uns antisistema que després de reflexionar els darrers mesos (potser anys i tot) sobre la classe política i el curs dels aconteixements, han arribat a la conclusió que el sistema va contra ells. ¡Quins problemes deuen tenir a La Vanguardia, a l’Ara i a TV3 per definir a aquests col·lectius! Hem descobert que un ‘antisistema’ pot anar amb corvata, pot ser una senyora que ha anat a buscar el seu fill a l’escola i canalitza el seu fàstic al sistema destroçant una caçola, pot ser el teu veí que va amb una Brompton a la feina o pot ser algú amb rastes que és el monitor de l’esplai del teu fill, o puc ser jo o tu o qui sap. Per això a la premsa els anomenen ‘Indignats’, com el protestón radiofònic del brillant programa dels Especialistas Secundarios a Ràdio Barcelona que cada setmana està indignat per alguna cosa. Anomenar-los ‘anti-sistema’ seria neutralitzar el terme o bé provocar una criminalització d’un col·lectiu massa gran. No queda bé més encara quan hem descobert, oh sorpresa, que fins i tot a CiU hi ha indignats com nosaltres. Benvinguts siguin, encara que no hagin entés res.

La Plaça de Catalunya resumia el moviment europeu, com possiblement també ho deu estar fent el moviment de Plaza del Sol de Madrid i la de l’Ajuntament de València: al costat dels ‘natius’ escoltes castellà en un accent estrany sorprenentment fluïd, llegeixes reclamacions variopintes, acumulacions de manifestos, idees, assamblees, hashtags reivindicatius, gent amb iPhones i Androids twittejant-ho tot, protestes perquè “El wifi no va!”, caretes d’Anonymus però sempre convivència, pau, tranquilitat i llibertat. També veies anècdotes, com la del Grup de Feministes Llibertaries, sentades en rotllana menjant un bol gegant de gelat de vainilla mentre parlaven de sexe (després diuen dels tòpics i que no se m’enfadi ningú, si us plau), els grups de ‘mariques’ llibertaries, indispensables a tota ‘jarana‘ barcelonina (ja coneixeu el lema dels 70: sense mariques no hi ha revolució). Jo esperava que d’un moment a l’altre la gent es comencés a despilotar i comencés la somiada ‘revolució sexual’ que mai arriba. Hi havia un personatge que semblava sortit de ‘Hair’ o ‘Jesucrist Super Star’ i que regalava ‘abraçades gratis’, i grups alternatius que semblen beure dels Jare Khrisna, l’infravalorat moviment pel decreixement… També vaig trobar-me amb el peculiar grupúscle, no n’eren més de 25, #CatalanRevolution, nascut de la indignació que en alguns ha provocat que el moviment vingui de Madrid i sobre el que reflexionen amargament alguns tertulians a RAC1 que es creuen que saben de tot i per això opinen de tot. Després d’una discussió vía twitter amb alguns dels ‘abanderats’ del fet diferencial etern (el que diu que és català aquell caga i pixa senyeres i aromes de Montserrat), vaig trobar-los. Estàven instal·lats a sota del monument ‘Catalunya és una escala‘, un altre despropósit putrefacte del Subirachs al servei de la Catalunya més gris i monòtona del pujolisme. Havien enganxat el seu manifest a plafons de fusta, que no sabem d’on surt o qui el firma, i duien samarretes amb estelades, xapes del 10A, alguna senyera enrollada ben dissimulada… coses molt respectables en un altre context, però que no pinten res a l’Acampada de Barcelona que, com a la de Madrid o València, o qualsevol altra prescindeix de les banderes. Això les inclou totes: les dels partits i les de les ideologies. La seva aportació final va ser un pilar de 5 al ritme de l’instrument musical més infernal creat per l’home: la gralla. L’assamblea va continuar durant la matinada, però estava cansat i vaig voler marxar a casa. Masses emocions per una setmana tan llarga que va començar el 15 de maig.

Des de lluny, assegut esperant el NitBus a Gràcia mirava una enorme pancarta amb el vers d’Antonio Machado ‘Caminante no hay camino, se hace el camino al andar‘ i no podia deixar de preguntar-me a on deu anar aquest moviment, on quedarà tot això? Aconseguirem el que volem o diumenge a la nit, resultats en mà, la desbandada serà generalitzada i s’escamparà el desànim?

Concienciem-nos. Potser tot això no es reflecteix a les urnes i no es tradueix en un vot responsable, com reclamen els de #NoLesVotes, sinó en un augment de l’abstenció o del vot en blanc. El més possible és que les eleccions obtinguin el resultat que pronostiquen les enquestes, en aquest cas els uns i els altres hauran de prendre nota. Aquest moviment ben gestionat pot donar peu a una gran transformació a Espanya: una reforma de peus a cap de tot el sistema electoral i de partits? convocatòria de Corts Constituents al 2013? Federalisme? Una proclamació republicana? No em miris així, això ha sortit de les assamblees de Puerta del Sol. És massa fàcil en mig de l’escalfor de l’entusiasme pensar que tenim a la punta dels dits un canvi que retorni els mecanismes de decisió al poble: més referèndums (sí, també els reclamats referèndums d’autodeterminació d’Euskadi o Catalunya), més control dels comptes públics, institucions transparents, llistes obertes… Però tan fàcil és passar de l’eufòria del moment, al desànim de creure que som una minoria d’incompresos sorollosos convençuda que podiem canviar tots junts el curs dels aconteixements.

Passi el que passi demà, guanyi qui guanyi les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de Maig, el moviment del 15 de Maig és i serà un referent. No deixem que es mori davant la primera dificultat.

15 thoughts on “Una volta a l’Acampada BCN

  1. De acuerdo contigo: pase lo que pase el domingo, tiene que continuar. Si no se habría convertido en un acto electoral, con más o menos peso

  2. M’has de passar el diccionari Català-La Vanguardia que darrerament regalen aquest infame pamflet convergent a Rodalies (per a això no hi han retallades) i em dona la impressió d’estar vivint en una altre galàxia!

  3. Magnífic article i comentaris que trobo molt encertats.
    Que demà hi hagin molts noelsvotis que votin i no sigui en blanc.

  4. Clar, el dret a l”autodeterminació no és democràcia real i els problemes de submissió política a Espanya no tenen res a veure amb Catalunya, reclamar-los és dividir i ser uns tancats a la protesta “sense nació” que s’està coient! (no-nacionalista però només en espanyol i amb l’#spanishrevolution arreu, tothom sap que el nacionalisme espanyol no existeix).

    M’agradaria que poguéssiu perdre ics temps amb aquesta opinió que us cito:

    Per a mi, argumentar contra els “globalistes” va per fer veure que només hi ha dos postures respecte a les altres cultures: el colonialisme o el dret a l’autodeterminació. No existeixen postures intermèdies. Ni es pot jugar amb això a la “puta i la ramoneta” o amb “de teves a meves, quantes te’n fotria”.

    O jo com a ciutadà del món amb una cultura C, tinc a la zona on la E és la pròpia els mateixos drets que els membres de la cultura E tenen aquí, o és colonialisme, imposició de la superioritat demogràfica. I en això no hi té absolutament res a veure el percentatge de E dins C comparat amb el de C dins E. Dit amb un altre exemple: o garantim que a tots els nens del món els hi donarem classe amb la llengua que roti als seus pares, o ho fem en la de la cultura del territori on per qualsevol motiu han anat a parar.

    Va per aplicar el principi de subsidiarietat “no prendre a un àmbit més gran cap decisió que es pugui prendre en un de més baix”. I això val per a llengua i cultura, però també per política fiscal i ecologia. L’àmbit propi d’aquests conceptes és el nacional, no pas estatal.

    I finalment cal baixar als punts concrets: la crisi no l’ha causada res de l’àmbit català: els bancs no són nostres, ni gaire empreses multinacionals especulatives, ni les inversions ruïnoses de l’estat en infraestructures inútils mentre no en fan de necessàries, ni un ofeg fiscal sense equivalent enlloc més del món no estrictament colonial. Per als catalans la crisi es diu ESPANYA, amb majúscules. Que els espanyols tinguin problemes comuns amb nosaltres, no vol dir que els nostres problemes més grans siguin els mateixos que els d’ells, ni tampoc que si se’ls solucionen, ens arreglin els nostres.

    Penseu-hi i potser obriu els ulls. Internacionalisme sí, colonialisme reaccionari NO!

  5. […] Fase 1: en la primera fase es visualitza un moviment de decontentament que apareix com a cívic, no violent i que proposa un canvi polític tranquil. Si es passa a la fase dos és simplement perque l’statu-quo vigent ignora aquest moviment o el reprimeix. Un exemple seria la revolució taronja d’Ucraïna l’any 2004, que fou pacífic, però no va aconseguir el seu objectiu de derrocar el govern pro-rús o la revolució islandesa de 2010, que va ser totalment pacífica. Sí, jo també tinc el 15M al cap. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s