Jornada de reflexió al revés


Ha passat. La indignació ha saltat pels aires. Un despropòsit darrera l’altre, una escupinada a la cara darrera l’altre, un menys preu darrere l’altre ha dut a la ciutadania a recolçar un moviment que venia gestant-se des de feia mesos.

Pocs recorden que tot això, el #nolesvotes o #democraciarealya, són flors nascudes ahir i que moriran demà. Crec que aquest cop no. Ens hem de remontar a la ‘Ley Sinde‘ per veure com es va vertebrar a través de twitter un moviment per trencar la comparsa PP + PSOE + CiU que tot ho aproben d’esquenes al poble. El hashtag #LeiSinde va ser Trending Topic (TT) mundial. Tot i així, llei es va aprobar i vàrem saltar al següent esgraó.

La indignació es va canalitzar quan la Comparsa del Congrés va tirar endavant la Llei Sinde tot i les protestes. Es va anomenar #NoLesVotes i reclamava (i segueix reclamant!) un vot responsable i a partits minoritaris. ¿Quins partits? Això ho deixeixes tu, no jo. A partir d’aquí va neixer una nova proposta #JovenesSinFuturo i van començar a movilitzar-se. Així arribem a la convocatòria del 15M que tothom qui estigués a Twitter coneixia.

Boom! El 15M és un éxit i de cop tots ens adonem que estem indignats i que som majoria. La mobilització de Madrid desemboca en acampades a Sol, Plaça Catalunya, Plaça de l’Ajuntament de València… i a dia d’avui, divendres, més de 60 ciutats d’Espanya ténen acampades que demanen un canvi polític i económic. Millor dit: una democràcia com la islandesa on sigui el poble, i no les boreses, qui voti cada dia i no només cada quatre anys.

Fins ara, els intents per suspendre les acampades i concentracions, legals amb l’article 21 de la Constitució Espanyola a la mà, han fracassat perque els concentrats han desafiat a les Juntes Electorals Provincials. La noticia de la ‘Revolució Espanyola’ ocupava portades als Estats Units, França o Itàlia i, poc a poc es contagia a Itàlia (#italianrevolution).

Ara arribem al final d’una campanya que si no arriba a ser pel #15M, haguès sigut apàtica, aburrida i, en una paraula: putrefacta. Com deia El Roto a El País, quan els joves hem sortit al carrer i ens hem mobilitzat, els partits han envellit als ulls de tots, tot i que només l’11% de les llistes de tots els partits són joves.

Per desgràcia s’imposa la (anti)lògica de la Junta Electoral: les concentracions en jornada de reflexió són il·legals, es prohibeixen i s’anima a desmantellar-les. Una altra perversió del sistema: la jornada de reflexió és una jornada de silenci monacal on l’únic que reverbera a l’ambient són les pancartes i cartells electorals que ningú desmantellarà i seguiran lluïnt a les nostres ciutats. Les concentracions han de seguir i la jornada de reflexió ha de ser, per primera vegada, ‘al revés’: aquest cop no han de reflexionar els ciutadans, que hem demostrat haver-ho fet durant tot aquest temps i haver arribat a la conclusió que n’estem farts d’aquesta clase política. Qui ha de reflexionar dissabte és la nostra classe política de polítics professionals, de fucionaris de partit, que han fet una campanya putrefacta i segueixen faran una campanya putrefacta fins a l’últim minut, buida de contingut i basada en ‘Vota’m a mi que l’altre és molt lleig‘. Els polítics han de reflexionar sobre si el dia 23 es seuran a celebrar una victòria com si el moviment del 15M fos una anècdota, o si també inclouràn la necessitat de pactar entre ells per iniciar reformes profundes del nostre estat, que són la base d’aquestes protestes.

També espero que reflexionin sobre si és possible declarar il·legal una concentració que no és política, sinó que només reclama reformes polítiques, que està amparada per l’article 21 de la Constitució Espanyola. Espero que no sigui l’intent de desallotjament la gospira que converteixi, com alguns dessitgen, la concentració en un enfrontament. Potser així sí podran criminalitzar als joves que allà ens concentrem per a protestar.

I, sí: diumenge vota amb responsabilitat, podem canviar les coses. Ara sí.

3 thoughts on “Jornada de reflexió al revés

  1. Veurem aquest vespre com va el final de campanya, i com aniran les votacions diumenge que ve.

    Tot això em ecorda que ja hi ha un precedent de manifestacions en jornada de reflexió: després de l’atemptat terrorista de l’11 M (no fa pas tant, collons!) la gent, convocada a la veu de “Pásalo!”, es va concentrar davnat les seus del PP (tot i que la majoria en aquells moments eren buides) per protestar contra les mentides del Govern en l’atribució dels fets.

    Va ser una situació imprevista, encara més que l’actual, i força improvisada, però les eleccions es van celebrar igualment.

    Després alguns van demanar que s’anul·lessin al·legant que no s’havia respectat la jornada de reflexió, però el veritable motiu, és clar, era que no els agradaven els resultats electorals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s